VISITES


11.4.10

[471] Aprendre les llengües de Bolívia

Llegeixo a diversos mitjans (a l'Avui, per exemple) que Evo Morales ha afirmat no fa gaire que els alts funcionaris públics, sobretot els governadors (però també els policies i els militars), hauran d'aprendre com a mínim un dels idiomes autòctons de l'estat plurinacional de Bolívia: ''De acá a dos años, ninguna autoridad pública, no puede no saber un idioma nativo. Si quieren ser autoridades o funcionarios públicos tienen que hablar aymara, quechua o guaraní" [mojeño o tacana]. Morales compta aprovar abans de final d'any un decret en aquesta línia. Llegeixo també que el Ministeri d'Educació reformarà les lleis perquè els col·legis i les universitats públiques i privades ensenyin una llengua local, segons les regions. Els arguments de suport a aquestes iniciatives són que cal superar la situació de discriminació que pateixen els camperols bolivians, que sovint han de fer servir l'espanyol a les seves gestions a les ciutats i no poden utilitzar les seves llengües. Es tracta d'iniciatives complexes, sens dubte, de difícil seguiment i implantació i que de seguida seran titllades de coercitives, com si les llengües s'aprenguessin i es fessin servir a les societats de manera completament lliure i voluntària, sense planificació ni ideologia. L'interès pel quítxua, l'aimara o el guaraní hauria de créixer també més enllà dels decrets i les iniciatives polítiques, per pura consciència lingüística, pel plaer del coneixement i de gaudir de la diversitat. Els recursos que ens ofereix la xarxa són cada cop més amplis, daltra banda, i cap llengua ja no ens pot ser aliena. Doneu un cop d'ull, per exemple, a aquest senzill tutorial de la llengua transfronterera quítxua a YouTube que ens ensenya a comptar fins a deu a partir d'unes frases. O relaxeu-vos amb el vídeo que insereixo a continuació, en què podem sentir com sona en quítxua la lletra de la popular cançó andina El còndor passa mentre veiem volar l'ocell (pishqo segons el tutorial) andí. Per poc que ens hi fixem identificarem al text la paraula clau kuntur, la forma llaqta (a les paraules llaqtay, llaqtanchikman, llaqtapim), que ens suggereix la idea de la 'pàtria', la 'terra', el 'lloc'; o alguns topònims ben coneguts de la serralada andina o el sufix locatiu -pi. O deduïm també sense dificultat que urqu són les muntanyes. La traducció de la cançó és la següent: "Oh majestuós còndor dels Andes / porta'm a casa als Andes / oh còndor, còndor. / Vull tornar a la meva terra estimada i viure / amb els meus germans inques, que és el que més enyoro / oh còndor, còndor. / Al Cusco, a la plaça principal / espera'm / perquè a Machu Picchu i a Wayna Picchu / puguem anar a passejar".

4 comentaris:

  1. Elisabet11:16 a. m.

    Hola, Enric,

    Quina bona notícia! Gràcies per fer-nos-la saber! Últimament les persones llatinoamericanes que aprenen català (alemnys al CPNL) ja no mostren aquella actitud vergonyosa d'abans, quan es negaven a dir que la seva llengua materna era el guaraní, el quítxua o l'aimarà. Amb tot, encara hi ha molta feina per fer en aquest sentit, i el reconeixement oficial és un gran pas endavant!

    Mil gràcies per aquest gran bloc!

    Elisabet

    ResponElimina
  2. Elisabet,
    Moltes gràcies pel testimoni. No te n'estiguis d'aportar més dades o comentaris, si et ve de gust. L'experiència dels professionals del CPNL sobre aquests temes és molt gran.
    Moltes gràcies per seguir Aprendre llengües! Records.
    Enric

    ResponElimina
  3. Enric,
    És una notícia bonica que les autoritats d'Amèrica del Sud comencin a valorar i a fer valorar les llengües comunitàries.
    Elisabet,
    A vegades m'ha sorprès gratament que alumnes del CNL de països sud-americans (Mèxic, el Perú...) entenguessin el valor del català comparant-lo amb les llengües minoritàries d'aquests països.
    Molt bonic tot plegat!

    ResponElimina
  4. El que no sabem és els diners que invertiran en la alfabetització del famolenc poble quítxua i quant en la quitxuatització de l'alfabetitzat candidat a ministre.
    Pel que fa al català, res a veure amb les llengües minoritàries d'aquestos països. Tot i que ha estat prohibit (malauradament) el català és una llengua viva i culta.i també, per què no dir-ho protegida enfront de l'empeny del castellà.
    És romàntic, però és irreal.

    ResponElimina