[125] Jornada a València (1)

Els dies 23 i 24 d'octubre ha tingut lloc a la ciutat de València la interessant jornada amb el nom llarg i ben explicatiu Multilingüisme i Autoaprenentatge de Llengües en l'Espai Europeu d'Educació Superior, amb motiu dels quinze anys de centres d'autoaprenentatge a la Universitat de València. El Servei de Política Lingüística d'aquesta universitat s'ha ocupat de l'organització. Al nom de la jornada, com deia, tres paraules clau per als qui vivim els serveis lingüístics universitaris: multilingüisme, autoaprenentatge i EEES. La jornada no ha defraudat els assistents. En parlaré aviat. Vull fer un comentari, ara, però, previ. Baixar al País Valencià a treballar, a compartir idees, projectes i iniciatives, és sempre una experiència estimulant. Recordo encara la baixada a Alacant, el 1989, amb motiu de la I Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris. Ja fa 19 anys! Cal baixar, deia, al País Valencià. Costa, és clar, deixar els compromisos del dur dia a dia de la feina, però cal fer-ho. Les dificultats, allí, són extraordinàries; la lluita per la llengua, titànica; la convicció i la militància de les persones que la menen, exemplar. Baixar de Catalunya al País Valencià és rebre, sempre, la lliçó de la tenacitat, de la imaginació, de la conversió contínua de la necessitat en virtut, de l'objectiu permanent de reinventar-ho tot a cada moment. La vicerectora de Serveis i PAS de la UV, Enriqueta Vercher, parlava del 25 % de docència en valencià a la UV (les universitats de Catalunya es troben aproximadament al 65 %) i d'índexs igualment baixos en les altres universitats del País Valencià (i equivalents al 0 % a les universitats privades valencianes). Però expressava també la voluntat de veure en la nova conjuntura europea, tan incerta, alguna escletxa per a la supervivència de les llengües que no siguin l'anglès o el castellà. Cal, doncs, abeurar-se en la lliçó de la tenacitat valenciana. I abocar-hi, també, tota la solidaritat que es pugui des del nord. La mateixa solidaritat que la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat catalana hi ha esmerçat durant molts anys en l'arrencada i consolidació dels centres d'autoaprenentatge valencians (així ho explicava Montserrat Gimeno en la seva ponència). En una conversa amb Rubèn Trenzano, de la UV, ànima de la jornada, vam parlar de la necessitat de compartir l'Argumenta també amb la Universitat de València. En parlarem aviat. Seria una satisfacció enorme, és clar, que una altra universitat de parla catalana pogués estar implicada en aquest projecte. El sud necessita el nord i el nord necessita el sud.

[124] DELF i DALF

Les certificacions DELF (diplôme d'études en langue française) i DALF (diplôme approfondi de langue française) permeten que qualsevol persona de nacionalitat no francesa que vulgui valorar la seva competència en francès per motius personals o professionals pugui presentar-se a un examen que li permet obtenir, si el supera, un reconeixement oficial. La llei estableix que fins i tot alguns ciutadans francesos no francòfons poden ser autoritzats a presentar-se a les proves DELF i DALF. Aquests certificats són els únics diplomes oficials de francès com a llengua estrangera, i els atorga el ministeri francès d'educació nacional per mitjà del CIEP. Són reconeguts internacionalment, i hi ha més de 1.000 centres examinadors distribuïts arreu del món. Els estudiants de francès cada vegada es preocupen més de veure reconegut l'aprenentatge fet, i és molt habitual que quan es volen inscriure als cursos dels serveis lingüístics mostrin interès per saber si se'ls prepara per als exàmens que donen lloc a les certificacions DELF i DALF. Els cursos d'aquests centres, que solen estar ajustats al MECR, com les proves DELF i DALF, donen ben sovint una formació adequada per optar a superar els diversos nivells establerts. Es tracta dels nivells A1, A2, B1, B2, C1, C2. Si voleu consultar les característiques dels exàmens de cada nivell, podeu accedir-hi a partir dels enllaços següents: DELF A1, DELF A2, DELF B1, DELF B2, DALF C1, DALF C2. Si voleu fer una prova per determinar el vostre nivell de francès, el CIEP (membre d'ALTE) en facilita una de solvent, el TCF (Test de connaissance de français).

[123] Aprendre llengües amb fills i néts

L'aprenentatge de les llengües és una activitat que dura tota la vida. Si bé es cert que la infantesa i la joventut són moments clau per a aquesta mena d'aprenentatge, darrerament es defensa, per múltiples raons, la motivació que els estudiants adults poden tenir per aprendre una llengua estrangera. Vull donar notícia, en aquest sentit, de dos projectes europeus que vinculen l'aprenentatge de llengua de persones adultes (pares i avis) amb l'activitat d'aprenentatge lingüístic dels nens. Així, per exemple, el projecte JoyFLL, proposa que els avis s'uneixin als néts en l'aprenentatge d'un idioma estranger. Aquest projecte parteix de l'evidència que a molts països com Bulgària, Grècia, Itàlia, Estat espanyol, els avis ajuden els nens a fer els deures escolars, a les tardes, mentre els seus pares treballen. JoyFLL preveu la formació lingüística dels avis per mitjà d'activitats didàctiques atípiques com jocs, o l'assistència a “clubs” informalment amb altres avis. Una altra experiència en la mateixa línia és la que s'ha experimentat a l'English Learning Center Košice, centre eslovac creat el 1990 que ensenya anglès als nens des dels dos anys i que va ser distingit amb l'European Label. El projecte té el nom de MumDad & Me – Toddlers' club (“Discover foreign language – English through eyes of your child”) i consisteix a aprendre una llengua estrangera (anglès, italià, francès) al mateix moment que un fill, amb l'objectiu de poder-lo ajudar-lo en els seus estudis. “The project objectives lie in facilitating a better access to language learning for parents and their children and encouraging foreign language learning in relaxed and informal atmosphere of the clubs through an imaginative way of playing, singing, dancing, drama, art, craft and computers in raising citizens´awareness of advantages of language learning in early years and of multilingual character of the Union through a motivation and information campaign in 5 European countries -CZ,DE,H,I,SK.” Les preguntes que em plantejo són imaginables: els serveis lingüístics poden eixamplar la seva formació en direcció cap a aquesta nova necessitat social, cap a aquest públic sènior que vol poder ajudar els seus fills o néts?

