[214] Internationalisation at Home: deu anys d'història

En estreta relació amb l'increment de la mobilitat d'estudiants que es produeix i es promou des de fa temps a les universitats europees, fa deu anys es va començar a parlar de la internacionalització a casa (o Internationalisation at Home: IaH). La història de la IaH es remunta a 1999, quan Bengt Nilsson, considerat el pare de la idea, va fer una contribució a un fòrum de l'European Association for International Education, EAIE (organització no lucrativa que estimula i facilita la internacionalització en l'ensenyament superior a Europa i arreu del món) amb un article que duia per títol “Internationalisation at home: theory and praxis”. En aquell article “Nilsson raised several questions, based on the fact that after more than 10 years of European student mobility programmes like ERASMUS, still no more than 10% of students go abroad to study at foreign universities. How do we give the rest of the students a European and international dimension to their education? How do we give the non-mobile majority of students a better understanding of people from different countries and cultures, increase their knowledge of and respect for other human beings and their way of living and create the global society in a multicultural context? Can intercultural education as a mainstream in all educational programmes increase the students’ interest for studies abroad?”. La internacionalització a casa es va estendre ràpidament des de l'aparició d'aquell text, i no pas amb l'objectiu de substituir la mobilitat, sinó d'equipar els estudiants amb les competències adequades per poder marxar a fora i fins i tot d'estimular-ne el desig de participar en programes de mobilitat. La proposta de Nilsson va tenir una acollida excel·lent i molt aviat es va constituir un grup d'interès especial d'EAIE sobre la qüestió, que es va presentar a l'onzena conferència anual de l'Associació, pel desembre de 1999. La contribució més destacada del grup va ser la generació del document Internationalisation at Home, A Position Paper (2000). Entre els objectius del grup d'interès especial hi havia definir i descriure la IaH; estimular el debat sobre la qüestió entre els educadors virtualment i en conferències i seminaris i recollir bones pràctiques de processos d'internacionalització en estudiants que no es desplacen. A partir d'aquell moment la idea de la IaH es va anar estenent per Europa (el corrent també té tradició, amb tot, als Estats Units, a Austràlia i a Sud-Àfrica). Cal destacar-ne, des d'aleshores, les conferències sobre IaH de Malmö (2003) i la de Rotterdam (2005). A les universitats catalanes es fa referència, sovint, a la internacionalització a casa, és un tòpic recurrent que es formula també explícitament als plans de llengües que es van elaborant (UPF, UAB). Una mirada enfora pot ajudar a conèixer , sens dubte, les experiències, estratègies, idees i activitats dutes a terme en suport de la IaH. Recomano un cop d'ull als handouts de les sessions i tallers de les darreres trobades relacionades amb aquesta qüestió.