VISITES


1.12.10

[585] La protecció del dariya

Em fa una il·lusió especial accedir de la mà de Verónica Rivera a saber de la situació lingüística de Ceuta, ben desconeguda per la majoria de nosaltres. M'escrivia fa uns dies dient-me que compartia la visió que donava de les llengües en una entrada recent del bloc, i expressava el suport al dariya a Ceuta i la necessitat d'un PEL obert a totes les llengües, també les més properes, que tant ens costa de veure i valorar. Li he demanat unes línies sobre la qüestió del dariya a Ceuta, per als lectors d'Aprendre llengües, que m'ha enviat molt amablement. Les tradueixo: "Ceuta és una ciutat autònoma amb unes característiques lingüístiques molt peculiars i desconegudes a la resta de l'Estat espanyol. A Ceuta és tan fàcil sentir una frase en castellà com una altra en dariya, ja que aquest dialecte de l'àrab és la llengua materna d'un gran segment de població (aproximadament el 42 % de la població total i el 70 % de l'alumnat d'educació infantil i primària). El dariya o àrab de Ceuta és un dialecte de l'àrab amb trets propis de les parles de muntanya del nord del Marroc i amb una gran quantitat d'hispanismes al seu cabal lèxic. En el context sociolingüístic actual, el bilingüisme dels habitants de Ceuta es caracteritza per ser subtractiu o de pèrdua, adscrit o primerenc, bicultural (hi ha una doble identitat cultural), secundari (l'aprenentatge del castellà es produeix en institucions acadèmiques) i, molt sovint, equilibrat. Una adequada política lingüística de protecció del dariya podria fer que les experiències subtractives es transformessin en experiències additives. L'alternança de codis també és molt freqüent i s'ha erigit en un nou sistema de comunicació per a bona part de la població bilingüe, que intenta d'aquesta manera afermar una identitat pròpia (no espanyola occidental cristiana i no àrab marroquina)". Moltes gràcies, Verónica. No deixis d'informar-nos de tot el que consideris oportú.

8 comentaris:

  1. Gràcies Enric i Verònica per descobrir-me una realitat que desconeixia.

    ResponElimina
  2. Recentment el Consell d'Europa ha dictaminat que el dariya no ha de ser considerada llengua minoritària o regional, sinó immigrada (1860 sembla ser una data "recent" per als del membre del Consell d'Europa): http://www.ceutaldia.com/ 2010120957043/educacion/el-gobierno-central-considera-el-arabe-dialectal-de-ceuta-una-lengua-no-tradicional-e-inmigrada.html
    Us deixo el post que acaba de publicar una amiga.
    http://africapuente.wordpress.com/2010/12/11/musulmanes-y-dariya/
    No és lingüista, però descriu la realitat com ningú (per cert, fa servir el terme "musulmans" per referir-se als dariyaparlantes perquè és el que utilitza majoritàriament la població).

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Verónica!
    Enric

    ResponElimina
  4. Hola: Ángeles Vicente ha tractat de la darijah àrab de Ceuta en un llibre, publicat primer en francés i després en castellà. Per altra banda, per a la temàtica del blog, potser interesse un article de Verónica Rivera que comenta ací més amunt.

    Com un apunt merament tangencial, puix que escrivim en català, potser siga millor vehicular la forma darija, darja o similar (en la qual >j< translitera una جيم) que no dariya, que és una transcripció adient per al castellà però que allunya innecessàriament un catalanoparlant de la pronúncia del mot en àrab.

    ResponElimina
  5. Vicente, A. (2008). Ceuta: una ciudad entre dos lenguas. Ceuta:Instituto de Estudios Ceutíes.

    http://arabeceuti.blogspot.com Un bloc que acaba de neixer amb motiu de la negació del reconeixement de l'àrab Ceuta com a llengua regional o minoritària.

    ResponElimina
  6. Heu de tenir en compte que la situació de Ceuta, es la mateixa que la de molts intituts de la resta de l'estat, tant sigui la llengua protagonista el darija, el xinès o el mateix castellà.

    ResponElimina
  7. L'últim post del bloc de Daniel Cassany:

    http://exploradorl2.blogspot.com/2011/03/dia-de-la-lengua-materna-en-ceuta.html?spref=fb

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, Verònica.
    Enric

    ResponElimina