[122] Dèficit de competències lingüístiques

Ja fa anys que lluitem des dels serveis lingüístics per la causa de la millora de les competències lingüístiques dels estudiants universitaris (doneu un cop d'ull al projecte interuniversitari Argumenta). Trobo interessant un article recent del diari El País, “Mucho título y pocas letras”, (18/10/2008) en què es constata que els estudiants de l'Estat tenen greus dèficits lingüístics en acabar els estudis universitaris, els quals no afavoreixen gens la seva inserció laboral. L'escrit apunta diverses conclusions preocupants com que fins i tot els docents tenen mancances en la mateixa línia. Diverses opinions evidencien, d'altra banda, que hi ha hagut una progressió negativa en aquesta qüestió. Algunes opinions que es poden espigolar a l'article són, per exemple: "Mi percepción personal es que, en cuestión de ortografía y sintaxis, el nivel universitario es desolador", sentencia Leonardo Gómez Torrego, investigador del Instituto de Filología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), o bé "La mayoría, y hablamos precisamente de alumnos de Filología, no sabe expresarse bien, no domina el lenguaje y, en consecuencia, tampoco el pensamiento", apunta Manuel Alvar Ezquerra, catedrático de Lengua Española de la Universidad Complutense de Madrid”. L'article insisteix que allò que és més greu no són ja les faltes d'ortografia, sinó la incompetència expressiva que fa que molts alumnes no puguin comunicar-se amb sentit, coherència i criteri. L'escrit detecta, d'altra banda, al costat de la tendència a l'empobriment del llenguatge, la inclinació de molts estudiants per un alambinament estilístic compensatori d'efectes encara més perniciosos per als textos. I, tot i que insinua que les noves tecnologies poden influir en l'empobriment del llenguatge, valora que no en serien l'únic factor. L'escrit conclou també que la societat no sembla considerar que parlar i escriure siguin clau per a l'èxit professional i social. Els models socials, veritablement, molt sovint no són precisament modèlics. Observeu, per exemple, aquesta intervenció oral, en una roda de premsa, d'un personatge públic com és el president del Reial Club Esportiu Espanyol:

[121] L'Italiano in piazza

Els instituts de cultura italiana del món han organitzat per a aquests dies la vuitena setmana de la llengua italiana al món, amb el títol "L'Italiano in piazza". La idea del conjunt d'accions aplegades sota aquest lema és clara: "La Piazza infatti è il luogo emblematico ove, fin dall'antichità, si incontrano le genti e si scontrano le idee. Le Piazze d'Italia, alcune delle quali sono veri e propri capolavori urbanistici, non cessano di destare stupore e meraviglia facendosi di volta in volta colorati mercati, luoghi di spettacolo, spazi per comizi, insediamenti di fiere e di circhi, di caroselli e di Palii. Le innumerevoli voci e le grida che in esse, lungo tutto l'arco della nostra storia, si sono udite hanno contribuito insieme ad una moltitudine di altre voci più colte a formare la nostra lingua di oggi...". Amb aquest pretext, l'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona ha preparat un programa d'actes (del 20 al 24 d'octubre) sota un tendal que suggereix la idea d'una plaça, al costat de l'Istituto. Els actes d'aquests dies són conferències, teatre, projeccions de pel·lícules i documentals... Els dies 22 i 23 s'han organitzat demostracions en viu de classes d'italià, proves per determinar el nivell d'aquesta llengua, i atenció a totes les peticions d'informació sobre els certificats oficials i sobre els cursos del centre.

[120] Aprendre llengües amb acudits, frases fetes i refranys

Fa uns dies vaig escriure uns apunts sobre un projecte que recollia anècdotes per a l'ensenyament-aprenentatge de llengües. Avui vull deixar constància d'una iniciativa europea en diverses llengües que pretén desvetllar la curiositat pels idiomes i l'augment de la competència intercultural per mitjà de la coneixença d'expressions quotidianes com frases fetes, refranys i acudits. El projecte Lingua-JIP encoratja els aprenents a afrontar les llengües estrangeres i a ser oberts quan topin idiomes nous. Els proverbis, refranys i acudits seleccionats tenen ajudes que en faciliten la comprensió, o comentaris divesos, i de vegades van acompanyats de fitxers d'àudio. Hi podem trobar, per exemple, una frase feta italiana com versare laccrime di coccodrillo, i descobrir que té equivalents en grec (Χύνει κροκοδείλια δάκρυα) o en suec (Att gråta krokodiltårar), entre altres llengües; o descobrir que a Escòcia to smell a rat es fa servir per indicar que se 'sospita d'algú o d'alguna cosa'. O hi podem llegir un acudit de suecs i noruecs (que són objecte d'ironies mútues): "Why do Norwegians never get to Göteborg? The reason is that when they reach the suburb of Göteborg called "Backa"there is a sign that reads "Backa 1", which means reverse the car, and then they start to reverse their cars."

[119] Centre virtual per aprendre alemany

Josep M. Moreno Calvo, professor d'alemany, és l'autor d'un web interessant, el CAVA (Centre d'Autoaprenentatge Virtual d'Alemany de l'EOI de Badalona), que té acumulades gairebé 150.000 visites. El CAVA va entrar en funcionament el curs 2002-2003 i posa a disposició de l'alumnat recursos i materials molt diversos per aprendre i practicar l'alemany. Entre els recursos en línia hi ha obres de consulta com enciclopèdies, diccionaris, premsa, ràdio i televisió. Els materials es plantegen com a interactius i permeten obtenir a l'instant un resultat. Els recursos de base estan organitzats en cinc cursos. Val la pena navegar-hi si el que es vol és aprendre alemany, o ajudar a aprendre'n.

[118] Xarxes de sentits

Visuwords és, veritablement, una eina fascinant, de la qual no puc deixar de parlar ni que sigui breument. És un diccionari d'anglès gratuït, d'accés lliure, que defineix els mots i que, a més, genera una xarxa d'associacions amb altres unitats lèxiques i conceptes, indicant una colla de relacions possibles entre paraules ("classe de", "similar a", "pertany a", "membre de"...) i indicant també (amb colors diferents) la categoria a la qual pertanyen. Visuwords fa servir com a base de dades el WordNet de la Princeton University. La utilització és molt senzilla: "Enter words into the search box to look them up or double-click a node to expand the tree. Click and drag the background to pan around and use the mouse wheel to zoom. Hover over nodes to see the definition and click and drag individual nodes to move them around to help clarify connections." Impressiona veure com, en aquest procés, es genera una xarxa neuronal amb la paraula escollida com a centre. Una xarxa que esdevé un recurs de primera per a l'aprenentatge de l'anglès. No deixeu d'experimentar-hi.

