[300] Moltes gràcies, amics!

Aprendre llengües està de festa. Va néixer ara fa un any i ha arribat a l'entrada 300 (19.000 visites!). Moltes gràcies a tots per la fidelitat i el suport a aquest observatori: lectors, seguidors, comentaristes, incondicionals, passavolants, voyeurs, amics o desconeguts. Aprendre llengües ha volgut posar un granet de sorra a dinamitzar i cohesionar una comunitat de pràctica professional en un àmbit laboral concret, i, alhora, obrir-se a persones externes al clos laboral. La ratlla de separació entre el dins i el fora, però, en aquests temps líquids i fluctuants és com si hagués quedat del tot abolida: tot llisca a les xarxes, on les persones (i les seves dèries, passions, contactes, iniciatives) esdevenen veritables nodes i motors d'activitat. Sé que molts dels qui llegiu Aprendre llengües perdoneu la precipitació i el risc assumit de parlar de massa coses conegudes parcialment, de vegades només a partir d'intuïcions; sé que enteneu que el que s'hi exposa són reflexions de treball (potser hauria de dir de batalla) enmig d'un procés d'aprenentatge personal en què importa més obrir finestres que tancar reflexions (no són èpoques per a tancaments). Aprendre llengües és, sense haver elaborat cap reflexió sobre aquesta qüestió, l'aplicació d'allò de què parla: és un entorn personal d'aprenentatge; és un exercici de discurs que vol esquivar la buidor de continguts i ideologia del discurs massa fragmentat i massa cosmètic; és aprenentatge informal; és aprenentatge al llarg de la vida; és autoaprenentatge; és un irrenunciable exercici d'empowerment professional; és la creença en el treball en comunitats de pràctica i en un model d'empresa basat en l'observació de tendències i en la innovació; és la confiança en el poder del web social i en la saviesa de la multitud; és una aposta sense límit pel sharism; és l'assumpció de la necessitat urgent de nous rols, noves competències i noves eines professionals; és una proposta personal de convivència amb la incertesa dels temps presents. I és, sobretot, una eina de construcció i una eina de subversió alhora, la dualitat del paradoxal banquer anarquista de Pessoa. Moltes gràcies, amics, pel suport a aquesta empresa. Si voleu passar, dilluns dia 29, pel Servei de Llengües de la UAB (edifici M1), a Bellaterra, a les 11.30 h a fer una copa de cava per celebrar el primer any de vida d'Aprendre llengües sereu ben rebuts (aviseu, però, o farem curt!). Si voleu fer un brindis virtual, aquí el teniu. Els temps són tan líquids que es pot brindar sense cava. Una abraçada.