A més de participar en processos d'avaluació rigorosos amb instruments
fiables i vàlids, els aprenents de llengües necessitem anar avaluant els nostres progressos constantment i de manera informal, tenir
la sensibilitat agusada per entendre que l'autoavaluació regular,
fins i tot la més purament intuïtiva, té un valor extraordinari en
l'aprenentatge i el pot afavorir enormement. En general, com és lògic,
professorat i organitzacions tendeixen a dissenyar instruments per als moments clau (sobretot la certificació) i que
s'acostin a la perfecció, amb el suport d'experts en llengües i en
psicometria, però no és tan freqüent que s'estimuli els aprenents en la necessitat i la importància d'avaluar-se o autoavaluar-se regularment. El
fet té més transcendència ara que moltes persones s'han
llançat a aprofitar totes les oportunitats per aprendre llengües
informalment. M'agraden dos menes de productes que sensibilitzen en l'avaluació: els
materials que fan treballar les estratègies d'aprenentatge
relacionades amb l'avaluació, d'una banda, i els productes de
sensibilització cap a l'avaluació plantejats com a
jocs o divertiments, productes als quals no s'ha de demanar pas un
resultat final inqüestionable, sinó que els aprenents hagin
reflexionat sobre una qüestió, que en siguin més conscients, que
hagin eixamplat el seu punt de vista sobre un aspecte i que facin la gimnàstica de preguntar-se sobre ells mateixos. Fa temps vam dissenyar
al Servei de Llengües de la UAB una eina que feia jugar els aprenents amb la noció de competència intercultural per mitjà d'un test (el Test d'Obertura Intercultural). No es tractava de veure quants punts s'obtenien, al final del
test, sinó d'haver seguit un procés de preguntes que interpel·laven
sobre el grau d'obertura intercultural. M'agrada també l'eina
Auto-avalía as túas destrezas lingüísticas (en gallec, però es
presenta també en diverses altres llengües), del CEML, que ens indica, responent successivament diverses preguntes que es van adaptant al nostre nivell, en quin punt
ens trobem pel que fa a les quatre destreses en les llengües que
vulguem. Orientativament, és clar, i tot jugant. L'eina té com a base el MECR i el Portfolio Europeu de
les Llengües del Consell d'Europa, dels quals és un desenvolupament lúdic. 20.2.13
[870] Sensibilitzar en l'avaluació
A més de participar en processos d'avaluació rigorosos amb instruments
fiables i vàlids, els aprenents de llengües necessitem anar avaluant els nostres progressos constantment i de manera informal, tenir
la sensibilitat agusada per entendre que l'autoavaluació regular,
fins i tot la més purament intuïtiva, té un valor extraordinari en
l'aprenentatge i el pot afavorir enormement. En general, com és lògic,
professorat i organitzacions tendeixen a dissenyar instruments per als moments clau (sobretot la certificació) i que
s'acostin a la perfecció, amb el suport d'experts en llengües i en
psicometria, però no és tan freqüent que s'estimuli els aprenents en la necessitat i la importància d'avaluar-se o autoavaluar-se regularment. El
fet té més transcendència ara que moltes persones s'han
llançat a aprofitar totes les oportunitats per aprendre llengües
informalment. M'agraden dos menes de productes que sensibilitzen en l'avaluació: els
materials que fan treballar les estratègies d'aprenentatge
relacionades amb l'avaluació, d'una banda, i els productes de
sensibilització cap a l'avaluació plantejats com a
jocs o divertiments, productes als quals no s'ha de demanar pas un
resultat final inqüestionable, sinó que els aprenents hagin
reflexionat sobre una qüestió, que en siguin més conscients, que
hagin eixamplat el seu punt de vista sobre un aspecte i que facin la gimnàstica de preguntar-se sobre ells mateixos. Fa temps vam dissenyar
al Servei de Llengües de la UAB una eina que feia jugar els aprenents amb la noció de competència intercultural per mitjà d'un test (el Test d'Obertura Intercultural). No es tractava de veure quants punts s'obtenien, al final del
test, sinó d'haver seguit un procés de preguntes que interpel·laven
sobre el grau d'obertura intercultural. M'agrada també l'eina
Auto-avalía as túas destrezas lingüísticas (en gallec, però es
presenta també en diverses altres llengües), del CEML, que ens indica, responent successivament diverses preguntes que es van adaptant al nostre nivell, en quin punt
ens trobem pel que fa a les quatre destreses en les llengües que
vulguem. Orientativament, és clar, i tot jugant. L'eina té com a base el MECR i el Portfolio Europeu de
les Llengües del Consell d'Europa, dels quals és un desenvolupament lúdic. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola, Enric.
ResponEliminaAprendre a autoavaluar-se és un dels canvis més determinants dins el canvi de paradigma de l'aprenentatge de llengües, que tendeix a l'autoregulació. Sovint crea moments tensos, perquè els estudiants educats en un entorn d'aprenentatge tradicional creuen que qui pot avaluar és el professor i, encara més, creuen normal no conèixer els criteris de correcció. Tot i això, altres estudiants accepten de bon grat la responsabilitat cap al seu aprenentatge. De part del professor, crec que la dificultat principal és regular quanta i quina regulació es demana als alumnes, i quan i a través de quines eines cal començar a fer-ho. Eines lúdiques com les que comentes, i també les més reflexives i informals són bona idea, com els diaris guiats d'aprenentatge. El professor no deixa mai de guiar, però ha de trobar l'equilibri.
Gràcies per la reflexió!
Elisabet
Hola Elisabet,
ResponEliminaGràcies a tu, pel diàleg i la reflexió. L'autoregulació és clau i cal saber trobar les proporcions. I equilibrar també intuïció (l'aprenent en té i li sol funcionar) amb estratègia (cal promoure les estratègies per a la regulació). Emhorabona pels Desclassificats.
ES