VISITES


3.4.13

[882] Diàleg obert sobre el professorat

Estrènyer l'horitzó
Continuo la conversa de la Carme Bové al seu bloc Amb mel a la boca, en què ella reprenia el diàleg encetat sobre el nou professorat. No fa gaire, en el marc d'un projecte interuniversitari que hem dut a terme el Servei de Llengües de la UAB, el Servei de Llengües Modernes de la UdG i UPF Idiomes, ens hem trencat el cap per provar de dibuixar el marc de competències del professorat de llengües dels serveis lingüístics universitaris (consulteu l'apunt en què en parlava, i la versió electrònica del document). En aquest marc competencial llistàvem dos-cents cinquanta aspectes rellevants per al professorat actual, en els quals idealment hauria de ser competent. El mapa obert d'aquestes competències, moltes i molt variades, em fa pensar en un altre tret del professorat d'ara que veig molt lligat al rol tan actual de guia, orientador, xerpa, i que vull aportar a la conversa. ¿Voleu dir que no cal començar a admetre que el professorat ha de sacrificar un punt l'especialització per obrir-se a cobrir la diversitat d'aspectes que li poden ser rellevants en la nova conjuntura educativa? Aquesta nova conjuntura és plena d'elements que condicionen i replantegen l'ensenyament i l'aprenentatge, sense el coneixement mínim dels quals es pot guiar algunes persones, però no totes les persones, com escau al professorat. A les facultats universitàries queden encara molts professors de diverses matèries que pensen que allò que és rellevant, allò que els fa veritables professors, és el seu coneixement hiperespecialitzat en un àmbit, el seu. Prefereixen anar a fons en la seva disciplina abans que eixamplar horitzons respecte a tot allò que significa ja avui dia aprendre. Són els professors que es resisteixen, per exemple, a participar seriosament en experiències d'aprenentatge basades en la tecnologia, o que somriuen  quan senten a parlar de metodologia. Un professor que estigui al dia dels darrers avenços o de les darreres publicacions en el seu àmbit però que no hagi participat mai en una xarxa social per ensenyar o aprendre, que desconegui el món de les apps i aquelles que es refereixen al seu àmbit, que no s'hagi parat a pensar ni un minut en les possibilitats d'aprenentatge que les tauletes donen als seus alumnes... es pot adaptar als nous aprenents? Pot realment orientar-los, a ells que potser ja aprenen i volen ser ensenyats d'una altra manera? Crec que un dels grans reptes del professorat d'avui és, sense deixar de ser un especialista, eixamplar permanentment horitzons, ara que se'ns han fet immensos i mutants. Potser ja no ens val el refrany que ens deia que "Qui molt abraça, poc estreny". Tinc la sensació (ja em contradireu, el diàleg és obert) que l'única manera d'estar en condicions d'estrènyer, ara mateix, per al professor xerpa, és abraçar molt.

4 comentaris:

  1. Anònim9:05 p. m.

    Jo diria que els professors de llengües estrangeres ho tenen força clar, a diferència dels universitaris, pel que dius: quan m'he format com a professora i quan he estat alumna de llengües, he vist que abraçaven molt, com tu dius. No només de cara a les tecnologies, sinó en tot: temes per tractar, àmbits en què es fixaven per parlar de llengua, objectes que entraven a l'aula... I és que, en el fons, qui és curiós per la tecnologia és que ho és per tot, oi? Perquè això sí: la curiositat és una competència bàsica del professorat de llengües. Si no... com t'ho fas?

    He entrat al bloc per passar-te un enllaç des de l'apunt sobre les competències del professorat, i vet-ho aquí que aquest també va del tema. Així, aquí el tens: http://jramonele.blogspot.com.es/2013/04/las-competencias-clave-del-profesorado.html

    Fins aviat!

    Elisabet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elisabet. Conec aquest marc de competències, el de l'Instituto Cervantes, que ha aparegut fa pocs mesos (final 2012). Vaig poder-ne viure un moment del final de la gestació, a Madrid, el juliol passat, debatent-ne alguns aspectes en grup amb professors del Cervantes d'arreu del món. Crec que hi han fet algunes apostes valentes (la gestió de les emocions com a competència clau) i que, a grans trets, no obliden res. No comparteixo, en canvi, el tractament de les TIC com un bloc distint: em sembla que cal naturalitzar el tractament de la tecnologia i que la millor manera és no dedicant-li cap "gran" competència: les TIC han de ser a tot arreu. Aquesta és l'opció per la qual vam apostar en el nostre Marc competencial.
      ES

      Elimina
  2. Enric,
    Tens molta raó. Els professors d'ara hauran d'abastar molts més àmbits. De fet, la UNESCO ja ens diu que han de tenir totes aquestes competències: http://www.unesco.org/new/es/unesco/themes/icts/lifelong-learning/21st-century-skills/

    Potser cal fer èmfasi en l'aprenentatge al llarg de la vida. Ningú es pot quedar ancorat en allò que algun dia va aprendre. Som eterns estudiants.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Meius, pel link. Com que allò rellevant és l'aprenentatge al llarg de la vida, és inexcusable, des del meu punt de vista, que el formador/mestre/docent no mostri aquesta faceta essencial. Per això, dies enrere, deia que em semblava que els formadors s'havien de mostrar aprenent.
    ES

    ResponElimina