[15] Autoaprenentatge de xinès (2)

El xinès mandarí és la llengua més parlada del planeta: és la primera llengua d'una cinquena part de la població (i no oblidem que una altra varietat del xinès, el xinès wu, es troba entre també les quinze més parlades del món). Cada vegada a Catalunya hi ha més immigració de llengua xinesa i més persones que s'interessen per aprendre'l. En català hi ha força recursos a l'abast per als aprenents o autoaprenents de xinès. Diccionaris en línia com el Diccionari català-xinès o el Diccionari xinès-català / català-xinès en línia. Per al professorat que té alumnat xinès a classe o a les aules d'acollida, o per als estudiosos de les llengües, és imprescindible consultar l'obra de Lluïsa Gràcia Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la gramàtica del xinès. Obres com aquesta responen al principi que per facilitar la integració cal conèixer ni que sigui mínimament les llengües de les persones que arriben a la comunitat d'acollida. Llegim al text: “Poder demostrar als immigrants que sabem alguna cosa de la seva llengua, encara que només sigui que en coneixem l’existència i el nom o la manera de dir bon dia o gràcies, manifestar que hi estem interessats i ensenyar-los que tenim un llibret que ens pot ajudar a saber-ne més, són coses que ells agrairan, com ho agrairíem nosaltres si ens trobéssim en les seves circumstàncies.” L'obra és plena de sorpreses: les diferències entre els termes de parentiu entre català i xinès no tenen pèrdua (pàgines 64-65). Cal no oblidar, en darrer terme, un altre recurs, dels incansables serveis lingüístics universitaris catalans: la Guia de conversa universitària xinès-català elaborada a la Universitat de Barcelona.

[14] Autoaprenentatge de xinès (1)

Ràdio Xina Internacional (CRI) ofereix un interessant manual de base de xinès mandarí en trenta lliçons (recomano un cop d'ull, per exemple, a la lliçó 1, sobre les salutacions). L'estructura de les trenta lliçons és la següent: presenta les expressions associades al tema, les dificultats que s'hi solen produir, un audiovisual de qualitat on apareixen exemplificades, un exercici de lectura, un exercici interactiu de sintaxi i, per acabar, una glossa molt interessant de cultura xinesa que permet reforçar la competència intercultural de l'aprenent. Pel que fa a aquest darrer aspecte, per exemple, la unitat 1 indica que la manera de saludar-se dels xinesos varia segons les situacions: si és l'hora de dinar se solen preguntar “Has dinat?”; si es tracta d'una trobada al carrer se sol dir “Vas a comprar?”, “Surts de la feina?”, etc. Qui pregunta, però, no vol saber la resposta, sinó que senzillament demostra la seva cordialitat cap a l'altre. La pregunta es pot respondre, però només lleugerament, sense entrar en explicacions sobre la qüestió. Ràdio Xina Internacional té també altres recursos per a l'autoaprenentatge del xinès, com un conjunt de setanta lliçons de xinès en línia. Es pot triar la llengua de les explicacions entre un bon nombre d'idiomes, alguns de pròxims (francès, portuguès, espanyol, italià).

[13] Destreses comunicatives a les biblioteques (1)

Les biblioteques universitàries s'estan reivindicant com espais decisius perquè la comunitat universitària afermi les seves destreses comunicatives. El nou model de biblioteca de moltes universitats, que segueix l'opció de la Xarxa de Biblioteques Universitàries (REBIUN) per una reformulació d'aquests centres, integra tota una colla de serveis clau per als professors i els estudiants relacionats amb els seus projectes i amb la cerca informacional i l'ús de les tecnologies. Les biblioteques universitàries es conceben com uns nous equipaments on els estudiants i els investigadors dels nous paradigmes que representen l'Espai Europeu d'Educació Superior i l'Espai Europeu d'Investigació han de poder trobar els serveis bàsics que els permetin aconseguir els seus objectius. Les biblioteques de la UPC i la UPF, en aquesta línia, han generat recursos per a la millora de la comunicació universitària. En concret, Bibliotècnica, la biblioteca digital de la UPC, posa a l'abast del seu públic guies d'ajuda per presentar treballs acadèmics (en català, castellà, anglès); per elaborar i presentar comunicacions (català, castellà, anglès); per elaborar informes (català, castellà); per elaborar articles de revista (català, castellà); per presentar bibliografies i citar textos (català, castellà) o per elaborar tesis (català, castellà). La UPF, d'altra banda, per mitjà de La Factoria, “un servei de suport a l'aprenentatge i la docència que té com a objectiu donar resposta a necessitats emergents, tant del professorat com dels estudiants, per a la realització de les seves activitats acadèmiques, ja siguin docents o d'aprenentatge” té, entre els seus recursos, una guia útil, també, per elaborar treballs acadèmics (català).

