VISITES


4.5.14

[953] La provocació dels MOOC (i 2)

Reprenc un apunt de fa uns dies. La lectura de La expansión del conocimiento en abierto: los MOOC (Barcelona: Octaedro, 2013), una bona aproximació al fenomen, no em canvia la visió dels MOOC com a desafiament i qüestió més oberta que mai. No cal dir que em sembla sensacional ser-hi i experimentar amb aquesta nova modalitat formativa i aprofitar-ne la possibilitat disruptiva. Es tracta, però, d'una forma desconcertant: tothom en reconeix la provisionalitat i el fet que ha de millorar; ja costa trobar persones que no parlin dels MOOC sense destacar-ne els pros i els contres, lluny de les actituds bonistes de primera hora. Els MOOC ens desconcerten per molts motius. N'afegeixo més després de llegir el text citat: 1) l'aprenentatge ha de tendir a ser creació i no a la simple reproducció i a l'assaig-error: detesto les pseudoavaluacions en què pivota bona part de l'avaluació dels MOOC, la broma de mal gust del cert o fals, del sí/no, del qui l'encerta l'endevina (no fa gaires dies una alumna de filosofia d'una universitat catalana em deia que era examinada amb activitats de cert o fals: no pot ser, necessitem discurs!); 2) l'aprenentatge ha de tendir a ser col·laboració: rere les oportunitats d'aprenentatge que ofereixen els MOOC, en canvi, hi ha moltes vegades la necessitat dels autors de controlar estrictament les opcions col·laboratives (fòrums, avaluació entre iguals), perquè són molt complexes de gestionar (on anem, doncs?); 3) els paràmetres d'anàlisi del seguiment dels MOOC no poden ser els d'abans: parlar de l'abandonament als MOOC (el 85 o el 90 %), i sovint en clau de fracàs, és fora de lloc, és aplicar a una forma nova els esquemes d'una d'anterior; 4) em costa entendre que les institucions no tinguin claríssima la monetització dels MOOC: fer un MOOC és una tasca massa ingent per depende de subsidis i de l'entusiasme dels innovadors o els curiosos, sense haver calculat fil per randa els retorns (semblen vagues els comentaris que trobo en moltes universitats sobre el retorn en forma de la promoció d'algun màster de les organitzacions...); 5) els MOOC han de resistir el que s'ha anomenat la macdonaldització de l'educació: el model americà, quintaessenciat en el discurs de les eminències de les seves millors universitats, escampant-se pel món, en una nova forma de colonització: necessitem que els MOOC s'adaptin a llengües, cultures i necessitats culturals altres que les dominants (per això, també, cal ser-hi); 6) els MOOC no tenen gaire formador (diguem-ho així), fet que ha de fer replantejar el rol dels formadors que desenvolupen la seva activitat en contacte flagrant (es pot no estar-hi ja en contacte?) amb el coneixement en obert. Necessitem formadors mentalitzats per esdevenir content curators, agents de reducció de la dispersió, que és la circumstància que es viu amb més dificultat a la xarxa; 7) sembla que s'apunta que els MOOC tenen un bon nínxol en la focalització cap al desenvolupament de les competències professionals, en constant actualització. La situació, pel que fa a aquest punt, és també torbadora (no parlàvem d'una universitat posada al dia, que capacités per a la inserció i el desenvolupament professionals?). Mentre anem desenvolupant el nostre MOOC, sentim el desafiament d'una forma que és un senyal inequívoc de repte i de canvi.

Cap comentari:

Publica un comentari