[210] Assignatures pendents

Darrerament en l'àmbit universitari la preocupació obsessiva és l'extensió i el domini de la llengua anglesa. No cal dir que em sembla oportú que personal docent i investigador, alumnat i personal de l'administració puguin optimitzar les seves competències lingüístiques en anglès. Moltes persones estan implicades en processos d'aprenentatge d'aquesta llengua, fet que es viu intensament, lògicament, en centres d'idiomes com el Servei de Llengües de la UAB. És desitjable, naturalment, que el nivell d'aquesta llengua, en totes les destreses, augmenti significativament els pròxims anys. Ara: el perfil d'un estudiant autòcton pel que fa al domini de llengües hauria de basar-se en quatre pilars fonamentals, en quatre parcel·les de competències lingüístiques i no s'hauria d'acceptar que el desconeixement de l'anglès fos l'únic estigma, l'única assignatura pendent que pesa feixugament damunt els nostres estudiants. Hi ha altres desconeixements lingüístics que haurien de preocupar de la mateixa manera i que són també autèntiques assignatures pendents per a molts universitaris. Qualsevol estudiant autòcton hauria de tenir competències lingüístiques 1) en la llengua pròpia de Catalunya, la catalana, que hauria de dominar en un nivell C2 del Consell d'Europa (i també en la castellana, que hauria de dominar en un nivell semblant); 2) en la llengua anglesa, que hauria de dominar com a mínim en un nivell B2-C1 del Consell d'Europa; 3) en tres o quatre llengües romàniques a més del català i el castellà (francès, italià, gallec, portuguès, aranès, etc.) que hauria de dominar com a mínim des del punt de vista de la comprensió lectora (C1) i la comprensió oral (B2); 4) en el llenguatge propi de la seva disciplina acadèmica en la llengua pròpia i en l'anglesa, amb l'objectiu de poder pertànyer a la seva comunitat acadèmica, científica i professional. Aquests haurien de ser els quatre pilars mínims del perfil lingüístic d'un estudiant universitari, oberts, és clar, a tota mena d'ampliacions i matisos (una llengua adoptiva, una bona base de sensibilitat lingüística, nocions de les llengües de l'entorn i la immigració...). Fer veure als universitaris que la seva llosa, que la seva assignatura lingüística pendent és només l'anglès és, des del meu punt de vista, un parany. L'estudiant que no sap fer anar la llengua pròpia per explicar un fet, argumentar una raó, formular una hipòtesi o dir un refrany oportunament; l'estudiant que no pot entendre la major part d'una conferència en portuguès o que no pot comprendre el company Erasmus que parla en italià; l'estudiant que no domina el llenguatge acadèmic i els gèneres discursius o la terminologia de la seva disciplina (i que, per tant, queda radicalment desubicat de la seva especialitat) tenen un perfil lingüístic mancat, per molt anglès que sàpiguen. Els universitaris necessiten anglès, sí. Però aquesta no és la seva única assignatura lingüística pendent.