VISITES


10.6.09

[289] Adaptar-se o extingir-se: tu tries

Assisteixo a la setzena sessió web, "Darwin a la societat de la informació: adaptació (i beneficis) o extinció", al Centre d'estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat, a càrrec d'Ismael Peña-López. Oratòria curiosa, amb una barreja de nivells de formalitat sorprenent (amb una presentació en prezi en lloc d'un Power Point: al Power Point li queda poc temps de vida), però contingut interessant. El ponent hi planteja com les TIC han canviat i canvien la manera com les persones i les institucions tenen presència en els seus àmbits d'actuació i com queden més lluny o més a prop, segons la seva intervenció, de l'exclusió social. Peña-López enceta la xerrada amb una interessant reflexió sobre la superació actual del paradigma de l'escassetat, que aboca a tota una colla de canvis en múltiples àmbits (l'empresa, l'educació, el Govern, el ciutadà, els mitjans...), que analitza amb detall. L'escassetat (l'existència d'uns béns finits com a material bàsic de treball i d'intercanvi), associada a uns costos de transacció, a la presència d'uns intermediaris i unes institucions de tall tradicional, s'acaba: 1) a l'escola el coneixement ja no és un coneixement fixat, escàs, el del mestre que aporta la llum als seus alumnes, el del llibre de text amb la veritat infal•lible, el de la institució-edifici, tancada, amb tot el personal docent dins la institució, entre les quatre parets; 2) l'empresa deixa d'estar tenallada per uns productes que es poden pesar i quantificar, per unes oficines físiques, per uns organigrames en què el cim de la piràmide equival a la persona que sap més (adaptar-se és tendir cap a una horitzontalització vertiginosa de l'empresa); 3) el Govern deixa de ser el govern de la burocràcia, de les guixetes, dels partits, per passar a ser el govern de l'acció, de la informació, dels serveis; 4) el ciutadà deixa d'estar ancorat a uns espais vivencials fixos per saltar a uns espais relacionals on tothom és un possible contacte, on les àgores de relació són infinites; 5) els mitjans es transformen també radicalment a risc de desaparèixer tal com els coneixem. En resum, el funcionament del món tal com l'hem conegut al llarg dels darrers 250 anys es deslegitima a tota velocitat. Ismael Peña-López ha analitzat l'impacte del canvi en aquests diversos àmbits i ha apuntat que les opcions no són gaires: l'extinció, l'evolució darwiniana o el lamarckisme exemplificat en el coll de la girafa que s'allarga en centenars d'anys fins a arribar a les fulles cada cop més allunyades. Pel que fa a la formació, aspecte que ens interessa més aquí, l'ha presentada en un moment entre darwinià i lamarckià, enmig d'un canvi profund, i ha focalitzat en els exemples dels coneixements lliures a la xarxa, d'una banda, i en la necessitat de sistemes d'acreditació oberta (més endarrerits que els coneixements oberts), que no depenguin de les institucions certificadores d'habitud, les quals perden, se n'adonin o no, el monopoli de l'acreditació d'allò que les persones han après. Una de les reflexions clau que ha fet Peña-López és sobre les competències necessàries per afrontar el canvi, crucials (doneu un cop d'ull a la seva presentació). L'educació necessita, evidentment, alfabetització tecnològica, alfabetització informacional, alfabetització mediàtica i presència digital (e-portfolios, entorns personals d'aprenentatge). Adaptar-se o extingir-se.

Cap comentari:

Publica un comentari