He pescat la vostra conversa a Twitter, precedida de l'entrada al bloc sobre el professor xerpa de la Meius. M'agrada la imatge del mestre (el de llengua, però també els altres) com la d'aquell qui ens acompanya en l'expedició i ens obre camí, i la idea de la humilitat associada a aquesta nova docència. Sempre hi ha hagut bons mestres i mals mestres, la diferència és que ara la vella escola tradicional, que abans feia la viu-viu, salta pels aires en la nova conjuntura. Els xerpes, avui mateix, en un context mutant, estan redissenyant la classe de demà perquè entenen que la de l'any anterior ja no funcionaria, estan maldant per oferir una realitat viva als alumnes, s'estan adonant que un programa ja no resisteix estàtic un curs acadèmic en moltes matèries, des del començament fins al final d'un curs. Deixeu-me afegir un altre tret al perfil del nou professorat: un dels principals ensenyaments del docent és mostrar-se aprenent. Molts docents han viscut parapetats rere un saber del qual es creien els dipositaris i els distribuïdors i han vetllat per donar una imatge segura de si mateixos com si el coneixement fos un punt d'arribada, un cim assolit, com si no gaudissin i visquessin contínuament l'aprenentatge. Hem de començar a rebutjar els mestres que no ens ensenyin com aprenen.
@carmebove Segur que sí, Carme. Només cal que tothom ho vegi així, i s'hi posi sense mandra.
— Meius Ferrés (@mferres) March 31, 2013
Totalment d'acord, Enric, jo també ho posava en un apunt del meu blog, Sentir-se aprenent: http://bove.cat/melalaboca/?p=148
ResponElimina:)
Efectivament, tens tota la raó. Ara mateix estava preparant les classes i llegir el teu comentari m'ha fet sentir reforçat.
ResponEliminaLa qüestió és com podem fer trencar els parapets on encara es refugien tants col·legues?
ResponEliminaPodrem arrossegar els que s'hi amaguen darrere?
"Només cal que tothom ho vegi així i s'hi posi sense mandra". Completament d'acord, però com?
Depèn tan sols dels interessos i inquietuds personals? Llavors podem arribar a treballar en compartiments estancs.
Amb tot, completament d'acord, Enric.
No sé si ens hem de pregunta com podem trencar o bé preguntar-nos per què s'hi amaguen. Potser així sabrem com els podem ajudar. Crec que l'Enric en dóna les claus quan descriu el perfil de mestre. Si et creus o et fan creure que ets l'autoritat a l'aula, quin llast!
EliminaSi vivim en una societat mutant i líquida, doncs hem de preveure que hem de conviure amb altres punts de vista. Així en podem aprendre els uns amb els altres. Fóra bo que anéssim tots a la una, però arribaríem gaire lluny? La diversitat aporta riquesa. Però cal que tinguem confiança, ganes de compartir (i això significa que no cal cuirasses, sinó ben conills; la vulnerabilitat és un valor en alça ara), humilitat i ganes d'aprendre.
De moment, per anar fent, l'estratègia de la gota d'oli: esperar que vagi escampant.
Maria, crec que l'Enric dóna un parell de pistes a l'hora de dibuixar el perfil del mestre tradicional per respondre la teva qüestió inicial. Aquesta pretesa autoritat és un llast i alhora una cuirassa. Ajuda a amagar por i inseguretat.
EliminaQuant al desig de la Meius, hi estic d'acord, però també tinc les meves reserves. Si hem de viure en una societat mutant i líquida, doncs hem de saber gestionar o conviure --millor-- en la diversitat. Hem de ser conscient que un mosaic és molt més atractiu i ric perquè cada peça ajudar a compondre un dibuix. Si totes les peces són iguals, turutut violes! Així doncs, hem de mirar que els interessos i desitjos no siguin estancs. Això vol dir COMPARTIR. Però perquè esdevingui cal confiança entre les parts, ganes de dialogar i mostrar els punts de vista diferents per enriquir el debat (ara la vulnerabilitat és un valor en alça!).Ens cal temps.
De moment, per sortir del pas, hem d'anar imitant les gotes d'oli a l'aigua.
Moltes gràcies a tots i a totes pels arguments. El debat continua (vegeu la nova entrada al bloc, que reprèn la conversa del bloc de la Carme).
ResponElimina