[117] Signes de democràcia

La capacitat de gestionar l'excepció o la diferència és un veritable signe de la maduresa de les organitzacions. L'ús de la llengua de signes per afavorir la comunicació amb les persones sordes no es troba, encara, gaire estès socialment i és pràcticament inexistent en molts àmbits públics o en organitzacions de relleu. Aquest bloc ja ha fet alguna referència a les llengües de signes, que constitueixen un fenomen variat i interessant (consulteu la llista de llengües de signes del món segons Ethnologue, més de 100). Pel que fa a la llengua de signes catalana (LSC), prohibida a les aules durant més d'un segle, va obtenir el reconeixement oficial de la Generalitat el 1994 mitjançant un decret que en promou i en facilita l'ús a l'administració i, especialment, a l'ensenyament obligatori, on s'han establert diverses escoles bilingües. Aquests darrers anys, d'altra banda, se n'han elaborat diversos materials didàctics, amb la intervenció destacada del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació i el Postgrau d’Especialització en Comunitat Sorda de la Universitat de Barcelona. Entre aquests materials és remarcable el diccionari multimèdia de llengua de signes catalana DILSCAT, amb més de 1.500 signes (al vídeo que presento a continuació es resumeix la recerca de la UB en la qüestió). La pregunta que em plantejo és la següent: els serveis lingüístics comptaran algun dia amb les llengües de signes? Les ensenyaran? Ajudaran les organitzacions a gestionar l'ús d'aquestes llengües en actes públics? O les considerararan, com fins ara, un territori aliè? Els serveis lingüístics apunten només cap a les llengües franques de comunicació, seguint el dictat de la globalització? Sabran facilitar significativament, amb compromís i vocació de servei, la gestió de la diferència?

[116] Recursos per a l'aprenentatge de llengües

M'agrada el Bloc de Lletres de la UB, per l'austeritat, el criteri que demostra i els continguts que difon. Vull destacar-ne, ara, una sèrie que conté relacionada amb l'aprenentatge d'idiomes. Es tracta de diverses pàgines del bloc que donen accés a recursos per a l'aprenentatge de l'italià, el basc, el portuguès, el català, el castellà, l'anglès i el francès. La tria és acurada i em consta que els docents i els aprenents o els autoaprenents d'aquestes llengües hi troben eines molt útils per treballar diversos aspectes de la llengua. Centrant-me en l'anglès, vull destacar-ne una secció de recursos dedicats a la preparació d'exàmens (FCE, CPE, CAE, TOEFL, TOEIC, etc.).

[115] 700 raons per estudiar llengües

The Higher Education Academy és una institució britànica la missió de la qual és "to help institutions, discipline groups and all staff to provide the best possible learning experience for their students”. Entre els seus objectius estratègics hi ha "identify, develop and disseminate evidence-informed approaches"; "broker and encourage the sharing of effective practice"; "support universities and colleges in bringing about strategic change"; "inform, influence and interpret policy", "raise the status of teaching". La seva activitat es desenvolupa en diversos Subject Centres. Al Subject Centre for Languages, Linguistics and Area Studies hi podem trobar una bona experiència: un web on s'exposen 700 raons per estudiar llengües. El material constitueix una base de dades que permet trobar raons relacionades amb un tema concret (per exemple: observeu el resultat a partir de triar “Autonomy” o “Critical Thinking”). Moltes de les citacions estan extretes d'obres de referència (més de cent) d'autors de primera fila relacionades amb l'aprenentatge de llengües. Es tracta d'una base de dades molt interessant, que va creixent no tan sols amb citacions d'autoritats, sinó també amb les aportacions de la gent (i que és, doncs, una bona mostra d'intel·ligència col·lectiva, del que fa uns dies anomenàvem saviesa de la multitud). Es tracta d'una eina que pot ser molt útil, indiscutiblement, als aprenents o autoaprenents que volen reflexionar sobre els motius de l'aprenentatge de llengües. No vull acabar sense un exemple, sense citar una de les set-centes raons per estudiar llengües (relacionada amb la paraula clau "democràcia"): "The teaching of foreign languages particularly to adults, has a clear political agenda based on the creation of a democratic peaceful Europe."

[114] L'impacte dels projectes lingüístics

Una llacuna habitual dels serveis lingüístics és no preveure l'impacte dels projectes o productes que creen (per exemple els que es relacionen amb l'ensenyament-aprenentatge de llengües), amb la qual cosa sovint eines, recursos o accions formatives costosos d'elaborar i de vegades de molta qualitat i que podrien ser bons recursos d'aprenentatge queden infrautilitzats i són poc coneguts a la mateixa comunitat on s'han generat. De vegades sembla que els esforços es posin només en l'elaboració (cada vegada més, per sort, també, en la planificació) dels projectes. Lingua Connections ofereix una guia per a la disseminació i promoció de projectes de llengua i forneix idees i eines que permeten encertar el públic objectiu del producte i el moment adequat. Aquest recurs fa servir el terme promoció “to cover a whole range of activities which raise the profile and increase the impact of a project. Promotion is not just for the end products or results, it should be applied to the project over the whole course of its development. So it is important to devise a promotion action plan right at the start of the project.” Lingua Connections explica per passos (“getting started”, “planning for impact”, “thinking big”, “getting more support”, “spreading the word”), de manera molt didàctica i amb exemples de projectes concrets, com cal arribar a una bona promoció. Tamzin Caffrey, del CILT, explica Lingua Connections.

