Ahir vaig participar en una Jornada organitzada per l'IDES de la UAB conjuntament amb l'ICE de la mateixa institució, que abordava la qüestió de les competències comunicatives en el pas de l'ensenyament preuniversitari a l'universitari. Vaig tenir ocasió de presentar-hi alguns productes que els serveis lingüístics universitaris han desenvolupat aquests darrers deu anys per ajudar a fer més competents l'alumnat i el professorat universitari. Productes que, d'altra banda, he pogut experimentar a l'aula amb els alumnes de la Facultat de Lletres. La Jornada va plantejar moltes qüestions i va airejar diversos tòpics. Anoto algunes reflexions personals. Constato que la llengua a la universitat, tot i la teòrica importància de les competències comunicatives (encara més en l'EEES) no sembla, en general, gaire més que un penós fardell que no es poden acabar de treure del damunt les nobles matèries del món acadèmic. En lloc de ser la substància que informa els continguts, sense la qual cap contingut no s'hauria de sostenir, la llengua es percep com una mena de nosa afegida, una mena de rèmora formal feixuga i plena de paranys, un obstacle a la comunicació acadèmica i científica. Un llast. D'aquí que la universitat no valori l'ensenyament de la llengua especialitzada, de la llengua de les disciplines. Per això quan es pensa en la capacitació lingüística del professorat (vegeu el decret de setembre de 2010 sobre el català que han de saber els docents) no es pensi mai en la llengua acadèmica, en la llengua especialitzada de l'àrea temàtica que s'ensenya (que és del tot indestriable d'allò que s'ensenya). Una altra reflexió que vull deixar anotada, relacionada amb l'anterior, és que s'ha de tendir, sí, que tot el professorat sigui professorat de llengua a secundaria i a la universitat (la idea és molt vella), però que s'ha de tenir clar que aquesta idea passa per un canvi radical del rol del professorat de llengua: li toca, potser, assessorar aquests altres professors de llengua, que són tots els companys i aprendre de les especificitats de cada àmbit? Li toca, potser, entendre i explicar com ningú els canvis que es produeixen en la llengua i en la comunicació i alfabetitzar en les noves formes d'expressió, singularment les que es generen a la xarxa? Com a tercera reflexió, voldria apuntar amb un punt de preocupació que al llarg de la Jornada no es va parlar gairebé gens de la llengua i la comunicació que alumnat i professorat experimenten a la xarxa: nous gèneres, noves formes, noves estratègies, noves maneres de negociar, noves eines i recursos per gestionar la nova comunicació... Què se'n fa d'aquestes qüestions? Són deixades de banda perquè constitueixen una altra nosa d'abordatge impossible?
Enric,
ResponEliminaEs pot visionar la teva ponència i la de la resta de companys als Vídeos de la UAB?
Gràcies,
Teresa
Cal un debat seriós sobre l'ús de la llengua a secundària. Actualment molts docents creuen que fent la classe en català, n'hi ha prou per fer bé la seva feina.
ResponEliminaPodria un alumne parlar anglès amb 10 hores de classe de matemàtiques en què només treballa l'anglès passiu? La resposta és evident.
Cal que tots els professors siguem professors de llengua i mirem de dotar als alumnes d'eines que els permetin activar les seves competències. A la pràctica això significa fer-los parlar i expressar-se en català, anglès i castellà. Serà impossible tenir una escola trilingüe si no som capaços de ser bilingües( ho dic principalment pels llocs on l'ús del català és minoritari.
Els professors no han de fer el canvi de llengua i parlar la llengua de l'alumne. Per lògica i arreu del món és a la inversa, i a més quan tenim l'obligació de dotar els alumnes de les eines lingüístiques bàsiques per expressar-se en català i castellà en finalitzar l'eso.
Gràcies, Teresa, Joan, pels comentaris,
ResponEliminaNo hi ha enregistrament de les intervencions ;-)
ES