[323] Aprenentatge servei (APS) i ensenyament de llengües

Llegeixo Aprendizaje servicio y responsabilidad social de las universidades (Miquel Martínez, ed., Octaedro / ICE UB, 2008) i em convida a fer una reflexió sobre els serveis lingüístics universitaris, precisament perquè queden totalment fora de l'òrbita dels diversos articles que recull el volum (generals i sobre experiències concretes). Les universitats de l'EEES són cada cop més conscients que la seva funció no pot estar al marge de la responsabilitat social. Les propostes del que s'anomena aprenentatge servei donen una resposta clara i concreta a la missió d'aquestes institucions. Què és l'aprenentatge servei (APS)? El terme es va emprar per primer cop el 1967 per descriure un projecte a la universitat de Tennessee, per bé que des de començament del segle XX (a Mèxic, els EUA i altres països) s'han dut a terme activitats d'aprenentatge servei, sovint amb altres noms, amb el rerefons de les idees dels pedagogs Dewey i Makarenko. L'aprenentatge servei consisteix a desenvolupar activitats o programes de servei solidari de qualitat protagonitzats pels estudiants, orientats a atendre eficaçment necessitats d'una comunitat. Es tracta d'activitats planificades i (aquest element és fonamental) plenament integrades amb els objectius curriculars, amb l'objectiu que els estudiants, fent, puguin optimitzar els seus aprenentatges acadèmics. L'aprenentatge servei té sempre com a objectiu cobrir una necessitat social, pensar no en l'individu sinó en la comunitat i, al capdavall, transformar la realitat. L'APS és una eina poderosa per al treball dels valors, l'aprenentatge ètic, l'aprenentatge de la convivència en societats plurals o la construcció de la ciutadania democràtica. Davant l'interès de l'aprenentatge servei, se'm plantegen algunes qüestions. Els campus universitaris són, veritablement, espais farcits de necessitats lingüístiques i que han d'experimentar una transformació profunda des del punt de vista de les llengües, tal com prescriuen els plans de llengües universitaris com el de la UAB, en la línia de fer-ne espais veritablement multilingües i on es practiqui la sostenibilitat lingüística. ¿Per què no articular l'aprenentatge servei des de la formació lingüística d'un servei de llengües universitari? A tots els programes de llengua hi ha els valors, les actituds, la consciència intercultural, etc., per exemple, que es presten a un treball en aquesta línia. ¿Per què l'aprenentatge de llengües continua sent tan sovint una pura activitat narcisista, més vinculada al currículum personal que a la millora de les condicions de les comunitats a què els individus pertanyen? Necessitem explorar a fons l'aprenentatge servei i incorporar-ne pràctiques pilot a les accions formatives d'aprenentatge de llengües. L'experiència en accions relacionades amb el voluntariat lingüístic i l'acollida lingüística dutes a terme a la UAB des del 1996 ens hi pot ajudar enormement, és clar, per bé que els autors d'Aprendizaje servicio y responsabilidad social de las universidades exclouen explícitament els voluntariats de l'aprenentatge servei pel fet que no queda integrat amb els aprenentatges acadèmics, curriculars. M'agrada deixar escrita aquesta entrada en 31 de juliol... per no perdre gens de vista, després del relax estival, que a més de fer classes, els serveis lingüístics tenen la missió de transformar la realitat.