VISITES


6.3.12

[758] Sexisme lingüístic

Diumenge es va publicar a El País el text “Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer”, de l’acadèmic de la RAE Ignacio Bosque (subscrit per vint-i-sis acadèmics), que fa una anàlisi crítica d’una desena de guies de llenguatge no sexista elaborades per universitats, sindicats, comunitats autònomes, ajuntaments i altres institucions. Es tracta d’un text extens i matisat, que val la pena llegir i del qual comparteixo l’esperit i la necessitat de la polèmica. El text deixa molt clar que la situació social de la dona no és satisfactòria i que pateix una discriminació real en molts àmbits, però alhora posa seriosament en dubte algunes de les propostes articulades en les guies per al llenguatge no sexista, en ocasions fetes sense ni tan sols la participació dels lingüistes. Bosque posa de relleu l’absurd d’algunes de les propostes des del punt de vista lingüístic, orientades a una finalitat certament lloable però que aboquen a formes forçades, no naturals, o a la més pura conculcació d’aspectes gramaticals o lèxics. O a un distanciament entre la llengua pública i oficial (on se solen aplicar els consells d'aquestes guies) i la llengua quotidiana (convé, aquesta distància?). Afirma Bosque que “Si se aplicaran las directrices propuestas en estas guías en sus términos más estrictos, no se podría hablar”. Crec, sincerament, en la línia de Bosque, que el masculí pot funcionar (funciona) sense problema com a genèric, com a forma no marcada, sense que calgui llegir-hi la invisibilització de la dona. Molts dels nostres usos quotidians se’ns han fet completament opacs. No treu cap a res, per posar l’únic exemple del català que cita Bosque al seu text, plantejar-se si la forma tothom invisibilitza les dones. Recomano la lectura d’aquest article, doncs, perquè estimula la reflexió i el debat i també perquè situa la regulació de la llengua al territori dels lingüistes i la seva pràctica al territori de la naturalitat. [Imatge: Fernando Vicente, El País]

2 comentaris:

  1. Això em recorda alguna llista de noms de professió en femení, al llibre d'estil d'Eumo, si no ho record malament (ja em perdonareu si m'equivoc). Proposava que una dona pilot fos "una pilota".

    Solucions com aquesta, que crec que no és exagerat qualificar d'esperpèntiques, i que fins i tot afecten la comprensió ("dins l'avió hi ha quedat una pilota"), trob que fan un flac servei a l'alliberament de la dona.

    ResponElimina
  2. Jo no vull que em diguin amic/amiga, company/companya ni que els articles siguin els/les. El que jo vull és que ens paguin el mateix sou que als homes i que tambe ell es quedi a casa quan un fill no es troba bé o que es demani una mitja jornada per atendre els seus pares vells.

    Un exemple: l'escola d'adults, ja no se'n diu així. Ara es diu "Escola de persones adultes".

    ResponElimina