La mediació lingüística és una de les manifestacions de la competència lingüística comunicativa de les persones. Llegim al Marc europeu comú de referència...: "Tant en la recepció com en la producció, les activitats escrites i/o orals de mediació permeten la comunicació entre persones que no són capaces de comunicar-se directament per les raons que sigui. La traducció o la interpretació, una paràfrasi, un resum o una anotació subministra a un tercer una (re)formulació d'un text al qual aquest tercer no té, en principi, un accés directe. Les activitats de mediació de tipus lingüístic, que (re)processen un text ja existent, tenen un paper considerable en el funcionament lingüístic de normal de les nostres societats." (p. 33). La mediació s'associa a estratègies de planificació (desplegar els coneixements previs, localitzar els recursos, preparar glossaris, tenir en compte les necessitats de l'interlocutor); d'execució (anticipar, omplir buits, advertir les possibilitats i les equivalències); d'avaluació (comprovar la congruència dels dos textos, comprovar la coherència dels usos) i de reparació. En el context actual, en què les persones ja no aspiren, com a aprenents de llengües, a la near native competence, i en què són cada cop més valorades les possibilitats d'intercomunicació respectuoses amb la diversitat lingüística (fins i tot assumint l'existència d'algunes pèrdues d'informació), la capacitat de mediació lingüística es revela decisiva per escurçar les llacunes comunicatives. Les actuacions basades en qualsevol forma de voluntariat lingüístic, d'altra banda, tan actuals, també requereixen una bona capacitat de mediació lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada