Aquests dies he llegit aquí i allà, curiosament, una explicació que m'ha semblat interessant sobre la manera en què l'escriptura xinesa expressa el concepte crisi. Com que tots plegats provem de trobar signes d'esperança, de la mena que siguin, en el pou de profunditats insondables en què ens trobem, m'hi he agafat i ho recullo a Aprendre llengües. La nostra visió més quotidiana de la crisi (paraula que deriva de la forma quasi idèntica del grec) sol ser negativa, tot i que allò que la defineix, en realitat, és la idea d'un canvi brusc, que pot ser favorable o advers, en el qual hi pot haver judici, decisió. L'escriptura xinesa separa la doble realitat que solem no apreciar rere la crisi i la fixa de manera clara. El primer dels signes expressa la idea del perill i el segon la de l'oportunitat. L'oportunitat és un espai crític, però: necessita un impuls, una direcció, una política. Oportunitat és un terme d'origen llatí que es pot associar a l'àmbit mariner (duu la forma port a les entranyes) que fa referència a un vent que mena a bon port. La crisi pot ser positiva, tal vegada, però hi són imprescindibles uns vents oportuns.4.1.12
[739] Llengua i crisi
Aquests dies he llegit aquí i allà, curiosament, una explicació que m'ha semblat interessant sobre la manera en què l'escriptura xinesa expressa el concepte crisi. Com que tots plegats provem de trobar signes d'esperança, de la mena que siguin, en el pou de profunditats insondables en què ens trobem, m'hi he agafat i ho recullo a Aprendre llengües. La nostra visió més quotidiana de la crisi (paraula que deriva de la forma quasi idèntica del grec) sol ser negativa, tot i que allò que la defineix, en realitat, és la idea d'un canvi brusc, que pot ser favorable o advers, en el qual hi pot haver judici, decisió. L'escriptura xinesa separa la doble realitat que solem no apreciar rere la crisi i la fixa de manera clara. El primer dels signes expressa la idea del perill i el segon la de l'oportunitat. L'oportunitat és un espai crític, però: necessita un impuls, una direcció, una política. Oportunitat és un terme d'origen llatí que es pot associar a l'àmbit mariner (duu la forma port a les entranyes) que fa referència a un vent que mena a bon port. La crisi pot ser positiva, tal vegada, però hi són imprescindibles uns vents oportuns.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És una manera curiosa de presentar el concepte. Malauradament, tinc la sensació que ni la classe política ni la societat en general tenen ni tenim assumit que, efectivament, això és una oportunitat de renéixer i replantejar-nos des dels fonaments el món en què vivim a partir d'identificar el que hem fet malament. Per desgràcia, a la societat només se'ns remarca el factor "perill" i els qui remenen les cireres no volen renunciar a la carta blanca que havien tingut fins ara.
ResponEliminaNo hi ha cap més remei, suposo, que aprofitar l'"oportunitat" nosaltres mateixos des de la nostra posició.
L'escrit m'ha fet recordar el que ens va passsar l'any passat a l'escoleta;el fet que el numero d'infants matriculats baixés de forma ostensible,ens va dònar peu a replantatjar-nos com podíem fer per millorar la nostra tasca educativa, tant pel que fa les relacions amb les famílies,el projecte educatiu de centre i la metodologia que fem servir envers els infants,doncs,arran d'aquest entrebanc, varem poder estreure i visualitzar millor les possibilitat de millora que tenim a l'abast...
ResponElimina