VISITES


16.4.11

[650] Retallar la llengua (i 2)

Les retallades a què la crisi obliga han de ser justificades, profundes i necessàries (no podem acceptar l'espectacle obscè de Telefònica que s'esbombava ahir: la reducció d'un 20 % de la plantilla, 6.000 treballadors, acompanyada de la proposta de repartir 450 milions d'euros entre els directius). El guany d'eficiència, en aquest moment, demana una anàlisi profunda de moltes pràctiques d'empresa i un canvi cultural. Repensar la comunicació a les organitzacions és, des d'aquest punt de vista, fonamental. Quantes persones no passen hores i hores, encara, redactant missatges de correu electrònic? Quantes persones saben redactar resums executius, si pertoca, dels seus projectes? Quantes reunions no es convoquen encara sense pla, sense limitació temporal, sense ordre del dia, sense ordre ni concert? Quantes intervencions en reunions no són pertinents? Quantes estones es perden en la redacció de les actes d'esdeveniments irrellevants, que s'arxiven de seguida perquè ningú no les miri mai més? Quin ús es fa de les eines a la xarxa per a l'escriptura col·laborativa o el treball cooperatiu? Quin ús es fa de la llengua oral o de la imatge a distància per evitar desplaçaments i processos feixucs d'escriptura? Quin ús es fa del telèfon a la feina? No vull deixar de dir que la retallada en els aspectes lligats a la comunicació s'ha de produir amb molta cura i no amb les mirades barroeres habituals: algú pot imaginar que es pot estalviar prescindint del multilingüisme en la documentació o en actes públics, o que ens podem estalviar la llengua de signes, per exemple, i veure-ho tot plegat com una despesa extra. Doncs no. La retallada ha de ser profunda i subtil i no pot dinamitar els principis bàsics de respecte i foment de la diversitat damunt els quals volem construir la nostra societat. No n'hi ha prou, deia a l'entrada anterior, d'estalviar fotocòpies i tòners. Seria trist que la situació actual no generés un canvi cultural, també en un aspecte d'enorme centralitat en el món laboral i en l'esfera pública com són les maneres de comunicar-nos. [Imatge: UNAM, IPN, El Fisgón]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada