[18] Itinerari de consciència lingüística (3)

Després de saber veure la diversitat lingüística, cal saber-la comprendre, fet que ens aboca a saber-ne entendre la necessitat (de la mateixa manera que per a la vida és imprescindible la biodiversitat). La linguodiversitat és necessària perquè les llengües tenen un valor patrimonial; són una font de riquesa futura (poden expressar tot allò que la humanitat pugui arribar a dir); expressen identitats i permeten que les comunitats es reconeguin a si mateixes; contenen la història dels seus parlants; són instruments preciosos per al coneixement del seu entorn; categoritzen de maneres diferents la realitat i aporten nocions subtilment distintes de la veritat (arguments inspirats en Pere Comellas: Contra l'imperialisme lingüístic: a favor de la linguodiversitat). Un exemple, només, d'aquesta diferent categorització de la realitat: la llengua australiana djirbal, en vies d'extinció, situa a la mateixa categoria de noms les dones, el foc i les coses perilloses. Són tres realitats que en altres cultures no tenen cap connexió imaginable... (o sí? En català hi ha un refrany fruit del sexisme històric que diu que "Amb dones, armes i focs, no vulguis jocs" i un altre que diu "Dona i espill, sempre en perill"). Les llengües, doncs, proporcionen mirades complementàries sobre el món que són totes necessàries per entendre la complexitat del coneixement humà.