VISITES


5.7.12

[801] Acolliment lingüístic i multialfabetismes

Demà assistiré a Girona a la jornada que té per nom L'acolliment lingüístic. Aprenentatge de la llengua i alfabetització?, un esdeveniment organitzat per la Direcció General de Política Lingüística i el Grup d'Immigració de la Comissió d'Organismes i Serveis per al Foment de la Llengua Catalana de Girona. La jornada d'acolliment lingüístic gironina arriba ja a la sisena edició. Hi parlaré sobre acolliment lingüístic i multialfabetismes. Hi vull plantejar, bàsicament, una pregunta i vull provar de donar-hi algunes respostes basades en experiències. La pregunta és senzilla: hem de promoure la multialfabetització als nostres cursos de llengua catalana adreçats a nouvinguts, en el context de l'acolliment lingüístic? És possible fer-ho? És viable? És imaginable? Equival a començar la casa per la teulada voler multialfabetitzar els aprenents quan a les aules dels cursos de nivell incial o bàsic sovint prou feina hi ha a proporcionar l'alfabetització bàsica, la de la lectoescriptura, a alguns dels assistents? Més preguntes: no té un potencial integrador molt notable per als nouvinguts el fet de participar de les alfabetitzacions audiovisual, informacional i digital? Les alfabetitzacions són bàsicament qüestió de llengua? O hem de considerar-les matèria formativa d'altres ensenyaments?  Després d'insistir en la importància de l'acció docent experta, informada, flexible i sensible, i en la importància, també, de poder disposar d'uns materials solvents que retratin la societat dels nous alfabetismes i la facin viure, donaré dues repostes concretes a la pregunta inicial: la primera proposa endur-se els aprenents, amb mesura, als espais on es viuen realment les noves alfabetitzacions. La segona passa per la comprensió de les característiques permanents dels nous alfabetismes i per la incorporació d'aquestes característiques a l'aula. Dues respostes pel sí, doncs. Un sí matisat, modulable, condicionat, però un sí al capdavall.

2 comentaris:

  1. Elisabet11:02 p. m.

    M'ha agradat molt, Enric. Com sempre, has analitzat el panorama fent preguntes molt concretes i pertinents que ens han fet pensar més enllà dels llocs comuns. Voldria fer-te un comentar-hi: si ho he entès bé (i si no ho he entès bé, oblida-ho), has dit que també els no alfabetitzats en la lectoescriptura poden plantejar-se aspectes de les altres alfabetitzacions (digital, informacional i audiovisual), conversar sobre això, experimentar-hi, etc. Que consti que no sóc cap especialista en alfabetització, però pel que he llegit i sentit diria que potser no sempre serà factible, perquè l'abstracció que pot demanar una conversa així va lligada a les habilitats de lectoescriptura. La persona que em va explicar això, professor d'adults, em va posar aquest exemple: planteja-li a un analfabet el problema següent: "Si totes les noies de Blanes són casades, i la Marta i la Isabel són de Blanes, la Marta i al Isabel són casades o no?" i et dirà "No ho sé, no les conec". A mi em serveix molt per fer-me càrrec de com he d'encarar l'aprenentatge als no alfabetitzats. Diries que pot anar per aquí?

    ResponElimina
  2. Elisabet, moltes gràcies pel comentari. La jornada de divendres i les seves seqüeles m'estan aportant molt. Estic d'acord amb tu (m'agrada molt l'exemple) que "no sempre serà factible" introduir les altres alfabetitzacions, especialment en els contextos més durs. La meva intervenció volia plantejar el panorama global de les alfabetitzacions i demanava que les tinguéssim presents totes en l'acollida lingüística, perquè totes són poderosament discriminadores si es tracta de valorar el seu potencial d'inclusió. Parlava de tenir presents les altres alfabetitzacions i de "tendir" a incorporar-les en la mesura del que es pogués. El teu exemple mostra evidentment un dels topalls d'aquesta "tendència". Quan plantejava fer servir el raonament més abstracte sobre les característiques de la comunicació digital no tenia al cap situacions d'alfabetització en la lectoescriptura, més aviat pensava en nouvinguts ja alfabetitzats com els dels serveis lingüístics universitaris o el CPNL. Volia dir, també, que de vegades tenim l'excusa que a les aules no hi ha la tecnologia necessària, però que més enllà de la tecnologia hi ha la reflexió sobre la tecnologia i els nous usos comunicatius, que es pot fer viure als alumnes fins i tot sense tecnologia. Moltes gràcies pel comentari.

    ResponElimina