[332] Un poc de grec

La setmana que ve visitaré Atenes. No puc dir que la llengua grega em resulti del tot estranya, perquè vaig estudiar un parell d'anys de grec clàssic a la universitat i perquè per a tot filòleg el llatí i el grec són companys fidels de viatge. Mai no m'he aproximat, amb tot, al grec modern, que només practico a la dutxa quan llegeixo l'etiquetatge de xampús i suavitzants (σαμπουάν = xampú; υδατική κρέμα = crema hidratant; οδοντόπαστα = dentifrici, etc.). Aquests dies deixo lliscar la vista per un d'aquests llibres que preparen els turistes des del punt de vista lingüístic (Defiéndete en griego: frase libro y dicionario de viaje. Anaya, 2006). La lectura selectiva d'aquesta mena de textos sempre m'ha semblat irresistible, perquè s'hi poden pouar petits aprenentatges lingüístics interessants. Vull deixar constància d'algunes formes del grec modern que m'han cridat l'atenció. M'ha semblat curiós que en català i en grec parlem del llenguado i del marisc partint dels mateixos referents (la llengua i el mar): les formes gregues són γλώσσα i θαλασσιυνά. Em semblen divertides, d'altra banda, les formes per designar el futbol o un rebost en grec. La primera s'articula a partir de les formes peu i esfera, ποδόσφαιρο, la segona és una 'petita botiga': μικρή αποθήκη. Em sembla curiosa també la connexió entre προφυλακτήρας (antixoc) i ρπροφυλακτικό (preservatiu), paraules agermanades per la idea de 'preservació'. I, tot fent una incursió a l'edat mitjana, retrobo els càtars (els 'purs'), de nom ben grec, en el verb netejar καθαρίζω o fa bo d'identificar la paraula codony, (codonyat va entrar al català des del grec cap al segle XIV) en la seva forma grega κυδώνι. Més motius per a la reflexió diletant: absurd és παράλογος (el que hi ha a l'altra banda del logos, la raó, la paraula); esotèric es retroba en l'adjectiu εσωτερικό, que en grec significa 'interior'; la manera de dir important en grec és σημαντικό ('significatiu'); un hotel és ξενοδοχείο (amb referència explícita als estrangers com a hostes); δύσκολο (díscol, més restringit en català) és la manera de dir difícil i υπερβολικό (tenim hiperbòlic en català) equival al determinant massa. Un parell o tres de paraules més que conviden a pensar un moment. Una: és curiós veure que la cultura té en català un referent pagès (cultura = conreu, cultiu) i que en grec la forma per designar-la, πολιτισμός, ens duu al cor de l'estructura civil grega, la polis. I dues descobertes més, que em fan reinterpretar totalment realitats pròximes: el nom d'una empresa catalana, Omada, amb la qual tinc relació professional, passa a ser des de la meva percepció tota una altra cosa ara que veig que ομάδα vol dir 'grup' en grec (ara em sembla que aquesta empresa treballa molt bé en equip!). 'Estar d'acord', d'altra banda, s'expressa ni més ni menys que amb el verb σύμφωνοι. De cop (i per sempre), una simfonia em sembla ja molt més que un tipus de composició musical.