[477] Febles en pronoms

Algunes combinacions de pronoms febles del català fa temps que estan en crisi. El logicisme a ultrança, tal com assenyala Albert Pla a Això del català (llegiu l'entrada que hi dedicàvem fa uns dies a Aprendre llengües), dóna lloc a unes possibilitats teòriques artificioses i bandeja formes econòmiques ben útils. És el cas de la polivalent i desnonada forma els hi, en lloc de les formes els el, els la, els les, els els, els ho, etc. (exemple: els hi dono en lloc de la variant tradicionalment correcta els ho dono). Ho afirma Pla Nualart amb contundència (p. 112): "[...] l'alternança tipus els els / els hi, i encara més la tipus li'n / n'hi [...] és només un primer pas que hauria de culminar amb la revisió de la norma i la implantació de les segons formes com a estàndard més general i referencial". És probable que calgui anar per aquí i acostar-se a la llengua real genuïna (tot i l'especificitat valenciana). Hi ha altres usos pronominals espuris que fan més mal que les combinacions artificioses acabades de citar. Em refereixo a certs usos pronominals dels verbs calcats del castellà a l'estil de caure's, baixar-se, pujar-se o demanar-se (per Reis els nens ja no demanen res, s'ho demanen: me lo pido). L'omnipresència del futbol a les nostres vides ens dóna sempre sorpreses pronominals. Ens hem hagut d'empassar, per exemple, que els jugadors s'escalfen i no escalfen quan es preparen per entrar en joc (paga la pena aquesta distinció forçada contra l'ús?). Avui els jugadors del Barça manifestaven a les samarretes que s'hi deixarien la pell (ens hi deixarem la pell) en la remuntada de dimecres contra l'Inter. No em fascinen gens les actituds puristes (m'agrada molt el comentari del lingüista francès Claude Hagège quan diu "Sóc lingüista, així doncs, no puc ser pas purista"), però crec que cal combatre tot allò que contravé la senzillesa genuïna. En castellà es pot dir que los jugadores se dejan la piel, però en català els jugadors, ben simplement, hi deixen la pell (hi deixarem la pell). Les cerques a la xarxa d'aquestes possibilitats, amb tot, dicten sentència per la forma calcada del castellà (trobo sovint, fins i tot, la forma deixar-se la pell, que estalvia un pronom... però no pas el que caldria). Acabarem l'apunt de bon humor i amb una perspectiva multilingüe, que hauríem de tenir sempre. Amb un enllaç que ens permet veure com ho fan diverses llengües per expressar aquesta idea de "fins on series capaç d’arribar per defensar alguna cosa" (llegiu-ho a Cafebabel.com): sabíeu que en alemany en aquests casos es pot arribar a perdre la pell i els cabells, o que en anglès s'hi juguen una dent una ungla?