[113] Expansió del castellà al món

Sembla que aprendre castellà és moda. Al Brasil, per exemple, s'ha aprovat la Ley del Español, que permet als estudiants de secundària aprendre el castellà com a matèria optativa. Als Estats Units, d'altra banda, la població de parla espanyola ja és més nombrosa que la que viu a l'Estat espanyol, Colòmbia o l'Argentina (hi ha uns 45 milions de llatins als EUA i es preveu que el 2025 siguin uns 132 milions). Els EUA són, així, el segon país del món després de Mèxic en nombre d'hispanoparlants. En un article recent a La Vanguardia sobre la qüestió, s'afirma que l'espanyol ha guanyat la guerra de la quantitat, però no la del prestigi, i també que l'espanyol s'ha convertit en un instrument de resistència i afirmació entre els hispans. Deixo constància, d'altra banda, d'una iniciativa recent: l'Editorial Santillana ha posat al mercat l'Enciclopedia del español en los EEUU. Aquesta obra: “Se presenta como una recopilación exhaustiva y pormenorizada impulsada por el IC [Instituto Cervantes], que analiza la situación actual del español a fin de comprender mejor su proyección futura. A lo largo de 80 artículos especializados, repartidos en un total de 1.000 páginas, el lector puede consultar las múltiples realidades del mosaico hispano en EE UU.” I no vull acabar sense un apunt referit a una altra novetat respecte a l'espanyol: també els sords, ara, poden aprendre castellà en condicions, perquè s'acaba de publicar el Primer diccionario normativo de la lengua de signos española, DILSE III, amb més de 4.000 signes. Esperem que l'expansió mundial de l'espanyol no es faci en perjudici de llengües d'abast més reduït, i que augmenti la possibilitat que moltes persones, precisament, s'aproximin a l'aprenentatge d'altres llengües romàniques com el francès, l'italià, el gallec o el català (o el català de signes en el cas dels sords!) a partir dels seus coneixements d'espanyol.

[112] La saviesa de la multitud

Aquests dies a la feina es viu una autèntica revolució: diverses persones experimentem un canvi cultural a partir dels serveis de relació social de la nova Internet: els blocs i les xarxes socials ho han fet possible. Alguns de nosaltres (dins un enorme xoc de cultures organitzacional) constituïm ja, amb una certa emoció, un ecosistema fluid. Facilitar l'aprenentatge de llengües, un dels objectius de la nostra comunitat de pràctica, és una experiència radicalment nova, plena de possibilitats que concretem a cada segon. La gran paradoxa que vivim és la que explica Hiroshi Tasaka, profesor de la Universitat de Tama a Tòquio i fundador del SophiaBank, en un vídeo breu editat per Infonomia que no es pot deixar de mirar amb deteniment. Afirma Tasaka que a la nova societat del coneixement, el coneixement ja no val res perquè és a l'abast de tothom. Allò que té i genera valor, en canvi, és compartir-lo. I indica també que l'important no és el coneixement, sinó la saviesa. La innovació ja no ve tant dels genis, del talent, com de la capacitat de creació de la intel·ligència col·lectiva, d'estimular la saviesa de la multitud.

[111] Recursos en línia per aprendre idiomes

Sense cap altra pretensió que proporcionar una drecera, facilito des d'aquest apunt l'entrada a quatre centres amb recursos per a l'aprenentatge o l'autoaprenentatge de diverses llengües. Un és l'Enllaça! (directori d'enllaços) dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que dóna recursos per a l'aprenentatge del català, el francès, l'italià i l'anglès (a banda recursos de sociolingüística, diccionaris, criteris, etc.). Un altre és el de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, amb recursos d'alemany, anglès, castellà, català, francès. El tercer: els recursos de l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes (Barcelona), per mitjà del seu Centre d'Autoaprenentatge (en basc, alemany, anglès, àrab, català, coreà, castellà, francès, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus, xinès). El quart espai de recursos per aprendre llengües ens l'ha proporcionat un lector d'aquest bloc: és el web de recursos de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, “Arma't de recursos: idiomes on-line” (alemany, anglès, àrab, català, castellà, francès, italià). Doneu-hi un cop d'ull.

[110] Lingu@net

Els espais amb recursos per a un bon aprenentatge de llengües a la xarxa són molt diversos. Deixem constància en aquest apunt de l'autèntic centre multilingüe per a l'aprenentatge de llengües que és Linguanet, projecte Socrates Lingua elaborat amb fons de la Comissió Europea, que conté enllaços a més de 3.800 recursos. El projecte garanteix que la selecció dels recursos s'ha fet amb criteris de qualitat. La Secretaria de Política Lingüística de Catalunya és un dels col·laboradors associats de la iniciativa. Linguanet dóna accés a recursos d'autoavaluació i proves de nivell; a enllaços sobre maneres d'aprendre (estils d'aprenentatge, consells per als aprenents, casos d'èxit); a espais de xat, fòrums, blocs, etc. Les llengües dels recursos són: alemany, anglès, búlgar, català, danès, castellà, estonià, finès, francès, gallec, grec, islandès, italià, lituà, neerlandès, polonès, portuguès, suec. Paga la pena fer-hi un tomb.

[109] Validar l'aprenentatge no formal i informal

La validació de l'aprenentatge no formal i informal és un objectiu de molts països europeus. Institucions com l'European Centre for the Development of Vocational Training (Cedefop) treballen amb aquesta finalitat des de fa més de quinze anys. Si als anys noranta aquesta qüestió era d'un interès molt reduït, posteriorment ha anat creixent molt. El canvi és motivat per la importància cada cop més gran del paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida, que s'ha estès en gran mesura darrerament a tot Europa. La validació avança a velocitats diferents segons els països europeus. Ara: un nombre creixent emfasitzen ja la importància de fer visible i que tingui el valor apropiat l'aprenentatge produït fora de l'educació formal i les institucions d'ensenyament (el lloc de treball, per exemple, o el temps de lleure). Recomano la publicació del Cedefop Validation of non-formal and informal learning in Europe: a snapshot 2007 (Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities, 2008), que fa una completa instantània de la situació a Europa sobre aquesta qüestió. Aquest informe comenta el procés fins a la validació dels aprenentatges, un procés complex, i els mètodes que s'hi utilitzen: tests i exàmens, mètodes declaratius, observació, simulació i evidència extrets de la feina, o mètodes basats en l'ús dels portafolis (“The portfolio is particularly relevant to validation of non-formal and informal learning. It allows the individual candidate to contribute actively to collecting evidence and offers a mix of approaches strengthening the overall validity of the approach. This is confirmed by many countries introducing the portfolio as a central element in their validation systems”). La publicació conté, al final, un breu però interessant glossari de termes. Mentre es debat aquesta qüestió amb intensitat i avenços a Europa, i moltes persones es formen ja sobretot informalment o no formalment, les empreses continuen abocant muntanyes de diners en processos d'aprenentatge formal que sovint tenen una base viciada: ni se sap amb precisió què sap o què sap fer l'aprenent, ni hi ha la preocupació per fer visible aquest coneixement, ni se situa qui aprèn al centre del procés d'aprenentatge.

