[740] Termes per al progrés

Aquests dies he llegit amb satisfacció Work in progress: 55 términos para el progreso (Barcelona: Edhasa, octubre de 2011). Es tracta d'un text situat en el marc d'un projecte de construcció d'un diccionari molt més complet de termes clau de la vida política. L'obra presenta la definició relativament breu (tres o quatre pàgines per mot) d'una cinquantena de termes el sentit dels quals les ideologies que ens envolten pugnen contínuament per segrestar. No es tracta de paraules anecdòtiques o residuals, sinó de termes de pes que el ciutadà troba a diari en boca dels polítics, als mitjans de comunicació, als programes electorals o a la tertúlia amb els amics. Cada sector ideològic els resemantitza i un sol significant, doncs, se'ns presenta carregat de sentits segons qui en sigui el propietari. Work in progress neix de la consciència dels enormes canvis socials que s'estan produint i de la idea que el pensament progressista travesa un moment de profundes transformacions que li fa perdre perfil. L'obra és, en certa manera, un segrest particular dels mots al servei de la ideologia progressista, però no pas un segrest contra natura sinó en ocasions més aviat un alliberament, perquè molts dels termes hi tenen clavades les arrels. Els mots seleccionats són definits per personalitats destacades d'ideologia no conservadora. Es tracta de cinquanta-cinc signants (un per article), entre els quals hi ha noms de l'àmbit polític espanyol i mundial (hi trobem des de Felipe González o Cándido Méndez fins a Emma Bonino o Lula da Silva). Els termes tenen un interès màxim. Hi queden retratats l'acció afirmativa (o discriminació positiva), el canvi climàtic, la ciutadania, la crisi, l'educació pública, l'estat del benestar, la governança global, la fam, la identitat sexual, les institucions, la dona, el pacte global, la pobresa, l'esquerra, la sostenibilitat, la justícia, la llibertat, la política, la redistribució, el sindicalisme, el multiculturalisme o el treball decent. Work in progress és un exercici de definició interessant i recomanable. Més enllà de la ideologia personal o del crèdit que es pugui donar a les figures polítiques que l'escriuen, és un esforç honest per posar llum a confusions i ambigüitats quotidianes en l'ús del llenguatge polític.