[213] Seminari a la UVIC (i 3)

Avui al matí a la UVIC hem assistit a una ponència excel·lent, dins el Seminari Recursos per a l'ensenyament de la llengua: Juli Palou ha parlat de “L'experiència lingüística: un recurs per a l'aprenentatge de llengües” i ha fet una interessant reflexió sobre els textos reflexius (que generen reflexió cognitiva i no acaben sent textos públics). La sintonia amb el seu discurs ha estat total. Al Servei de Llengües de la UAB hem encetat aquest any un projecte ancorat en el Portfolio europeu de les llengües del Consell d'Europa per a la creació d'un banc de biografies lingüístiques (que vam presentar al darrer congrés de l'EdiLiC i del qual hem parlat en aquest bloc: consulteu l'etiqueta "biografia lingüística"). Ens ha agradat, per aquest motiu, trobar un eco sòlid en l'explicació de Palou d'altres iniciatives semblants de recollida de relats de vida focalitzades en aquest cas en nens i nenes de l'escola primària (també el CNL de Barcelona, darrerament, ha publicat un recull de 108 relats biogràfics d'alumnes de nivell bàsic del seu centre: Veus del món a Barcelona). Juli Palou ha mostrat alguna biografia lingüística generada en l'àmbit escolar i ha donat pistes per a l'anàlisi d'aquesta mena de textos (des de les dimensions interlocutiva, temàtica i enunciativa). Ens hem pogut fer el càrrec, d'altra banda, de la riquesa i del potencial de coneixement de la realitat que contenen aquesta mena de textos. En el cas del banc de biografies lingüístiques del Servei de Llengües de la UAB no hi ha tant un projecte d'investigació al darrere com l'objectiu de fer aflorar el capital lingüístic de la nostra comunitat universitària (ocult sota la presència de tres llengües: el català, el castellà i l'anglès) i de posar a l'abast dels nostres aprenents una eina al servei de l'aprenentatge de llengües i de la mobilitat universitària. Cal destacar, també, de la jornada d'avui a Vic, les conclusions del grup de treball de serveis lingüístics universitaris en què hem pres part els representants de cada servei, de les quals apunto a continuació les línies principals: 1) els serveis lingüístics han de crear materials i recursos (sobretot virtuals) que atenguin la diversitat d'usuaris, nivells i objectius que els és comuna, si és possible fent un treball comú interuniversitari. Interessa als SLU la creació de materials de nivell superior i de materials per al llenguatge d'especialitat. Simultàniament, però, l'estratègia de creació s'ha de contrapesar amb el fet que la xarxa és un enorme repositori de recursos que, amb els criteris pertinents per a formadors i alumnes, poden convertir-se en eines útils per a l'aprenentatge; 2) Els serveis lingüístics han de poder oferir models de llengua en els àmbits en què el català té poca presència a la universitat; 3) Els serveis lingüístics treballen en materials formatius i de sensibilització sobre les actituds lingüístiques (per a autòctons i nouvinguts) des de les àrees de formació i dinamització (sovint enteses com a espais amb fronteres cada cop més vagues): cal coneixement i coordinació en el treball amb aquesta línia de materials formatius; 4) Els serveis lingüístics han d'intensificar el treball amb els aspectes culturals i literaris (s'hi sol posar molt d'èmfasi en els nivells bàsic i elemental i no tant en nivells més alts). Algunes iniciatives com els clubs de lectura, que podrien concebre's com espais virtuals interuniversitaris, poden ser molt útils en aquesta línia.