[12] El tutor virtual

Em sembla aclaridor l'article de Claudia Marisa Pagano "Los tutores en la educación a distancia, un aporte teórico". L'article destaca la importància de la tasca tutorial en aquesta modalitat d'aprenentatge, estableix els elements de l'educació a distància i se centra en el tutor i en les seves característiques (l'autora en destaca la dimensió tècnica, la dimensió didàctica i la dimensió psicoafectiva) i funcions (se'n destaquen la funció orientadora, l'acadèmica i la institucional i de nexe). L'article també prova d'establir les modalitats de tutoria (presencial, per correspondència, telefònica, telemàtica) i dedica l'últim apartat a la figura del tutor virtual, de la qual destaca el paper d'e-moderador.

[11] Biografies lingüístiques: un exemple

Les biografies lingüístiques estan a l'ordre del dia sobretot des que el Portfolio europeu de les llengües (PEL), instrument estàndard europeu de reflexió lingüística ancorat en el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa, les va convertir en una de les seves tres parts. Tot i que el terme biografia lingüística és fixat, l'etiqueta és àmplia i pot designar produccions molt diverses al servei de l'aflorament i l'objectivació de la realitat lingüística, cultural i intercultural de les persones. Tantes com formadors en promoguin l'ús o individus decideixin escriure aquesta mena de textos de la literatura del jo. La biografia lingüística pot acabar essent un cúmul de respostes sobre la identitat lingüística d'una persona, l'autoavaluació sobre els nivells que té en cadascuna de les llengües que coneix, la reflexió sobre la seva manera d'aprendre, etc. La didàctica basada en les autobiografies lingüístiques no té més d'una desena d'anys, es considera innovadora i té un enorme potencial pedagògic i unes possibilitats també molt grans de ser un instrument que pot ajudar altres persones, en un món com més va més interconnectat i més basat a compartir l'experiència. M'agrada la biografia lingüística de Lydia Libos, una estudiant universitària francesa que escriu amb detall i senzillesa sobre la seva relació amb les llengües (amb el francès, el creol, l'anglès, el portuguès, l'espanyol, el peul o ful, l'hongarès, el finès, el llatí...), sobre les metodologies d'ensenyament que li ha tocat viure, sobre les seves "immersions lingüístiques", sobre la seva relació amb les llengües en els diversos moments del seu periple estudiantil i també sobre les llengües de la seva incipient vida laboral.

[10] Com fer un pòster

La pràctica universitària de fer pòsters per comunicar els resultats de la recerca és cada cop més estesa. El material interuniversitari Argumenta té una unitat dedicada al pòster. Hi ha diversos recursos interessants, en anglès, per a la preparació de pòsters. Destaquem, sobretot, la fenomenal guia Advice on designing scientific posters, elaborada per Colin Purrington, del Departament de Biologia de l'Swarthmore College, de Pensilvània, o també els Do's and Don'ts of Poster Presentation (Steven M. Block), de la Universitat de Princeton. També és interessant, al web de l'American Society of Plant Biologists, How to make a great poster (de Dina Mandoli, de la Universitat de Washington). O un senzill però útil fullet amb unes interessants “suggestions for improving your poster”, de N. Carter i K. Nilson. La consulta de diversos exemples de pòsters realitzats es pot fer a Creating Effective Poster Presentations, de G. Hess, K. Tosney i L. Liegel. I si allò que es vol són exemples i instruccions però també un bon ventall de plantilles per a la creació dels pòsters pot resultar un bon lloc de visita el web del projecte Ecourban. És suggestiu, també, el web ePosters.net, on es poden penjar lliurement pòsters de l'àmbit mèdic i científic en general i accedir a consultar els que hi han deixat altres usuaris. Web 2.0, potser?

[9] Les empreses necessiten llengües

El Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea ha elaborat un informe (As línguas facilitam o funcionamiento das empresas, en la versió portuguesa) presentat fa pocs dies que arriba a la conclusió que les llengües, a les empreses, faciliten els negocis: que la diversitat lingüística, la inversió en idiomes i la inversió en aptituds interculturals els són molt favorables. Llegim a l'informe: “Uma percentagem significativa das PME europeias perde oportunidades de negócio todos os anos em resultado directo da escassez de competências linguísticas e interculturais. Embora pareça inequívoco que o inglês irá manter o seu papel de liderança enquanto língua comercial mundial, serão as outras línguas a marcar a diferença entre a normalidade e a excelência e a criar uma vantagem competitiva”. Alguns dels aspectes que assenyala l'informe són que Europa perd competitivitat perquè les economies d'Àsia i Amèrica llatina estan adquirint bons coneixements lingüístics; que als estats de la UE s'ha de fomentar el coneixement d'un ampli ventall de llengües perquè les empreses necessiten una mà d'obra cada cop més diversificada; que les direccions de les empreses han de donar suport a les estratègies lingüístiques (inversió en formació lingüística, contractació de parlants nadius, garantia d'una bona comunicació multilingüe per Internet). Fa un any, l'informe ELAN apuntava en la mateixa línia.