[108] Aprendre amb anècdotes (i 3)

Reporto una d'aquestes anècdotes, d'una francesa a la Xina. La noia explica que a la seva arribada a la Xina, en una pastisseria, volia comprar dues pastes, i així ho indicava amb dos dits a la pastissera: “La dame prit un sachet et commença à le remplir de gâteaux. Vaguement inquiète, je lui montrai deux doigts en répétant bien «ces deux-là». La vendeuse eut un instant d’hésitation, regarda mes doigts et continua à remplir le sachet. «Non, non, non. Deux!», lui dis-je, en commençant à m’énerver et en agitant mes deux doigts devant mon visage. Elle me signifia qu’elle avait compris, prit un dernier gâteau et le mit dans le sachet, que je pris tout en essayant de lui expliquer que je n’en voulais pas tant. Ce n’est que plus tard que je compris que le geste que j’avais fait avec mes deux doigts (le pouce et l’index vers l’avant) signifiait huit [observeu els signes que designen els nombres xinesos a la imatge]. La plupart du temps, on essaie de se faire comprendre par les gestes quand on ne parle pas la langue. Dans ce cas précis, il faut reconnaître que les gestes n’ont été d’aucun secours. Bien au contraire!”. El llibre explica el projecte i les diverses implicacions del desenvolupament de la competència intercultural (desenrotllar la complexitat cognitiva davant nous entorns; obrir el camp de la coorientació afectiva a nous grups culturals; saber adaptar el comportament a la interacció amb altres grups socials). I explica, també, el mètode Storyline, utilitzat a les aules per desenvolupar la competència intercultural. Aquest mètode fa una localització de les anècdotes cercades, en el context d'un escenari triat, convida els alumnes a definir uns personatges i els fa establir una intriga entre ells. Es basa en la creació, doncs, d'una història que fa de coixí a les anècdotes.

[107] Aprendre amb anècdotes (2)

Parlàvem a l'entrada 106 d'aprendre competència intercultural amb anècdotes. La publicació que explica aquest projecte reporta les paraules de Huber (2002): “on comprend toujours les langues… ce sont seulement les gens que, parfois, on ne comprend pas… L’une des préoccupations majeures dans le domaine de l'apprentissage des langues, actuellement et dans le futur proche, doit être… de donner aux apprenants les moyens de se faire comprendre et de communiquer de manière satisfaisante dans les sociétés complexes d’aujourd’hui, marquées par la diversité culturelle, linguistique, ethnique et sociale. C’est la raison pour laquelle il serait fort utile pour les enseignants et les apprenants d’imaginer, sous l’angle critique, certains événements interculturels en anticipant sur leurs éventuelles expériences futures.” L'autora de l'estudi sobre les anècdotes, A. Camilleri Grima, indica a la publicació que “Ce qui nous intéresse particulièrement ici est de savoir dans quelle mesure on peut préparer des apprenants à vivre en tant que membre actif dans une société plurilingue et multiculturelle, ou plutôt comment les enseignants en langue peuvent enrichir l’environnement pédagogique de manière à aider les apprenants à surmonter les situations de tension qu’ils sont susceptibles de vivre dans le cadre de la communication interculturelle.” Aquest és el repte del projecte, que va recollir casos de la vida real, anècdotes fornides per persones sensibles a la “cultura” i a les diferències culturals. En comentarem una.

[106] Aprendre amb anècdotes (1)

Hi ha moltes vies de desenvolupament de la competència intercultural. Vull donar a conèixer un projecte europeu de fa uns quants anys, que s'explica a la publicació d'Antoinette Camilleri Grima, How strange! The use of anecdotes in the development of intercultural competence, o, en francès, Comme c'est bizarre! L’utilisation d’anecdotes dans le développement de la compétence interculturelle. El projecte té clara connexió amb la recollida de biografies lingüístiques que duem a terme actualment a la UAB (vols deixar-hi la teva?) per fomentar la competència intercultural d'autòctons i nouvinguts i fins i tot té una certa relació amb un subgènere de textos breus que hem treballat també al Servei de Llengües, d'un abast més reflexiu i menys vivencial, el micromonòleg multilingüe:

micromonòlegs multilingües

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: micromonoleg)

El projecte europeu a què ens hem referit va consistir a recollir anècdotes significatives des del punt de vista de la competència intercultural i a construir una base de dades que pogués ajudar les persones que s'aproximaven a una altra cultura. L'objectiu del projecte era contribuir a
evitar en les persones la impressió “désagréable d’étrangeté” quan entren en contacte amb una altra cultura i “développer l'éveil culturel des apprenants”.

[105] Fomentar el diàleg intercultural

Aquest bloc ha parlat repetidament de l'aposta que cal fer per ensenyar competències interculturals als aprenents de llengües o per propiciar l'existència d'espais i eines perquè s'adquireixin de manera compartida. L'ensenyament-aprenentatge de llengües és un àmbit clau per al foment i la difusió d'aquestes competències i de la ciutadania democràtica. El Consell d'Europa va llançar fa uns mesos, en el context del'Any del Diàleg Intercultural (2008), el “White Paper on Intercultural Dialogue”. El document defineix el diàleg intercultural com “an open and respectful exchange of views between individuals, groups with different ethnic, cultural, religious and linguistic backgrounds and heritage on the basis of mutual understanding and respect. It operates at all levels –within societies, between the societies of Europe and between Europe and the wider world”. Entre molts altres aspectes, el paper estableix que cal afavorir la comprensió mútua entre els ciutadans europeus i que cal respectar la diversitat cultural i lingüística. El document indica que “intercultural competences should be taught and learned; spaces for intercultural dialogue should be created and widened; and intercultural dialogue should be taken to the international level”. El document deixa clar (punt 4.3, cito ara la versió francesa: “Apprendre et enseigner les compétences interculturelles”) que “Les compétences nécessaires au dialogue interculturel ne sont pas automatiquement maîtrisées: elles doivent être acquises, pratiquées et entretenues tout au long de la vie. Les autorités publiques, les professionnels de l’éducation, les organisations de la société civile, les communautés religieuses, les médias et tous les autres prestataires du secteur éducatif, travaillant dans tous les contextes institutionnels et à tous les niveaux, peuvent jouer un rôle décisif à cet égard, dans la poursuite des objectifs et des valeurs fondamentales défendues par le Conseil de l’Europe, ainsi que dans le renforcement du dialogue interculturel.” Les institucions fan el paper decisiu que se'ls reclama? Les universitats, per exemple, s'aboquen decididament per mitjà d'espais o polítiques transversals, que arribin a tota la comunitat universitària, a fomentar el diàleg intercultural i la ciutadania democràtica?

