[867] Lletra corrupta

A Aprendre llengües hem parlat algunes vegades de cèlebres documents manuscrits que afecten i col·lapsen la vida pública. Unes ratlles escrites de la mà d'algú, en certs moments i contextos, poden prendre un relleu extraordinari. És així que dedicàvem una entrada al famós mocador-contracte de Lionel Messi, per exemple, temps enrere (ara el jugador acaba de signar fins al 2018 damunt paper verjurat). Aquests dies ens hem cansat de veure un altre text manuscrit, gràcies a o per culpa d'algú que s'ha ocupat que el poguéssim veure tots els que hem volgut a les pàgines del diari El País i després ja pertot arreu. Es tracta, naturalment, de les suposades notes de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, que suposadament reflecteixen, com se sap, una comptabilitat poc neta, i que indicarien que diversos càrrecs del partit podrien haver rebut suculents sobresous. Tot és presumpte, encara. Falta només que la justícia no sigui presumpta justícia i que tot s'aclareixi ben aviat. Aquests dies molts hem donat un cop d'ull a la grafia corrupta. Encara que els textos manuscrits són en recessió en les nostres transaccions quotidianes, poder copsar algun tret significatiu en la lletra d'un corrupte sembla un exercici interessant. Hi ha qui ha fet un pas més, però: el dissenyador Marc Garriga, d'IDENTYA, ha tingut la idea genial d'apropar-se a aquesta lletra de la qual tothom fuig com de la pesta (¿qué libro de contabilidad?, ¿qué letra?, ¿qué qué?) i crear un tipus, la inefable Corrupt Script (altres persones, posteriorment, n'han fet una font editable). La iniciativa de Garriga és rupturista (corrupció també ve de rompre, però en un altre sentit ben diferent del que apunta cap a la creativitat i l'originalitat). Em sembla, senzillament, una idea fantàstica. Darrerament assistim a debats inversemblants en què la disputa sobre les idees ha deixat pas a un altre debat més primigeni, el debat (seriós!) sobre l'existència de les coses tangibles: els papers existeixen o són una fabulació de no se sap ben bé qui? L'informe que acusava el candidat Mas va arribar a existir, o no? No podem viure en aquest estat de dubte sobre l'existència mateixa. Gràcies, doncs, a Marc Garriga, per donar més cos i més vida a aquests gargots de la nostra realitat cada dia més evanescent.