[324] Esdevenir lletrats

Llegeixo Para ser letrados: voces y miradas sobre la lectura (D. Cassany, compilador, Paidos, 2009). Interessant recull d'articles, una quinzena, elaborats per investigadors de l'òrbita del grup Literacitat crítica, dirigit per Cassany, que és autor d'alguns dels textos. El volum s'adreça a diversos nivells educatius: parteix de l'assumpció que l'escola i el sistema educatiu en general (també la universitat) té un model deficitari d'ensenyament de la lectura i l'escriptura i conté exemplificacions i diverses propostes didàctiques que el converteixen en un text útil. L'obra tracta diversos temes i àmbits relacionats amb la lectura (i, de retruc, l'escriptura). El punt de partida és la constatació que cal un enfocament sociocultural de l'acte de llegir que superi els enfocaments basats en la decodificació (llegir = llegir el codi) o en la comprensió (llegir = inferir). Cal, dèiem, entendre la lectura des d'una perspectiva sociocultural en què llegir esdevé sempre una activitat situada i les pràctiques lectores no tenen sentit si no és dins una comunitat (perquè llegir i escriure no són pas, com sovint s'ha cregut, habilitats universals). Alguns dels àmbits o temes de què tracta Para ser letrados són la lectura en veu alta, les tasques comunicatives per a la lectura (E. Martín Peris), l'àmbit de la premsa, l'àmbit Internet (en un article de Francina Martí) o el de la lectura multimodal a partir de les presentacions en Power Point (se'n parla, trobo, com si aquest tipus de presentacions encara no es trobessin a la corda fluixa). M'ha interessat, d'altra banda, l'article que presenta un test a què es poden sotmetre els ensenyants per veure si veritablement ensenyen a llegir de manera crítica (Daniel Cassany, Joan Sala, eds.) i, sobretot, el text "Leer y escribir en la universidad: los géneros científicos" (D. Cassany, O. Albertí), que explica la importància de les llengües de les especialitats i combat tòpics com que llegir i escriure i dominar la disciplina acadèmica són coses diferents o que llegir i escriure són, en l'àmbit de les comunitats de pràctica acadèmiques, únicament un acte de comunicació: hi ha la construcció de coneixement, la construcció d'identitat i un element indiscutible de poder. Interessant, també, l'article de Cassany sobre la seva aproximació incipient a l'estonià, arran d'un viatge al nord d'Europa: la reivindicació de la mirada curiosa, estratègica i sense por davant una llengua desconeguda, aspectes que, sens dubte, s'haurien d'ensenyar a l'escola. Recomano la lectura, doncs, de Para ser letrados.