[104] Parla & Argumenta

Ahir a la tarda vaig presentar l'Argumenta al Màster de Formació de Professors de Català per a Adults de la UB, convidat per l'organització. Hi vaig assistir representant el Servei de Llengües de la UAB, que ha impulsat des del primer dia aquesta iniciativa interuniversitària. Abans la companya Montserrat Montagut, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, havia fet la seva intervenció explicant el Parla.cat, que ha nascut aquests darrers dies (de moment permet la formació en els nivells bàsic i elemental) i al qual donem la benvinguda més entusiasta. Són dues empreses, el Parla i l'Argumenta, amb objectius diferents i que responen a moments diferents també de l'evolució vertiginosa de l'e-learning, però que tenen alguns punts de contacte evidents. El principal: la voluntat de servei als aprenents i als formadors de llengua catalana amb uns recursos amplis, actuals i de qualitat. Ahir els dos productes van ser presentats com a recursos complementaris a la disposició dels formadors de català per a adults. Aquest col·lectiu diposa, així, de dues eines útils per incidir en la formació en llengua general, d'una banda, i en destreses comunicatives i gèneres discursius de nivell universitari, d'una altra. Agraïm la confiança de l'organització del Máster i de la Secretaria de Política Lingüística, que ha donat suport incondicional a l'Argumenta des del primer dia.

[103] Aprenentatge informal

Quan l'aprenentatge es fa en centres docents estructurats, que lliuren alguna mena d'acreditació dels estudis fets, es parla d'aprenentatge formal. L'aprenentatge no formal, d'altra banda, és aquell que es desenrotlla complementàriament a l'educació formal. No proporciona cap tipus de reconeixement formal o acreditació, però no és pas fortuït, sinó intencional. Es pot produir, per exemple, al lloc de treball. L'aprenentatge informal, d'altra banda, cada vegada més valorat, és aquell que s'adquireix de manera atzarosa i espontània en les accions de la vida quotidiana (lleure, família, feina). No té cap mena d'estructuració (ni objectius, ni una durada establerta) i normalment no genera cap acreditació, per bé que el reconeixement de l'aprenentatge informal cada cop és més una realitat. Molt sovint l'aprenentatge informal és aleatori o fortuït. Un dels experts en aprenentatge informal és Jay Cross. Recomano que mireu el vídeo que incorporo a continuació, en què Cross respon algunes preguntes clau sobre la qüestió: què és l'aprenentatge informal?; és purament teòric o es pot dur a la pràctica?; les xarxes socials intervenen en l'aprenentatge informal?; com pot una organització intervenir en aprenentatge informal?; quin és el rol de la xarxa en l'aprenentatge informal? Si hagués de destacar una sola frase de l'explicació de Cross seria la següent: “The most powerful instructional technology ever invented is human conversation”.

[102] Multilingüisme: pont o barrera?

El 10 de setembre el comissari europeu per al multilingüisme, Leonard Orban, pronunciava a Brussel·les un discurs d'esperança per al multilingüisme en el marc del diàleg intercultural: “El multilingüisme, un pont per al diàleg intercultural o un obstacle?” (consulteu-ne la versió francesa o la versió romanesa). Hi defensava la diversitat lingüística europea com a riquesa, font de cohesió social contra la intolerància i l'extremisme i factor de prosperitat i s'hi mostrava partidari de la necessitat de superar els conflictes que genera. Orban s'hi declarava contrari a la reducció dràstica de llengües per al contacte intercultural (“Je ne suis pas convaincu par les arguments de ceux qui ne proposent qu’une ou deux langues comme seul moyen d’échange interculturel. Cette manière de procéder n’aurait pas seulement pour conséquence d’appauvrir notre société, elle serait aussi en contradiction avec la philosophie même du projet européen.”). I parlava també al discurs de la llengua com a eina d'integració de la immigració, i de la necessitat que les empreses fomentessin les competències lingüístiques. Recomano els vídeos següents (versions portuguesa, italiana, alemanya, francesa), en què s'entrevista Leonard Orban sobre la qüestió.

Versió portuguesa:



Versió italiana:



Versió alemanya:



Versió francesa:

[101] Exposar-se a les llengües

Linguamón va organitzar el dia 26 de setembre unes classes minimalistes sobre diverses llengües, de ben pocs minuts, en les quals s'ensenyaven alguns conceptes bàsics i es podia sentir en directe un bon grapat d'idiomes. La iniciativa es va anomenar Aula Oberta de Llengües al carrer i va tenir lloc a unes quantes ciutats catalanes. Acostumar l'orella a la música d'altres llengües, encara que no s'entenguin, és una pràctica excel·lent per esdevenir receptius al gran nombre de llengües amb què convivim i, doncs, a la diversitat. Moltes persones defugen o detesten sentir a parlar llengües que no coneixen. Allò que no es comprèn sovint fa por... o fa riure. L'exercici d'exposar-se a les llengües és imprescindible per aprendre-les i també com una gimnàstica per al respecte. Trobem molt encertada, doncs, la iniciativa de Linguamón. Encara que si algú es vol exposar a una primera lliçó de qualsevol llengua, Internet és una veritable mina (voleu primeres lliçons de llengua thai, de coreà, de polonès?). Aquí en teniu una d'àrab:

[100] Discórrer

Cent entrades al bloc. L'entenc com un entorn d'aprenentatge personal, un espai de construcció del jo digital, un punt de trobada de comunitats de pràctica, un projecte de lifelong learning i un recer contra la incertesa dels temps líquids baumanians. Un espai aquàtic dinàmic ("be water, my friend") a l'altre extrem de les aigües encantades puigiferreterianes, de la retòrica atomitzada i buida dels chunks de text deslligats, dels textos sense text. Un espai on discórrer: un discurs.