[8] La llengua personal adoptiva

El coneixement de llengües és, indubtablement, un pont cap a la concòrdia entre els ciutadans europeus. Al consell que els ciutadans de la Unió Europea coneguin la llengua pròpia i dues altres llengües estrangeres, s'hi ha afegit ara, dins aquest 2008, Any Europeu del Diàleg Intercultural, una nova recomanació formulada per un grup de treball presidit per M. Amin Maalouf (l'autor d'Identitats assassines). Consisteix que els ciutadans europeus coneguin una "segona llengua materna", anomenada "llengua personal adoptiva", amb la qual s'identificarien per raons personals o professionals. Llegim al web de la Unió Europea: "L’UE devrait prôner la notion de «langue personnelle adoptive», à considérer comme une «seconde langue maternelle» que chaque citoyen européen serait encouragé à apprendre. Elle devrait être intégrée dans le cursus scolaire et universitaire ainsi que dans la vie professionnelle de chacun, et étroitement liée aux aspects touchant à l'histoire, à la culture et à la littérature. En principe, cette langue adoptive ne serait pas celle utilisée pour la communication internationale." Aquesta fórmula permetria donar suport, doncs, a les llengües minoritzades i també gestionar adequadament les llengües de la immigració: els immigrants podrien aprendre com a llengua adoptiva la del país d'acollida i les llengües dels immigrants, al seu torn, podrien ser les adoptives dels autòctons europeus. Si us interessa, podeu consultar l'informe complet d'aquest grup d'intel·lectuals per al diàleg intercultural a favor de l'adquisició d'una lingua personale d'adozione. Hem adoptat, per a l'ocasió, la versió italiana del document: "Una sfida salutare: come la molteplicità delle llingue potrebbe rafforzare l'Europa".

[7] Avoiding plagiarism

En la creació de textos per part de l'alumnat el plagi ha esdevingut des de fa uns anys una autèntica plaga. És per això que les universitats fan pedagogia entre els alumnes a fi que l'evitin. El programa Argumenta, dels serveis lingüístics de les universitats catalanes, ja hi va dedicar una unitat (Com evitar el plagi). Trobem un altre recurs semblant a la Universitat de Waikato, a Nova Zelanda. Es tracta d'un mòdul (Avoiding plagiarism) que implica uns 30 minuts de dedicació a l'alumne, amb explicacions i exercicis senzills i interessants. El mòdul permet "understand what plagiarism is, and why you should avoid it"; "be aware of copyright restrictions and where to locate detailed information on copyright"; "recognise that research sources cover a wide range of media and formats"; "know why, when and how to acknowledge research sources" i "recognise different parts of a reference and understand a reading list". El recurs és en anglès, la llengua oficial a Nova Zelanda. En aquest país es parla també la llengua maori (la paraula kiwi n'és el manlleu més popular). El maori té uns 50.000 parlants i no sembla tenir una presència més que testimonial a la Universitat de Waikato. Res a plagiar en maori, doncs, del web de la institució, més que la llegenda Haere mai, que vol dir benvinguts.

[6] Mario Rotta a la UAB

Mario Rotta, especialista en la figura del tutor virtual, autor entre altres obres del llibre E-tutor: identità e competenze (2005), farà una conferència dins el marc de la I Jornada Interuniversitària Argumenta, organitzada pel Servei de Llengües de la UAB, que tindrà lloc el pròxim dia 3 d'octubre. El tema proposat és el de la figura de l'e-tutor en el marc del web 2.0. Rotta ens diu: "Confermo la mia presenza e concordo con il tema proposto, su cui penso di poter dare anche un contributo innovativo, legato ad alcuni studi che sto conducendo proprio sull'argomento in questo periodo." La Jornada s'adreça als tècnics de formació dels serveis lingüístics i als responsables de formació de les 9 universitats catalanes implicades des de fa anys en la producció i l'explotació d'Argumenta (UAB, UPC, UB, UOC, UPF, UdL, UVic, URV, UdG) i tindrà, a banda la conferència de Mario Rotta, una sessió de comunicacions breus sobre l'ús del programa Argumenta als diversos serveis lingüístics i un debat en grups sobre el futur del material, en la línia de convertir-lo en un producte dins la filosofia del web 2.0. Si voleu conèixer una mica Mario Rotta, doneu un cop d'ull al seu portal e-TutorCommunity.org o escolteu les seves explicacions en aquest vídeo:

