Aquests darrers dies he conversat amb un company que condueix un centre d'idiomes en clau d'imaginar l'excel·lència en aquesta mena d'entitats. Confio al bloc, ara, alguna reflexió personal sobre la qüestió. Els centres d'idiomes són entitats complexes i de difícil gestió: pensem, per començar, en les diferències culturals del professorat dels diversos departaments idiomàtics, en el mosaic de visions del món que solen aplegar-se en una acadèmia de llengües, les quals poden esdevenir font de riquesa, però també d'incomunicació. Pensem també en l'enorme quantitat de competències que acumula el personal d'un centre que ensenya una matèria tan oberta i humana com els idiomes i en la dificultat de gestionar-les adequadament per obtenir-ne un profit col·lectiu. Una de les problemàtiques, a parer meu, que dificulten el govern d'aquesta mena d'entitats és que es fa difícil que s'hi respecti l'autoritat... però no l'autoritat tal com la concebem tradicionalment. És més: el respecte a l'autoritat tradicional, la que es plasma en els organigrames clàssics que ubiquen laboralment les persones a l'empresa, no sol comportar gaires problemes. No són gens freqüents els fenòmens de desobediència, per dir-ho així. No parlo d'aquesta autoritat. Als centres hi ha altres autoritats, perquè hi ha altres organigrames tàcits (altres piràmides, si voleu, que resituen completament els treballadors): el que ubica les persones emprenedores; el que ubica els professionals segons el seu pragmatisme; el que col·loca els treballadors segons la seva destresa tecnològica; el que situa les persones segons la seva capacitat de treballar en equip, o de projectar el futur, etc. El ventall d'organigrames superposats pot arribar a ser molt ampli. Aquestes altres autoritats són, generalment, autoritats morals que posseeix o encarna el personal de l'empresa i que solen apuntar direccions a l'entitat. El problema dels centres rau, sovint, a fer prevaldre els organigrames clàssics (que pressuposen que trobar-se més amunt vol dir saber-ne més) a les autoritats morals. Dirigir el centre d'idiomes, company, és molt més que vetllar per fer respectar l'autoritat constituïda, per mantenir dempeus l'arbre necessàriament eixarreït d'un organigrama d'empresa. Com saps molt bé, dirigir és quelcom de tan poc autoritari com entendre i acatar les autoritats morals que hi ha al centre i escoltar les direccions que apunten.7.10.09
[370] L'autoritat al centre d'idiomes
Aquests darrers dies he conversat amb un company que condueix un centre d'idiomes en clau d'imaginar l'excel·lència en aquesta mena d'entitats. Confio al bloc, ara, alguna reflexió personal sobre la qüestió. Els centres d'idiomes són entitats complexes i de difícil gestió: pensem, per començar, en les diferències culturals del professorat dels diversos departaments idiomàtics, en el mosaic de visions del món que solen aplegar-se en una acadèmia de llengües, les quals poden esdevenir font de riquesa, però també d'incomunicació. Pensem també en l'enorme quantitat de competències que acumula el personal d'un centre que ensenya una matèria tan oberta i humana com els idiomes i en la dificultat de gestionar-les adequadament per obtenir-ne un profit col·lectiu. Una de les problemàtiques, a parer meu, que dificulten el govern d'aquesta mena d'entitats és que es fa difícil que s'hi respecti l'autoritat... però no l'autoritat tal com la concebem tradicionalment. És més: el respecte a l'autoritat tradicional, la que es plasma en els organigrames clàssics que ubiquen laboralment les persones a l'empresa, no sol comportar gaires problemes. No són gens freqüents els fenòmens de desobediència, per dir-ho així. No parlo d'aquesta autoritat. Als centres hi ha altres autoritats, perquè hi ha altres organigrames tàcits (altres piràmides, si voleu, que resituen completament els treballadors): el que ubica les persones emprenedores; el que ubica els professionals segons el seu pragmatisme; el que col·loca els treballadors segons la seva destresa tecnològica; el que situa les persones segons la seva capacitat de treballar en equip, o de projectar el futur, etc. El ventall d'organigrames superposats pot arribar a ser molt ampli. Aquestes altres autoritats són, generalment, autoritats morals que posseeix o encarna el personal de l'empresa i que solen apuntar direccions a l'entitat. El problema dels centres rau, sovint, a fer prevaldre els organigrames clàssics (que pressuposen que trobar-se més amunt vol dir saber-ne més) a les autoritats morals. Dirigir el centre d'idiomes, company, és molt més que vetllar per fer respectar l'autoritat constituïda, per mantenir dempeus l'arbre necessàriament eixarreït d'un organigrama d'empresa. Com saps molt bé, dirigir és quelcom de tan poc autoritari com entendre i acatar les autoritats morals que hi ha al centre i escoltar les direccions que apunten.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El problema que hi ha amb l'autoritat moral és que depèn del sistema de valors de cada individu.
ResponEliminaUn exemple són els famosos 'geeks' de les tecnologies de la informació quan treballen: són persones que basen les seves relacions socials en un sistema de valors meritocràtic (que normalment han adquirit a les facultats d'enginyeria d'on surten). Per això xoquen amb els seus companys del món de l'empresa, que té un sistema de valors on el mèrit no és un factor tant important. En molts casos no hi ha comunicació entre dos grups que tendeixen a centrar-se tant en el que fan que no miren més enllà. Les tensions derivades de la mala comunicació entre els dos grups només es resolen quan s'expliquen i es respecten els dos marcs de referència (sistemes de valors). No cal compartir-los, però imposar-ne un sobre l'altre o menysprear el que pot aportar cada sistema és contraproduent.
Els serveis lingüístics ensenyem a comunicar-se a la gent a diferents nivells. Per nosaltres no és un nus gordià un entorn amb tants sistemes de valors / autoritats moral. Només cal tenir present qui és l'interlocutor i establir un codi comú adient a la situació comunicativa.