VISITES


4.4.13

[883] Les noves narratives (1)

En la tranquil·litat de la Setmana Santa he llegit el llibre de Carlos Alberto Scolari Narrativas transmedia: Cuando todos los medios cuentan (Barcelona: Deusto, 2013), un text que m'ha fet pensar sobre unes quantes qüestions. He de dir, per començar, que l'obra analitza amb detall el fenomen dels productes culturals actuals que es despleguen alhora en diversos mitjans i constitueixen, doncs, narratives transmèdia. Els casos són molt diversos i poden tenir l'origen en un mitjà o en un altre (cinema, obra literària, còmics, videojocs, objectes de marxandatge, etc.) i estendre's, després, cap als altres mitjans amb unes determinades lògiques i constants. Exemples de narratives transmèdia? The Matrix (que va arrancar amb les pel·lícules i va passar als videojocs i els curts d'animació...), Harry Potter (que parteix de l'obra literària i s'expandeix cap al cinema i els videojocs i els continguts creats pels usuaris...), Els Simpsons (que s'origina en els dibuixos animats i es desplega en els llibres, els còmics, el cinema, els videojocs o altres objectes que conformen l'univers simpsonià...) o tants altres. Em referiré a les característiques de les narratives transmedia, sobretot, al pròxim apunt. La vigència d'aquestes narratives té a la base la constatació de la importància que té avui la capacitat de narrar com a competència lingüística. Això que hem sentit anomenar amb profusió aquí i allà aquests darrers anys amb la paraula en anglès storytelling es perfila avui com una activitat sofisticada, complexa i que té un valor molt gran i un enorme potencial per fer-nos esdevenir competitius. Saber narrar (no pas les obres comunament considerades literàries) és, avui, una competència clau, de rang elevat. Em plantejo preguntes, des d'aquesta premissa: situem la competència narrativa als programes de llengua on caldria, o la subordinem a la necessària aparició de certs fenòmens morfosintàctics? És encertat considerar altres models textuals, com l'argumentació, més propis de nivells més alts que no la nova narració? Estem valorant bé la narració? Scolari ens recorda que Jerome Brunner afirmava que "hay dos formas de dar sentido al mundo que nos rodea: una manera lógico-formal, basada en argumentos, y otra narrativa, fundada en los relatos. Estamos hablando de dos modalidades diferentes de funcionamiento cognitivo, dos formas de pensar y entender lo que pasa a nuestro alrededor [...]. Un buen relato y un buen argumento son diferentes, pero ambos pueden usarse como un medio para convencer a otro". Deixeu-me llançar una pregunta que m'agradaria que algun company o companya respongués: les noves formes de comunicar-nos ens estan fent replantejar prou la ubicació del que contenen els programes de llengua, el pes de cada aspecte a cada lloc del temari, el moment que cal avaluar cada cosa?

Cap comentari:

Publica un comentari