[5] Dictats en català

Per als amants dels dictats de català, a la xarxa n'hi ha un autèntic gavadal, entre altres els de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, els del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I de Castelló, els de la Junta Qualificadora de Valencià i els del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Se'n poden trobar de diversos nivells: entre els de la Universitat Jaume I: elemental (UJI), mitjà (UJI), superior (UJI); entre els de la Secretaria de Política Lingüística: intermedi (SPL), de suficiència (SPL) i superior (SPL); entre els de la Junta Qualificadora: mitjà (JQV), superior (JQV); entre els del Departament d'Educació: avançat (DE), elemental (DE). Una autèntica dictadura!

[4] Intercomprensió (1)

La intercomprensió entre llengües de la mateixa família lingüística ha estat sempre una bona via d'accés a llengües en part desconegudes. El Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa abona les competències parcials receptives de les llengües, fet que ha donat molta volada, darrerament, a les metodologies basades en l'aprenentatge simultani de llengües amb la finalitat d'assolir-hi només la comprensió oral i, sobretot, la comprensió lectora. Un dels mètodes destacats en aquesta línia és l'EUROM4, que ja té més d'una dècada, en el qual es basa el material Romànica Intercom, elaborat per la UB. Un altre material destacat és l'EuroComRom, que aplica un sistema de set sedassos per a la intercomprensió. No volem deixar de citar dos productes més basats en la mateixa línia metodològica: els fenomenals Itineraris romànics de la Unió Llatina, que proposen un treball oral i escrit d'intercomprensió molt ric a partir de sis contes en diverses llengües romàniques. I el material multimèdia fet per l'ICE i diversos departaments de la UAB, FontdelCat, que ja té una part dels seus mòduls accessibles a la xarxa.

[3] Vídeos per a la formació

Amb els alumnes de l'assignatura de llengua oral de la Facultat de Ciències de l'Educació hem treballat la llengua oral formal (segon semestre 2007-2008), sobretot els gèneres discursius on predominen les seqüències expositives i argumentatives. Un dels treballs de l'avaluació continuada del curs ha estat la realització d'un enregistrament en vídeo d'una exposició d'un tema relacionat amb el currículum dels alumnes de primària. Els mateixos alumnes han enviat els vídeos a YouTube i els hem comentat a classe. Una bona experiència. Aquí n'hi ha un, sobre els mamífers.

[2] Assistència al congrés EDiLiC

Del 2 al 4 de juliol ha tingut lloc a Barcelona el segon congrés internacional de l'EdiLiC (Educació i Diversitat Lingüística i Cultural). Aquesta associació té per objecte contribuir a la difusió en els sistemes educatius d'enfocaments pedagògics caracteritzats pel recurs a una pluralitat de llengües i varietats lingüístiques de tot tipus amb la finalitat d'afavorir el desenvolupament de l'obertura a la diversitat lingüística i cultural, el desig d'aprendre llengües i les capacitats metalingüístiques d'observació, escolta i anàlisi susceptibles de facilitar aquest aprenentatge. Amb la Sílvia Amblàs, companya de la Unitat de Dinamització del Servei de Llengües hi presentem un pòster que reflecteix la nostra experiència de treball amb les autobiografies lingüístiques. Hi trobem una acollida molt favorable a la iniciativa.

View Upload your own

[1] J. C. Moreno Cabrera a la UAB

Enceto aquest bloc ressenyant una iniciativa que fa una especial il·lusió: el 26 de setembre, a les 10 hores, el professor de la UAM Juan Carlos Moreno Cabrera farà la conferència inaugural del curs del Servei de Llengües. Què es pot dir de Moreno Cabrera? Qui més qui menys ha gaudit de les seves obres. Per exemple: La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), Introducción a la lingüística (2004), Las lenguas y sus escrituras (2005) o la darrera, El nacionalismo lingüístico (2008), polèmica i intel·ligent, en la qual l'autor qüestiona que l'Estat espanyol doni veritablement suport al multilingüisme. Serà un plaer, doncs, sentir-lo. Farà una reflexió sobre: "El multilingüismo y la globalización cultural del siglo XXI". Diu: "Intentaré poner de manifiesto [en la conferencia] que es falsa la idea de que la globalización económica e informativa del mundo actual lleva indefectiblemente a la homogeneización lingüística y al predominio de las llamadas grandes lenguas internacionales. Pondré ejemplos extraídos de diversas partes del mundo y de las nuevas tecnologías de comunicación; entre ellas, internet." No ens ho podem perdre. Adjunto un enllaç a les seves opinions sobre el manifest a favor del castellà aparegut darrerament.