[99] Comunitats de pràctica

Anava a escriure una entrada sobre les comunitats de pràctica quan trobo una persona de la meva organització (servei lingüístic universitari), Marta Estella, que n’acaba de fer una sobre el mateix tema al seu bloc (aquesta és una comunitat de pràctica de base telepàtica!). Comparteixo els seus arguments. Jo prenia com a base l’article divulgatiu publicat a MATERIABIZ amb el títol "Comunidades de práctica, ¿qué son, para qué sirven y por qué son importantes?", de Fabiana Gadow, directora de recursos humans de Deloitte. En recomano la lectura (amb totes les seves ramificacions hipertextuals il·lustradores). Internet ens està servint, sens dubte, unes eines poderosíssimes per compartir interessos, problemàtiques, passions que solen trobar-se ocults a les empreses i que poden ajudar a impulsar-les. Altres principis fonamentals en una comunitat de pràctica són que tothom hi ensenya i hi aprèn; que la col·laboració és imprescindible; que tothom s’hi sent còmode i reconegut. Les comunitats de pràctica són, veritablement, eines poderoses per a la gestió del coneixement. Requereixen, però, un nivell de maduresa en les organitzacions que no és comú. Des del punt de vista de l’ensenyament-aprenentatge de llengües, el context universitari és un àmbit farcit de comunitats de pràctica amb llenguatges, terminologies, convencions formals, gèneres i subgèneres discursius específics. És el paradís, podríem dir, de les comunitats de pràctica presents o futures. Si les comunitats (o les xarxes, si voleu) ja existeixen, i allò que és més difícil, justament, és crear-ne de noves, d’artificials (ho deia M. Rotta a la seva conferència de divendres), i la llengua i la comunicació són, precisament, alguns dels trets que les configuren, caldria incidir-hi amb molta més fermesa des de la planificació de les activitats formatives dels serveis lingüístics universitaris (encara que no amb accions formatives "tradicionals", és clar!).

[98] Biografies lingüístiques, encara (i 2)

S’estimula en aquest moment a la UAB la recollida de biografies d’estudiants de mobilitat que accedeixen al sistema universitari català (alumnat de nivell bàsic), per bé que ens interesen les biografies de qualsevol persona de la comunitat universitària (autòctons i nouvinguts; estudiants, professorat, personal de l’administració), perquè totes les biografies lingüístiques (fins les dels pretesos monolingües) són interessants. Encoratgem els alumnes a fer les biografies en les línies que expliquem a continuació. Són biografies d’estudiants que es troben exposats a una experiència de mobilitat i contrast lingüístic i cultural, ja que viuen un procés de mobilitat cap a un campus aliè. Demanem a aquests estudiants, dins un plantejament prou obert i en forma d’un text, o un enregistrament de vídeo, que reflexionin sobre un dels temes següents (o alguns, o tots, segons l’enfocament de la seva exposició): 1) com m’ha ajudat la meva “biografia lingüística” prèvia a afrontar la mobilitat d’estudis (tenia prou preparació, prou destreses, sabia prou llengües?); 2) quins contrastos he observat en el canvi de context?; 3) sóc una persona amb prou competència intercultural per afrontar un canvi de context? N’he tingut evidències?; 4) com valoro l’acollida lingüística i cultural rebuda? Al meu país també s’acull les persones nouvingudes?; 5) he observat contrastos entre les “cultures acadèmiques” de la meva universitat i de la universitat d’arribada?; 6) he viscut alguna situació curiosa, algun malentès lingüístic o cultural?; 7) m’ha cridat l’atenció algun ús lingüístic, algun comportament lingüísic? Quina opinió em mereixen els comportaments vistos?; 8) m’ha cridat l’atenció alguna forma lingüística de la llengua d’acollida, o algun significat desconegut?; 9) he viscut alguna anècdota d’abast lingüístic, comunicatiu, cultural, que pugui interessar altres persones?; 10) quines experiències tinc com a aprenent de llengües?; 11) quins trucs o estratègies m’han anat bé quan he après una llengua?; 12) tinc algun prejudici lingüístic? N’he pogut superar algun al llarg de la meva biografia lingüística? Un dels criteris fonamentals de la biografia és que ha de poder aportar informacions que l’autor consideri que poden ser rellevants per a altres persones, o de les quals l’autor de la biografia es consideri un testimoni privilegiat, per la seva àrea de procedència, per la singularitat de la seva experiència o per altres motius. La filosofia de la recollida de biografies és clara: poder posar a l’abast d’altres persones (autòctones i nouvingudes) unes experiències que els puguin interessar i ajudar i que puguin també facilitar-los l’aprenentatge i afavorir la seva mobilitat universitària.

[97] Biografies lingüístiques, encara (1)

Una autobiografia lingüística és un document en què una persona descriu les seves experiències relacionades amb les llengües i les cultures amb què ha entrat en contacte al llarg de la vida, tant en l’educació formal com més enllà (el conglomerat d'objectes personals que representa l'obra d'art d'Arman que incorporo al costat d'aquestes línies pot ajudar a visualitzar l'aiguabarreig d'ingredients que és una biografia lingüística). L’autobiografia lingüística pot incloure també un component de planificació de l’aprenentatge lingüístic personal i de reflexió sobre les característiques de l’individu com a aprenent de llengües. Les autobiografies lingüístiques no solen tenir una finalitat literària, sinó que més aviat tenen l’objectiu de reflectir, aplegar i sistematitzar una determinada realitat personal, la que afecta les llengües i les cultures. Les autobiografies lingüístiques segueixen la tendència actual que les persones parlin de si mateixes, cosa ben evident, per exemple, en el fenomen dels blocs a Internet. El caràcter literari de les autobiografies lingüístiques (com en el cas del concurs literari que es va fer al Servei de Llengües a la primavera) situa l’autobiografia lingüística com un subgènere dins del que es pot anomenar la “literatura del jo”.

[96] Conversors de text a veu

Els conversors de text a veu que hi ha a la xarxa poden ser molt útils per als docents d'idiomes o, encara més, per als autoaprenents. Les llengües que són susceptibles de la conversió de text a veu són cada vegada més nombroses. Un bon recurs és l'Oddcast TTS (que incorpora el català) i un altre l'Acapela. Entre tots dos queden representades moltes llengües: anglès, basc, català, xinès, txec, danès, neerlandès, francès, gallec, alemany, grec, italià, japonès, coreà, noruec, polonès, portuguès, rus, espanyol, suec, turc, àrab, finès. Fins i tot, si es vol, en un dels dos recursos indicats es pot sentir la varietat occidental valenciana del català. Sovint es pot triar entre sentir un personatge masculí o femení.

