VISITES


30.6.09

[301] Observacions de classe

Observar classes de llengües és una tasca habitual dels responsables dels estudis dels centres d'idiomes i també del professorat (les observacions entre companys es revelen una pràctica molt interessant i amb una llarga tradició). L'observació és altament enriquidora per al qui oberva, no cal dir-ho, i el feedback que s'aporta al professor observat li pot ser d'utilitat per reflexionar sobre els seus punts forts o febles. Les observacions de classe, amb tot, requereixen aplicar un mètode i un instrument i tenir clars una colla de criteris que poden ser objecte de controvèrsia. El debat es manifesta, d'una banda, entre l'observació informada o no informada. Tot i que és habitual la primera opció, les dades recollides en una observació informada no tenen res a veure amb les que s'obtenen en una de no informada. I això ha de fer pensar, és clar. Si qualsevol observació ja condiciona l'execució observada (la famosa paradoxa de l'observador de William Labov), l'observació anunciada allunya l'execució, radicalment, de la realitat i l'aproxima a un nou gènere de classe, la classe que ha de ser observada. Una altra qüestió important, sovint desatesa, és la de les observacions de tot allò que no és l'activitat presencial d'una acció formativa. El protocol d'observació, molt sovint, s'atura a les estones de presencialitat, i en canvi les accions formatives requereixen cada cop més intervencions del formador i dels aprenents en la zona en expansió de la virtualitat. Aquí els instruments d'observació de la classe presencial ja no serveixen, és clar, i es requereixen protocols específics. No cal dir-ho si els cursos tenen un component elevat de treball a distància o són, ras i curt, cursos virtuals. Una altra qüestió clau en les observacions és el tipus de qüestionari que l'observador ha de fer servir: es pot caure en la temptació de treballar amb qüestionaris exhaustius que sacrifiquin les impressions més generals, que són decisives si els observadors tenen molta experiència. Els tres aspectes generals clau en una observació de classe (presencial o virtual), des del meu punt de vista, són els següents (em situo als antípodes dels qüestionaris analítics): 1) capacitat de gestió de l'aula (de percebre tot allò que s'hi esdevé i intervenir-hi d'acord amb els nous rols del formador) ; 2) capacitat d'adaptació (des de múltiples punts de vista: nivell, contingut, necessitats individuals, necessitats de context); 3) capacitat de generació i manteniment d'un entorn d'aprenentatge motivador, amable, on aprendre pugui ser una activitat plaent. Hi ha molt més, és clar (domini del contingut, capacitat didàctica, capacitat retòrica...). Si m'hagués de quedar amb tres aspectes, però, serien els que he indicat.

Cap comentari:

Publica un comentari