Des que ahir vaig escriure l'apunt Indigneu-vos!, a propòsit de la lectura del text de Heller, l'imperatiu, la segona persona del plural i el pronom m'han burxat amb insistència provant de trobar alguna correspondència al magatzem personal de les paraules. El poder evocador dels mots ha fet sorgir, hores després, aquell poema en prosa de Baudelaire que duu per títol “Embriagueu-vos”, que copio a continuació. Tots dos imperatius, atzarosament junts, exigeixen i empenyen i allunyen la indiferència, el nostre mal del segle. Es complementen. Deixo aquí el text de Baudelaire, en traducció d'Anna Montero i Vicent Alonso (1983): ”Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us vincla vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.7.4.11
[646] Embriagueu-vos
Des que ahir vaig escriure l'apunt Indigneu-vos!, a propòsit de la lectura del text de Heller, l'imperatiu, la segona persona del plural i el pronom m'han burxat amb insistència provant de trobar alguna correspondència al magatzem personal de les paraules. El poder evocador dels mots ha fet sorgir, hores després, aquell poema en prosa de Baudelaire que duu per títol “Embriagueu-vos”, que copio a continuació. Tots dos imperatius, atzarosament junts, exigeixen i empenyen i allunyen la indiferència, el nostre mal del segle. Es complementen. Deixo aquí el text de Baudelaire, en traducció d'Anna Montero i Vicent Alonso (1983): ”Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us vincla vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Preciós. No l’havia llegit mai i, després de fer-ho, m’he adonat que en aquest moments jo visc en un estat d’embriac sense saber-ho.
ResponEliminaGràcies pel comentari. Salut!
ResponEliminaPrecisament la un parell de dies, potser també per la influència de Heller, vaig escriure un article titolat "Apassioneu-vos" i que parla precisament del que tu dius, del que diu el poema, i del que passa també amb l'ús social del català. Ens falta embriaguesa! Jo a l'article hi dic que falta efervescència.
ResponEliminaSortirà publicat el 25 d'abril al Singluar digital. Si me'n recordo et passo el link perquè vegis els paral·lelismes.
Per cert, en Joan Tomàs Pujolà et fa molta publicitat del blog a classe del Màster de Professorat per a Persones Adultes de la UB.
;-)
Et convido, també, a passar pel meu bloc de poesia:
silviabel.com
Hola, Sílvia,
ResponEliminaPassaré pel teu bloc, per descomptat.
No t'oblidis de passar-me el link del teu article, sobretot. Si veus en JTP dóna-li records. Fins aviat.
ES
"Amb doll de mots, els meus..." Els mots de Foix, que la nostra llengua fa present en la intimitat de la solitud i en la conversa amb persones de procedències diverses i llengua compartida.
ResponEliminaAhir, mentre escoltava l'Edna Sey, la nostra mestra de Gospel, nascuda a Ghana i amb el català osonenc que fa temps que parla i que comunica, ens sentíem embriacs amb la veu dolça que amarava els sentits.
Enric m'has deixat clavada a la cadira amb les bellíssimes paraules de Baudelaire. Em passa una esgarrifança per l'esquena. Quina meravella de text! Quan em desperti la propera vegada del meu somni, no deixaré entrar la resaca i m'hi enfonsaré de nou en l'embriaguesa....
ResponElimina