Ja fa temps que moltes realitats van esdevenint microrealitats. Qui no fa microblogging? Qui no ha sentit a parlar dels microrelats que es van posar de moda al Japó fa quatre o cinc anys (fragments de dues mil lletres de novel·les romàntiques al mòbil)? Qui no ha llegit alguna cosa de les minimalistes exposicions Pecha Kucha? La Vanguardia d'avui, sense anar més lluny, parla de la gran expansió de les microbotigues a Barcelona. I no fa gaire hem vist, a Barcelona mateix, sota l'impuls de Linguamón (Dia Europeu de les Llengües) i a París (Expolangues), microsessions introductòries a una gran diversitat de llengües poc conegudes. Trobem a faltar, dedididament, en l'àmbit dels serveis lingüístics universitaris, la microformació (o el microaprenentatge). En dos sentits: aquella que afecta tots els àmbits i els professionals de l'entitat, d'una banda, sobre qualsevol coneixement, i la microformació lingüística amb els nostres clients, sobretot els que pertanyen a l'administració universitària, d'una altra. Pieter de Vries i Stefan Brall, en un article de novembre de 2008 titulat “Microtraining as a support mechanism for informal learning” defineixen la microformació “como una situación de aprendizaje compuesta de sesiones de unos 15 minutos cada una que, a su vez, contienen elementos como un inicio activo, una demostración o ejercicio, una respuesta o discusión, y una opinión compartida sobre la manera de continuar. La sesión de aprendizaje puede ser presencial, en línea o mixta, en función de las circunstancias y las posibilidades. El concepto se basa en una serie de consideraciones teóricas, donde el constructivismo social es un elemento importante, junto con los conceptos de conectivismo y niveles de dominio”. El concepte de microformació d'aquests autors es desenvolupa en forma d'un projecte en el marc del programa Leonardo da Vinci de la Unió Europea i té una relació directa amb l'aprenentatge informal vinculat amb el lloc de treball. Afirmen de Vries i Brall: “In general, companies are not sufficiently aware of the value of informal learning [...]. The value of informal learning is evident, but how to support this kind of learning in a way that the process itself is not harmed? The Microtraining concept is a method to deal with the organizational requirements to make informal learning more conceivable. [...] The Microteaching approach connects different ways of learning by strengthing the focus of individual and collective learning on an important topic”. Com es concreta la microformació? “The aim of the Microtraining sessions is to have brief sessions with a minimal disturbance of the daily work schedule. The sessions can be organized rapidly by any of the stakeholders in an up to date and realistic fashion. To be effective the learning act needs to take in account the employees' knowledge and experience, needs to have a high level of applicability to the daily work routine of the employees and should foster self-directed learning, leading to an economic and efficient knowledge acquisition.” I continuen els autors: “Every single Microtraining unit should be designed with the aim to have the participant reflect on his work. The units should activate the participants to continue working on the issue and convey the exchange with colleagues". Per què no assumir decididament el repte de la microformació? Per què no explorar les particularitats de la microformació lingüística, un servei híbrid entre la formació, l'autoaprenentatge i l'assessorament lingüístics? Per què no establir el perfil i les condicions dels agents d'aquest sistema formatiu emergent? Per què no vendre, ara que diuen que hi ha crisi, serveis de microformació en llengües? 3.2.09
[209] Per la microformació
Ja fa temps que moltes realitats van esdevenint microrealitats. Qui no fa microblogging? Qui no ha sentit a parlar dels microrelats que es van posar de moda al Japó fa quatre o cinc anys (fragments de dues mil lletres de novel·les romàntiques al mòbil)? Qui no ha llegit alguna cosa de les minimalistes exposicions Pecha Kucha? La Vanguardia d'avui, sense anar més lluny, parla de la gran expansió de les microbotigues a Barcelona. I no fa gaire hem vist, a Barcelona mateix, sota l'impuls de Linguamón (Dia Europeu de les Llengües) i a París (Expolangues), microsessions introductòries a una gran diversitat de llengües poc conegudes. Trobem a faltar, dedididament, en l'àmbit dels serveis lingüístics universitaris, la microformació (o el microaprenentatge). En dos sentits: aquella que afecta tots els àmbits i els professionals de l'entitat, d'una banda, sobre qualsevol coneixement, i la microformació lingüística amb els nostres clients, sobretot els que pertanyen a l'administració universitària, d'una altra. Pieter de Vries i Stefan Brall, en un article de novembre de 2008 titulat “Microtraining as a support mechanism for informal learning” defineixen la microformació “como una situación de aprendizaje compuesta de sesiones de unos 15 minutos cada una que, a su vez, contienen elementos como un inicio activo, una demostración o ejercicio, una respuesta o discusión, y una opinión compartida sobre la manera de continuar. La sesión de aprendizaje puede ser presencial, en línea o mixta, en función de las circunstancias y las posibilidades. El concepto se basa en una serie de consideraciones teóricas, donde el constructivismo social es un elemento importante, junto con los conceptos de conectivismo y niveles de dominio”. El concepte de microformació d'aquests autors es desenvolupa en forma d'un projecte en el marc del programa Leonardo da Vinci de la Unió Europea i té una relació directa amb l'aprenentatge informal vinculat amb el lloc de treball. Afirmen de Vries i Brall: “In general, companies are not sufficiently aware of the value of informal learning [...]. The value of informal learning is evident, but how to support this kind of learning in a way that the process itself is not harmed? The Microtraining concept is a method to deal with the organizational requirements to make informal learning more conceivable. [...] The Microteaching approach connects different ways of learning by strengthing the focus of individual and collective learning on an important topic”. Com es concreta la microformació? “The aim of the Microtraining sessions is to have brief sessions with a minimal disturbance of the daily work schedule. The sessions can be organized rapidly by any of the stakeholders in an up to date and realistic fashion. To be effective the learning act needs to take in account the employees' knowledge and experience, needs to have a high level of applicability to the daily work routine of the employees and should foster self-directed learning, leading to an economic and efficient knowledge acquisition.” I continuen els autors: “Every single Microtraining unit should be designed with the aim to have the participant reflect on his work. The units should activate the participants to continue working on the issue and convey the exchange with colleagues". Per què no assumir decididament el repte de la microformació? Per què no explorar les particularitats de la microformació lingüística, un servei híbrid entre la formació, l'autoaprenentatge i l'assessorament lingüístics? Per què no establir el perfil i les condicions dels agents d'aquest sistema formatiu emergent? Per què no vendre, ara que diuen que hi ha crisi, serveis de microformació en llengües? 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola! Em costa imaginar l'aplicabilitat en llengües estrangeres, especialment si els experts dius que diuen: To be effective the learning act needs to take in account the employees' knowledge and experience, needs to have a high level of applicability to the daily work routine of the employees and should foster self-directed learning, leading to an economic and efficient knowledge acquisition.”
ResponElimina