[371] Explosió de la blogosfera al centre d'idiomes

Tot i que ja fa molts anys que es parla de blocs (i que fins i tot hi ha veus apocalíptiques que els liquiden o en replantegen seriosament les funcions o utilitats), al meu centre l'explosió de la blogosfera educativa s'ha produït aquest darrer any, des de juliol de 2008. Diria que l'ús de blocs, xarxes socials o eines per a la comunicació i l'aprenentatge amb algun grau de virtualitat s'ha naturalitzat des d'aleshores. Un dels aspectes que vull comentar, a més de mostrar enllaços cap a alguns blocs concrets del Servei de Llengües de la UAB, és que hem experimentat molt clarament la polivalència dels blocs. Al centre hi ha blocs docents, que els formadors fan servir a l'aula o per a la comunicació a distància amb els alumnes d'un grup; hi ha blocs que aglutinen els materials o l'experiència del professorat que imparteix un mateix o uns mateixos nivells; hi ha blocs que són els canals de comunicació dels coordinadors dels idiomes amb la resta del seu departament o secció (i que no tenen, per tant, un caràcter docent sinó més aviat organitzatiu); hi ha un bloc com Aprendre llengües, que és concebut com a observatori de tendències i com a canal de comunicació, diàleg, debat i reflexió amb el professorat i amb professionals d'arreu relacionats amb les llengües; hi ha blocs que neixen amb la voluntat de ser focus recol·lectors de la intel·ligència col·lectiva dels docents del centre que hi vulgui col·laborar, que no són pocs... Els blocs, doncs, estan a punt de ser indefinibles. Allò que importa, és clar, no és obrir un bloc, sinó saber què es vol aconseguir. Tinc la sensació que cada embat de canvi (l'ús de noves eines, per exemple) té la virtut col·lateral d'ajudar a aclarir els objectius dels professionals. Quan un docent arrenca el seu bloc (perquè vol tenir-ne un!), per exemple, és indubtable que es replanteja tota la docència (què fan els alumnes a l'aula, què fan fora l'aula, quina metodologia és més oportuna, quins canals de comunicació tinc oberts amb els meus alumnes, etc.). Benvingudes siguin, doncs, totes les eines (blocs, xarxes socials, aplicacions diverses per aprendre llengües), encara que al començament de l'ús pugui haver-hi un enfocament tecnocèntric (que s'ha de superar ràpidament). Allò que amenaça l'activitat del docent és la continuïtat, fer sempre el mateix, no veure la necessitat de reinventar-se. Us deixo una mostra de blocs del Servei, per acabar aquesta entrada. Un bloc docent per a l'aprenentatge de l'anglès, d'A.V.; el bloc d'intel·ligència col·lectiva sobre eines del web 2.0 i el bloc d'estratègies d'aprenentatge de llengües (oberts a la participació de qui vulgui, també fora del Servei), o el bloc d'un curs d'intercomprensió romànica.