[93] Eines per a la sostenibilitat lingüística (1)

Al nostre kit d'emergència per a la supervivència personal i la sostenibilitat lingüística de l'entorn no hi pot faltar un recurs de calibratge de la nostra competència intercultural (hem parlat d'aquesta competència, ja en diverses altres entrades del bloc). Vull donar a conèixer, avui, un recurs que experimentem des d'una iniciativa de formació formal d'ensenyament de llengües la UAB. Es tracta del projecte INCA, un projecte europeu Leonardo da Vinci II. Aquest projecte ha desenvolupat un marc i diverses eines per a la comprovació del nivell de competència intercultural de les persones. S'hi han implicat tres països europeus, el Regne Unit, Txèquia i Alemanya (els materials es poden consultar en aquestes tres llengües). Tot i que el projecte s'ha concebut més aviat per a les necessitats de competència intercultural del món de la indústria i els serveis (“...employees are increasingly required to operate in a way which demonstrates sensitivity and competence in dealing with others from different cultural backgrounds...”), i va començar a ser experimentat en el sector de l'enginyeria, la traslació a l'àmbit universitari, genèricament, és perfectament possible. La definició que es proposa al web del projecte per a la competència intercultural és la següent: “Intercultural competence enables you to interact both effectively and in a way that is acceptable to others when you are working in a group whose members have different cultural backgrounds. The group may consist of two or more people including yourself. ‘Cultural’ may denote all manner of features, including the values and beliefs you have grown up with, your national, regional and local customs and, in particular, attitudes and practices that affect the way you work.” Avanço també el glossari de termes del projecte.
Continuaré parlant del projecte INCA i de l'ús que en fem a la UAB.