Avui el Servei de Llengües de la UAB ha inaugurat el seu curs acadèmic. Fa dos anys vam tenir el plaer de tenir Carme Junyent, l'any passat Juan Carlos Moreno Cabrera i aquest any la persona convidada ha estat Carme Muñoz, que ens ha parlat d'un tema de la seva especialitat, el de la metodologia CLIL-AICLE, d'integració de la llengua (es pensa sobretot en l'anglès) i els continguts a classe. Sense l'aplicació d'aquesta metodologia es fa impossible, a hores d'ara, imaginar que una universitat com la UAB, per exemple, arribi a l'objectiu que es fixen els seus polítics d'aconseguir, de moment, que el 10 % dels graus s'imparteixi en anglès. M'ha interessat l'exposició de la ponent, experta i documentada; sobretot la insistència en el component estratègic i pedagògic de la intervenció CLIL, que es troba en la línia de la formació per a professorat que vol passar a fer docència en anglès que fa el Servei des de fa un parell o tres d'anys. La qüestió de la integració de la llengua i els continguts, des del meu punt de vista, reclama una mirada distant, allunyada de les urgències de portar l'anglès a les aules universitàries al preu que sigui. Aquesta integració és preexistent a la introducció de l'anglès. El que hem d'aconseguir, per començar, és que el professorat integri llengua i continguts quan fa servir la seva llengua, el català per exemple, a les classes. Què vull dir amb això? Vull dir que hi ha encara massa professors a les universitats que no s'adonen de la transcendència que té per a l'ensenyament de la seva matèria i de la seva disciplina tot allò que afecta la llengua i la comunicació. Hi ha molts professors que entenen la llengua com un pur vehicle de comunicació del coneixement de la seva disciplina, no com quelcom que contribueix decisivament a donar forma i a crear aquest coneixement. A les universitats necessitem professorat amb consciència lingüística: professorat que s'aturi a explicar l'etimologia d'un terme clau per a la matèria que explica (recorrent al grec o al llatí o a altres llengües); professorat que sigui conscient de la importància de la terminologia com a element clau dins el coneixement de la matèria; professorat que vetlli pels aspectes comunicatius de la pròpia tasca i de la tasca dels seus alumnes; professorat que conegui i faci conèixer els gèneres de discurs propis de l'especialitat i les característiques lingüístiques que els impregnen; professorat que sàpiga oratòria, retòrica i argumentació (és a dir, que sàpiga persuadir, seduir i convèncer l'auditori); professorat que sàpiga relacionar amb la disciplina acadèmica tot allò que té a veure amb les noves alfabetitzacions (audiovisual, digital, informacional...); professorat que sigui model de llengua i que pugui avaluar la llengua que fan servir els seus alumnes... Aquesta és la integració de la llengua i els continguts que corre més pressa a les universitats: que no hi hagi ni un sol docent que pensi que la forma es pot desvincular del fons i que amb aquest fons ja n'hi ha prou; cap professor que es pensi que els seus alumnes poden saber-ne encara que expressin molt malament els continguts de l'especialitat. Feta aquesta integració imprescindible de llengua i continguts que es va resistint a produir-se al llarg de tots els cicles educatius, la introducció de l'anglès seria un procés molt més natural. Difícil, sens dubte, però no l'obra descomunal, lenta i titànica que ens mostren les pràctiques CLIL.9.10.09
[372] Integrar llengua i continguts
Avui el Servei de Llengües de la UAB ha inaugurat el seu curs acadèmic. Fa dos anys vam tenir el plaer de tenir Carme Junyent, l'any passat Juan Carlos Moreno Cabrera i aquest any la persona convidada ha estat Carme Muñoz, que ens ha parlat d'un tema de la seva especialitat, el de la metodologia CLIL-AICLE, d'integració de la llengua (es pensa sobretot en l'anglès) i els continguts a classe. Sense l'aplicació d'aquesta metodologia es fa impossible, a hores d'ara, imaginar que una universitat com la UAB, per exemple, arribi a l'objectiu que es fixen els seus polítics d'aconseguir, de moment, que el 10 % dels graus s'imparteixi en anglès. M'ha interessat l'exposició de la ponent, experta i documentada; sobretot la insistència en el component estratègic i pedagògic de la intervenció CLIL, que es troba en la línia de la formació per a professorat que vol passar a fer docència en anglès que fa el Servei des de fa un parell o tres d'anys. La qüestió de la integració de la llengua i els continguts, des del meu punt de vista, reclama una mirada distant, allunyada de les urgències de portar l'anglès a les aules universitàries al preu que sigui. Aquesta integració és preexistent a la introducció de l'anglès. El que hem d'aconseguir, per començar, és que el professorat integri llengua i continguts quan fa servir la seva llengua, el català per exemple, a les classes. Què vull dir amb això? Vull dir que hi ha encara massa professors a les universitats que no s'adonen de la transcendència que té per a l'ensenyament de la seva matèria i de la seva disciplina tot allò que afecta la llengua i la comunicació. Hi ha molts professors que entenen la llengua com un pur vehicle de comunicació del coneixement de la seva disciplina, no com quelcom que contribueix decisivament a donar forma i a crear aquest coneixement. A les universitats necessitem professorat amb consciència lingüística: professorat que s'aturi a explicar l'etimologia d'un terme clau per a la matèria que explica (recorrent al grec o al llatí o a altres llengües); professorat que sigui conscient de la importància de la terminologia com a element clau dins el coneixement de la matèria; professorat que vetlli pels aspectes comunicatius de la pròpia tasca i de la tasca dels seus alumnes; professorat que conegui i faci conèixer els gèneres de discurs propis de l'especialitat i les característiques lingüístiques que els impregnen; professorat que sàpiga oratòria, retòrica i argumentació (és a dir, que sàpiga persuadir, seduir i convèncer l'auditori); professorat que sàpiga relacionar amb la disciplina acadèmica tot allò que té a veure amb les noves alfabetitzacions (audiovisual, digital, informacional...); professorat que sigui model de llengua i que pugui avaluar la llengua que fan servir els seus alumnes... Aquesta és la integració de la llengua i els continguts que corre més pressa a les universitats: que no hi hagi ni un sol docent que pensi que la forma es pot desvincular del fons i que amb aquest fons ja n'hi ha prou; cap professor que es pensi que els seus alumnes poden saber-ne encara que expressin molt malament els continguts de l'especialitat. Feta aquesta integració imprescindible de llengua i continguts que es va resistint a produir-se al llarg de tots els cicles educatius, la introducció de l'anglès seria un procés molt més natural. Difícil, sens dubte, però no l'obra descomunal, lenta i titànica que ens mostren les pràctiques CLIL.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I abans que tot això: cal que el professorat sàpiga ensenyar. Ha d'aprendre a ensenyar i a aprendre per tal de funcionar bé. Alguns estudis de CLIL subratllen la manca de competència docent del professorat, que ensenya sense conèixer la seva feina.
ResponElimina