[19] Itinerari de consciència lingüística (4)

La quarta etapa en l'itinerari és la de transformació personal. Es tracta d'obrir-se a la llengua, de viure amb la llengua o, més senzillament, de viure la llengua. Viure la llengua és mantenir una actitud de considerar rellevant tot allò que en el dia a dia personal hi té relació, i de veure en tota expriència lingüística una possibilitat de creixement personal. És una actitud i una sensibilitat d'implicació amb el fet lingüístic que fa esdevenir les persones, indubtablement, més persones. Aquesta transformació vital fa que els individus, per exemple, vulguin aprofitar qualsevol situació per exposar-se a les llengües; fa que les persones s'atreveixin a transcendir les opacitats lingüístiques del seu entorn, sense pors (poden ser per a nosaltres tan radicalment insignificants les inscripcions dels rètols en àrab o en xinès de les botigues del nostre barri?) i fa que vulguin saber, per exemple, l'etimologia del seu nom, o del poble on estiuegen, o el sentit de tal o tal altre nom d'una marca comercial. Aquesta transformació fa també que les persones s'interessin per entendre el sentit dels manlleus (saber que xocolata ve de la llengua nàhuatl és tota una lliçó d'història, una aportació molt més que lingüística a la persona!). Viure la llengua és també superar el clixé que les llengües serveixen només per comunicar-se i entendre, en canvi, que són un espai per al gaudi, el plaer i la dimensió lúdica de les persones. Viure la llengua inclou també, naturalment, voler aprendre llengües, aprofitant totes les oportunitats i tots els mestres quotidians a l'abast. Una expressió eslovaca resumiria aquest vessant de l'etapa de transformació en l'itinerari de consciència lingüística: "Amb cada llengua nova que s'aprèn, s'adquireix una nova ànima."