[237] Motivar els formadors de llengua

Fa uns dies parlàvem de les estratègies per a la motivació dels aprenents de llengües. Ho fèiem a partir de la traducció catalana promoguda per Isidor Marí del text fenomenal de Zoltán Dörnyei, Estratègies de motivació a l'aula de llengües (llegiu les entrades 217 i 218 d'Aprendre llengües). L'ensenyament-aprenentatge d'idiomes, amb tot, necessita que un altre dels seus agents clau, el formador, també tingui (i mantingui) un nivell de motivació alt. La comesa no és fàcil: la capacitat d'automotivar-se (Dörnyei s'hi refereix també parlant dels aprenents) o la resistència física i psicològica són fonamentals en una activitat de desgast com la docència. I, encara, si m'apureu, fins i tot la capacitat d'això que ara s'anomena resiliència pot arribar a ser decisiva en aquest col·lectiu. L'organització ha d'assumir, també, les seves responsabilitats en relació amb aquesta motivació. La motivació del formador s'incrementa si pot disposar d'unes bones condicions laborals i una bona infraestructura (els canons a les aules, per exemple, al nostre centre, han augmentat clarament la motivació d'alguns docents); si el centre té clarament establerts els seus procediments d'actuació i identificades les funcions de les persones i es respecten amb cura; si s'han establert una missió, una visió i uns objectius de futur clars i compartits; si les persones que dirigeixen (en el sentit més elemental de la paraula: les que, des de la seva responsabilitat, són capaces d'apuntar camins) estableixen criteris generals, gestionen amb compte i amb sensibilitat les excepcions, valoren les persones de què son responsables en allò que són i poden aportar (saber fer docent, capacitat d'innovació, visió de futur, etc.) a la institució... El servei lingüístic que sap motivar i té motivada la seva plantilla neda ja en un got mig ple: moltes problemàtiques tan enutjoses com accessòries del dia a dia professional s'esvaeixen de cop, perquè la realitat es mira des d'un filtre positiu. La motivació, però, s'ha de cultivar. Els responsables de l'entitat han de saber caçar les inquietuds del seu personal (fins i tot les que semblen desconnectades dels interessos aparents del centre i excèntriques; fins i tot, és clar, les que formen part de les identitats digitals dels treballadors), recollir-ne (anava a dir collir-ne) amb una cura extraordinària els projectes i idees i edificar-hi inevitablement una part del present i el futur del centre. Vet aquí el programa, doncs: caçar inquietuds; recollir i conduir les idees dels qui miren més enllà i saber no defraudar-les (tot un repte d'encaix dins els objectius de l'empresa). Sense motivació només hi ha estancament, continuisme, mirades cap enlloc. Sense motivació (ho diu la paraula) no hi ha moviment.