VISITES


14.5.09

[274] Comunicar la ciència

Les acadèmies d'idiomes universitàries han de carregar piles: les necessitats idiomàtiques genuïnament universitàries no són tant dominar el català, el castellà i l'anglès (sobretot l'anglès: hi ha una focalització desmesurada en l'aprenentatge d'aquesta llengua, que no deixa veure res més...), com saber comunicar la ciència. És això. Es pot saber tot l'anglès del món i no poder comunicar com un estudiant o un investigador universitari, no tenir la llengua suficient. Suspendre, per tant, estrepitosament, com a estudiant i investigador. La comunicació de la ciència demana reflexió, consciència crítica sobre l'ús de la llengua, competències comunicatives que van més enllà de l'estricte ús del codi lingüístic. Si un estudiant universitari, per exemple, no pot reflexionar sobre com ha de donar unes dades fruit de la recerca, per exemple, al seu públic lector; si no pot o no sap reflexionar sobre el format més adequat (menys feixuc, més visual, més estratègic) amb què ha de lliurar les seves dades a l'audiència; i, encara, si no sap trobar les eines que li permetin expressar aquestes dades tal com les imagina (el coneixement de les eines ben sovint és a la base de la imaginació de com formalitzar les dades!) és un estudiant que ha fracassat. I podria ser que tingués un nivell sisè d'anglès. ¿No hi ha manera que la comunicació acadèmica i científica a la universitat sigui vista com una prioritat, com un objecte real d'ensenyament-aprenentatge a càrrec d'un professional? ¿A quins especialistes (no s'hi val a pressuposar a tot professor universitari la capacitat de transmetre coneixements adequats sobre comunicació acadèmica i científica, és clar!) s'encarrega la capacitació comunicativa dels estudiants? Quina oficina, departament, servei, centre, assumeix la direcció, l'orientació, en aquesta qüestió? És trist, però ens movem entre les mirades de reüll dels regnes de taifes i les visions estèrilment territorials, i, a l'hora de la veritat, l'erma terra de ningú: perquè ningú no sembla capaç d'articular seriosament l'ensenyament als universitaris de la llengua que realment els pertoca d'aprendre a la universitat. No vull acabar aquesta entrada sense parlar d'una eina útil, Chartle.net, una magnífica aplicació gratuïta a la xarxa que permet elaborar gràfiques estadístiques (per a les opcions bàsiques no cal ni registrar-se), amb altes possibilitats de personalització, i incorporar-les després a una pàgina web. Doneu un cop d'ull, si us ve de gust, a aquest instructiu tutorial. ¿Qui s'ocuparà de fer arribar eines com aquesta, als estudiants, i de donar-los els criteris per usar-les? ¿Per què els serveis lingüístics universitaris catalans no s'aboquen a ensenyar a comunicar la ciència, com fan els serveis lingüístics de tantes universitats del món?

2 comentaris:

  1. Lluc Potrony10:00 a. m.

    Les meves experiències em diuen que la ciència no es comunica, l'emmagatzema. Tot i que molts ens públics i privats s'omplen la boca amb paraules com transferència del coneixement i amb transferència de tecnologia, la veritat és que el nostre entorn empresarial sempre ha estat molt conservador i no dóna valor a les idees noves. Si la universitat no transfereix el seu coneixement, si no comunica la ciència, esdevé una altra mena d'escola professional. Hem d'ajudar a què les tesis doctorals que es volen comunicar a el món es puguin reescriure per als llecs. Els serveis lingüístics universitaris tenim no una sinó dues vies: com a solució temporal tenim l'assessorament lingüístic i la correcció, i com a inversió de futur, l'ensenyament.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per l'aportació, Lluc! Vam deixar la conversa interrompuda, divendres passat, a veure si la podem reprendre.
    Enric

    ResponElimina