[17] Itinerari de consciència lingüística (2)

La segona etapa en l'itinerari de consciència lingüística és sortir d'un mateix i saber veure allò divers que hi ha al defora. Es tracta de la diversitat lingüística: un panorama d'unes 6.000 llengües de no fàcil delimitació, que responen sovint a noms diferents (un exemple: la llengua angika, del Nepal, és anomenada anga, angikar, chhika-chhiki), que es distribueixen irregularment. La majoria són llengües parlades per grups humans petits (unes 4.000 no arriben als 100.000 parlants, segons D. Crystal). El repartiment per continents és també ben irregular: el 4 % a Europa, el 15 % a Amèrica, el 21 % a Oceania i un 30 % a l'Àfrica i un altre 30 % a l'Àsia. La distribució per països, d'altra banda, dóna realitats com les següents: Papua-Nova Guinea amb més de 800 llengües i Nigèria amb prop de 500 i l'Índia amb unes 400 i, en canvi, les Maldives, Palestina, Bahrain o Islàndia amb una sola llengua. La diversitat, doncs, és ben capritxosa. Saber veure la diversitat circumdant requereix, també, una mirada cap a les llengües de la immigració. A Catalunya es parlen actualment el català, llengua pròpia, i el castellà, i unes 300 llengües més, una quarantena de les quals romandran al país al llarg del segle XXI segons creu Carme Junyent, coordinadora de l'exposició Les llengües a Catalunya.