VISITES


5.2.13

[866] Interacció, sisplau

Una de les característiques més valorades de la comunicació actual és, sens dubte, la interacció (com més va més apreciada, d'altra banda, també, en l'ensenyament d'idiomes). La interacció que es produeix en espais virtuals, vivíssima, té unes regles de funcionament noves, a què no estàvem acostumats, que estudia la pragmàtica entre altres disciplines. No reeixir a interactuar amb diligència en el ciberespai pot ser encara relativament comprensible, perquè es tracta d'un terreny que es mou constantment sota els nostres peus, els usos del qual es van descrivint a mesura que els usuaris el fem nostre. El que no és de cap manera acceptable és el blindatge per no haver d'interactuar que s'atorguen certs servidors de la cosa pública que poden dir, però que no poden ser preguntats, o que tenen la potestat de diferir tant les preguntes que ja no té cap sentit haver-les formulat. Tota aquesta lentitud no fa altra cosa que congelar dramàticament l'engany als ulls d'una societat que corre rabent. La societat civil ja no pot tolerar que la governin polítics de cera, que compareixen amb la frase preparada, calculada, amb la mentida perfectament delimitada, amb l'ambigüitat estudiada, que poden no acceptar la possibilitat d'haver-se de sotmetre a les preguntes dels periodistes o del públic. Un polític no es pot parapetar avui dia rere una norma d'absència d'interacció. Un polític ha d'oferir la possibilitat de ser desambiguat, la possibilitat de ser discutit, la il·lusió a la ciutadania de poder-ne extreure una espurna de veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari