Aquests dies a classe d'expressió escrita parlem de la llegibilitat, un fenomen interessant que afecta els textos escrits, de la mateixa manera que la comprensibilitat afecta els textos orals. Remenant manuals, es comença a trobar a faltar ja una anàlisi del fenomen de la llegibilitat que atengui la comunicació actual a la xarxa, que és substancialment diferent de la comunicació dels darrers segles, basada en el suport de paper. Seria útil poder trobar formulades les regles bàsiques de la llegibilitat a Internet. Ja no n'hi ha prou amb la idea que cal controlar la llargada de les frases, la presència d'incisos i d'oracions subordinades o el manteniment sense separar-les de paraules íntimament unides des del punt de vista sintàctic (verb-complement directe, per exemple). Ja no n'hi ha prou de recomanar l'ús d'un llenguatge concret, o l'estalvi de paraules llargues i complicades o un ús estratègic dels connectors. La llegibilitat dels nostres textos a la xarxa reclama un joc d'estratègies totalment nou. Si no som capaços de disposar el nostre text en fragments relativament breus, per exemple, no ens farem llegir. Si no hem estudiat adequadament els enllaços d'hipertext i hipermèdia que farem servir, i des d'on s'hi accedirà, tampoc. Si no ens hem preocupat que hi hagi opcions RSS al nostre bloc o web, d'altra banda... com podem pretendre ser llegibles? Si el nostre bloc (o marcador social) no disposa d'un bon sistema de tags o etiquetes, a més, o d'un widget de traducció, per exemple, és possible que estiguem posant una barrera enorme als nostres lectors, que no podran arribar en condicions als nostres continguts. La llegibilitat a la xarxa té unes lleis pròpies, amb grans diferències segons el mitjà concret o l'aplicació emprats. Unes lleis pròpies sovint relacionades amb la usabilitat que ja no poden quedar al marge del discurs clàssic sobre aquest fenomen.3.3.10
[453] Llegibilitat a la xarxa
Aquests dies a classe d'expressió escrita parlem de la llegibilitat, un fenomen interessant que afecta els textos escrits, de la mateixa manera que la comprensibilitat afecta els textos orals. Remenant manuals, es comença a trobar a faltar ja una anàlisi del fenomen de la llegibilitat que atengui la comunicació actual a la xarxa, que és substancialment diferent de la comunicació dels darrers segles, basada en el suport de paper. Seria útil poder trobar formulades les regles bàsiques de la llegibilitat a Internet. Ja no n'hi ha prou amb la idea que cal controlar la llargada de les frases, la presència d'incisos i d'oracions subordinades o el manteniment sense separar-les de paraules íntimament unides des del punt de vista sintàctic (verb-complement directe, per exemple). Ja no n'hi ha prou de recomanar l'ús d'un llenguatge concret, o l'estalvi de paraules llargues i complicades o un ús estratègic dels connectors. La llegibilitat dels nostres textos a la xarxa reclama un joc d'estratègies totalment nou. Si no som capaços de disposar el nostre text en fragments relativament breus, per exemple, no ens farem llegir. Si no hem estudiat adequadament els enllaços d'hipertext i hipermèdia que farem servir, i des d'on s'hi accedirà, tampoc. Si no ens hem preocupat que hi hagi opcions RSS al nostre bloc o web, d'altra banda... com podem pretendre ser llegibles? Si el nostre bloc (o marcador social) no disposa d'un bon sistema de tags o etiquetes, a més, o d'un widget de traducció, per exemple, és possible que estiguem posant una barrera enorme als nostres lectors, que no podran arribar en condicions als nostres continguts. La llegibilitat a la xarxa té unes lleis pròpies, amb grans diferències segons el mitjà concret o l'aplicació emprats. Unes lleis pròpies sovint relacionades amb la usabilitat que ja no poden quedar al marge del discurs clàssic sobre aquest fenomen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si no vaig errat, d'acord amb aquesta idea, en anglès es distingeix entre "legible" i "readable", veritat?
ResponEliminaPots explicar-ho una mica més?
ResponEliminaES
Legibility vs readability son conceptos que provienen del mundo de la tipografía. Su uso se traslada al entorno web con considerable impacto en el diseño de materiales educativos en la red. Ninguno de ellos tiene que ver directamente con el contenido, sino con la facilidad con la cual el ojo recorre el espacio escrito; dicho de otra manera, ambos tienen que ver con la percepción visual del texto.
ResponEliminaLegibility es un término que atañe al diseño de los caracteres. Se recomienda, por ejemplo, que en las webs con fines educativos se utilicen caracteres “sans serif” puesto que parece haberse demostrado que el ojo los reconoce con mayor facilidad y hacen menos “ruido” gráfico, todo lo cual aparentemente incide en el aumento de la legibilidad del texto. Por otra parte, la construcción de bloques de contenido convenientemente diferenciados entre sí –por ejemplo, con un interlineado más amplio entre los párrafos que entre las líneas que los componen- parece facilitar los procesos de “scanning” y “skimming”. Legibility y readability suelen explicarse como una dupla indivisible en el tramado gráfico del texto.
Creo que el texto de Enric se relaciona más bien con el concepto de intelligibility (en términos muy simplificados, una propiedad del texto que permite que el lector distinga eficazmente la representación gráfica de las unidades léxicas/funcionales), tradicionalmente asociado indisolublemente al de comprehensibility (una propiedad del texto que potencia la comprensión del significado de las unidades léxicas, gramaticales, o discursivas), pero ya me corregirá él mismo si estoy equivocada. En teoría, se supone que la inteligibilidad de un texto contribuye a su comprensión, de ahí “la idea que cal controlar la llargada de les frases, la presència d'incisos i d'oracions subordinades” o “l'estalvi de paraules llargues i complicades”.
En cualquier caso, me pregunto si en estos tiempos en los cuales la información se produce y se consume a una velocidad de vértigo podremos seguir escribiendo sin tomar en cuenta estas cuatro nociones antes de pulsar la tecla “enter”.
Moltes gràcies, Sílvia, pels comentaris. Prenc com a referència l'aplicació que fa de *llegibilitat* Daniel Cassany als seus textos de referència, La cuina de l'escriptura (1993), sense anar més lluny. Ell l'aplica als aspectes visuals, però també, i molt, als aspectes de contingut del text. Algunes de les pautes que poden aportar "llegibilitat" al text (en el sentit de Cassany) serien:
ResponElimina1) Estalvi de frases llargues.
2) Control de les oracions subordinades.
3) Estalvi dels incisos (esporgar el que sigui irrellevant).
4) Control de les enumeracions.
5) No separació d'elements que reclamen una proximitat des del punt de vista sintàctic.
6) Trencament de la monotonia.
7) Bona estructuració en paràgrafs portadors d'una idea bàsica.
8) Estalvi de l'abús de preposicions en les oracions.
9) Ús d'un llenguatge concret (selecció lèxica: mots habituals).
10) Estalvi de paraules llargues i complexes.
11) Ajuts visuals per a la comprensió de l'estructura lògica del text (disposició estratègica d'elements clau).
12) Estructures que afavoreixen l'anticipació lectora.
13) Presència controlada de repeticions.
14) Variació tipogràfica.
15) Ubicació lògica del verb.
16) Presència de marcadors textuals.
17) Facilitació de la identificació dels actors.
18) Cerca d'un estil actiu.
19) Estalvi de formulacions negatives innecessàries.
20) Presència de majúscules no inicials.
Enric