VISITES


10.5.15

[960] L'esperança, encara

Aquests dies he tingut l'ocasió de conèixer de prop l'organització d'abast global i ja històrica AFS Intercultura, que promou els desplaçaments de joves a altres punts del globus per contribuir a generar persones obertes de ment, capaces d'adaptar-se a altres maneres de viure i d'entendre el món. Per contribuir a crear una entesa universal, en definitiva. L'organització no és ni una agència de viatges, ni tampoc una escola d'idiomes que promogui estades perquè els nois i les noies adolescents aprenguin llengües. L'objectiu és netament cultural: un noi o noia que es vol desplaçar per "conèixer" és acollit desinteressadament per una família d'un altre punt del món. La qüestió lingüística emergeix ràpidament, és clar, però amb tota la naturalitat: qui es desplaça no ho fa, d'entrada, per aprendre espanyol, anglès o xinès, sinó que té per objectiu integrar-se en un context nou, complex, i provar d'entendre'l. Un context on la gent són com serien sense ell. Aquests dies he pogut veure els casos de nois i noies (alemanys, danesos, japonesos...) que han estat acollits per famílies catalanes aquests darrers vuit mesos i que acabaran l'aventura pel setembre. He sentit com molts s'expressaven en un català molt bo (un B2 del MECR). Es tracta de joves que han vingut no pas a ser atesos en una llengua que necessitaven aprendre (com ara les llengües grans, les anomenades internacionals), no a alterar el context que visitaven, sinó a entendre les formes de viure, de ser, de parlar de la comunitat d'acollida. Fent servir la terminologia de l'expert en competència intercultural M. Byram, podríem dir que es tracta netament de viatgers i en cap cas de turistes. Alguns d'aquests joves no han pogut aprendre l'espanyol en aquesta ocasió, llengua de la qual han adquirit, però, unes nocions pel fet de ser llengua ambiental a bona part de Catalunya. La lliçó és clara: sense cap mena de prejudici, amb la ment oberta, en unes condicions de raonable immersió, el català és a l'abast de qualsevol persona d'una manera quasi natural, en una experiència plaent. Aquesta obertura és el camí. I una educació sobirana la garantia que puguem educar en aquests valors. 

Cap comentari:

Publica un comentari