[135] Seguretat lingüística (1)

La Universitat Pompeu Fabra, al seu Pla d'Acció pel Multilingüisme (PAM) es va decantar per fer servir un concepte i un terme, el de seguretat lingüística, que fins ara era més conegut en altres sentits (vegeu, per exemple, la recerca del Grup d'Estudis de l'Educació Bilingüe de la Universitat d'Alacant, amb J. M. Baldaquí i altres, o una de les publicacions d'aquest autor). Aquest terme implica l'obligatorietat de donar informació amb antelació als alumnes universitaris sobre la llengua de la docència, i s'entén com una mesura de transparència respecte a la situació lingüística a l'aula que ha de contribuir a minimitzar el conflicte lingüístic a la universitat. Per seguretat lingüística, la informació de la llengua de la docència és pública, vinculant i no es pot canviar al llarg del desenvolupament d'una classe. El PAM de la UPF considera la seguretat lingüística un concepte essencial en el seu model d'universitat multilingüe. Tal com s'afirma en aquest document, “...d’acord amb el principi de seguretat lingüística —tant del professor o professora que ha d’impartir una assignatura com de l’estudiant que ha de matricular-s’hi o prendre-hi part—, les activitats acadèmiques i els materials de curs, inclosos els enunciats dels exàmens, s’han d’impartir i distribuir durant tota la seva durada en la llengua que s’hagi indicat prèviament a l’inici d’aquestes, independentment de qualsevol circumstància —com ara un eventual canvi de professor o les eventuals mancances lingüístiques de qualsevol dels alumnes o destinataris—, i aquesta opció lingüística no es pot modificar sota cap concepte ni pot ser objecte de negociació entre els estudiants i el professor d’una assignatura —igual que no se’n pot negociar el temari, el calendari, la nota mínima per aprovar, la bibliografia o els exàmens, entre altres aspectes—, perquè això crearia inseguretat lingüística.” La seguretat lingüística, doncs, anteposa els criteris de planificació lingüística de la universitat a la llibertat de càtedra (pel que fa a l'ús de la llengua) del docent. I pressuposa una situació de mínims de coneixement actiu d'una de les tres llengües d'ús de la UPF (català, anglès o castellà) i passiu de les altres dues, per al qual la universitat ha de desplegar tot un pla de formació en llengües.