Llegim a Cafebabel (“La lengua inglesa domina Europa”) una proposta de justícia lingüística a Europa que planteja revisar el predomini de l'anglès en termes econòmics, establint algun sistema de compensació per als països que han de costejar l'ensenyament de l'anglès: “El predominio del inglés, por tanto, permite al Reino Unido y a Irlanda reducir considerablemente sus propios gastos de enseñanza de lenguas extranjeras, permitiendo, de este modo, ahorrar ingentes cantidades de dinero que pueden reinvertirse en otros campos. Se estima que este ahorro, añadido, entre otras cosas, a la suma de los beneficios directos debidos a la venta de productos ligados al aprendizaje del inglés, supone para el Reino Unido entre diez y diecisiete mil millones de euros al año, teniendo en cuenta sólo a Europa. Asimismo, los anglófonos nativos disfrutan de todos aquellos beneficios no materiales derivados del hecho de poder usar la propia lengua materna en cada situación de debate y conflicto que se desarrolla en inglés, ya se trate de una reunión sin intérpretes en la Comisión Europea, o de un congreso científico internacional.” Mentre sorgeixen aquestes idees de justícia, la política lingüística britànica, aquest 2008, ha dissenyat un impressionant pla d'expansió de l'anglès al món. Llegiu la declaració (i mireu el vídeo al final d'aquest apunt) del primer ministre britànic (Mr. Brown), de gener 2008: “English – The World's language”: "The Prime Minister has announced a boost to English language learning, teaching and training facilities for people throughout the world.” El pla es planteja com una operació altruista: “...there are millions of people in every continent who are still denied this chance to learn English - prevented from enjoying many of the benefits of the internet, commerce and culture. And I believe that no one - however poor, however distant - should be denied the opportunity that the English language provides. So I want Britain to make a new gift to the world - pledging to help and support anyone, whatever their circumstances, to have access to the tools they need to learn or to teach English. And my plan is that in the next 10 years at least 1 billion more people in the villages, towns and cities of every continent will have access to resources, materials and qualifications from the UK.” Un sacrifici que assumeix la Gran Bretanya pel bé de la humanitat? O una operació imperialista de primera magnitud, com apuntava Juan Carlos Moreno Cabrera dies enrere a la UAB?
Personalment crec que aquest vídeu és una mica over-the-top però ens agradi les dades de parlants actuals d'anglès que comenta Gordon Brown són reals i no podem negar la realitat. Crec que és un error percebre-ho com una operació imperialista de primera magnitud ja que primer de tot Regne Unit no és l'únic país del món on l'anglès és la llengua nativa. Segon, cada dia agafa més protagonisme l'international English com a llengua de comunicació entre parlants no nadius que potser d'aquí uns anys poc tindrà a veure amb els diferents Eglishes que es parlen arreu del món.
ResponElimina