[95] Eines per a la sostenibilitat lingüística (i 3)

Les taules per al calibratge de la competència intercultural que planteja el projecte INCA estableixen tres nivells per a cada indicador (bàsic, intermedi i ple), per a cadascun dels sis indicadors esmentats a l'entrada 94. Les taules també mostren un perfil general. Es pot consultar la taula que es fa servir en la formació de sostenibilitat lingüística del Servei de Llengües (assessor version). El projecte estableix també l'existència d' un altre marc, simplificat i més amigable, que redueix les sis competències a tres: 1) openness (que inclou “respect for otherness and tolerance of ambiguity”; 2) knowledge (que inclou “knowledge discovery as well as empathy”; 3) adaptability (“behavioural flexibility” i “communicative awareness”). INCA preveu que es treballi amb qüestionaris, escenaris i jocs de rol. I ha desenvolupat, d'altra banda, un portfolio de competència intercultural i una eina a la xarxa (no operativa en aquest moment). L'aplicació de la taula de sis indicadors que es fa a la UAB respon no tant a la voluntat de calibrar amb exactitud la competència intercultural de les persones (tasca veritablement complexa) com a la voluntat de motivar i dinamitzar l'ús de l'eina a fi que els estudiants puguin tenir orientació sobre el nivell aproximat que tenen en aquesta competència.

[94] Eines per a la sostenibilitat lingüística (2)

El projecte INCA, com comentàvem, estableix un marc per al calibratge de la competència intercultural. Es pot consultar la teoria general d'aquest marc, inspirada en treballs de Byram, Nichols, Stevens, Kühlmann, Müller-Jacquier i altres autors. Aquesta teoria estableix sis indicadors per a l'anàlisi d'aquesta competència, que són els següents (en la versió anglesa): 1) tolerance for ambiguity (“the ability to accept ambiguity and lack of clarity and to be able to deal with this constructively”); 2) behavioural flexibility (“the ability to adapt one’s own behaviour to different requirements and situations”); 3) communicative awareness (“the ability to recognise different linguistic conventions, different foreign language skills and their effects on discourse processes, and to negotiate rules appropriate for intercultural communication”); 4) knowledge discovery (“the ability to acquire new knowledge of a culture and cultural practices and the ability to act using that knowledge, attitudes and skills under the constraints of real-time communication and interaction”); 5) respect for otherness (“is manifested in curiosity and openness, readiness to suspend belief about (the ‘naturalness’ of) one’s own culture and to believe in (the ‘naturalness’ of) other cultures”); 6) empathy (“the ability to project oneself into another person’s perspective and their opinions, motives, ways of thinking and feelings. Empathic persons are able to relate and respond in appropriate ways to the feelings, preferences and ways of thinking of others”). Continuarem.

[93] Eines per a la sostenibilitat lingüística (1)

Al nostre kit d'emergència per a la supervivència personal i la sostenibilitat lingüística de l'entorn no hi pot faltar un recurs de calibratge de la nostra competència intercultural (hem parlat d'aquesta competència, ja en diverses altres entrades del bloc). Vull donar a conèixer, avui, un recurs que experimentem des d'una iniciativa de formació formal d'ensenyament de llengües la UAB. Es tracta del projecte INCA, un projecte europeu Leonardo da Vinci II. Aquest projecte ha desenvolupat un marc i diverses eines per a la comprovació del nivell de competència intercultural de les persones. S'hi han implicat tres països europeus, el Regne Unit, Txèquia i Alemanya (els materials es poden consultar en aquestes tres llengües). Tot i que el projecte s'ha concebut més aviat per a les necessitats de competència intercultural del món de la indústria i els serveis (“...employees are increasingly required to operate in a way which demonstrates sensitivity and competence in dealing with others from different cultural backgrounds...”), i va començar a ser experimentat en el sector de l'enginyeria, la traslació a l'àmbit universitari, genèricament, és perfectament possible. La definició que es proposa al web del projecte per a la competència intercultural és la següent: “Intercultural competence enables you to interact both effectively and in a way that is acceptable to others when you are working in a group whose members have different cultural backgrounds. The group may consist of two or more people including yourself. ‘Cultural’ may denote all manner of features, including the values and beliefs you have grown up with, your national, regional and local customs and, in particular, attitudes and practices that affect the way you work.” Avanço també el glossari de termes del projecte.
Continuaré parlant del projecte INCA i de l'ús que en fem a la UAB.

[92] Jornada Interuniversitària Argumenta (i 2)

Ahir va tenir lloc la I Jornada Interuniversitària Argumenta, organitzada pel Servei de Llengües de la UAB. Argumenta és un material multimèdia interuniversitari adreçat a cobrir les necessitats de llengua i comunicació que es generen a les universitats, sobretot les dels estudiants. N'hem parlat, diverses vegades, en aquest bloc. Valoro molt positivament la Jornada, des de l'organització, que s'orientava a 1) a compartir experiències d'explotació del material a les diverses universitats catalanes que fan servir Argumenta, en un moment de canvis en la conjuntura universitària que situa el material al cor de les exigències de l'EEES; 2) a explorar el futur d'Argumenta, davant l'evolució vertiginosa de l'e-learning, en la línia de generar un material complementari inspirat en els principis de la intel·ligència col·lectiva i l'existència de xarxes socials (el web 2.0) i de tenir uns formadors que puguin respondre als nous usos i exigències de la xarxa; 3) a trobar la manera de col·laborar més estretament els nou serveis lingüístics universitaris que explotem el producte (UAB, UPC, UB, UOC, UPF, UdL, URV, UVic, UdG). La conferència inaugural, a càrrec de Mario Rotta, sobre l'e-tutor a l'era del web 2.0 va ser una lliçó molt ben valorada pels assistents, un discurs ple de matisos i de subtilitat sobre un tema complex, el dels rols del formador virtual. El mapa de les 19 funcions dels e-tutors que va traçar Rotta des de la seva experiència a Itàlia i en diversos projectes europeus és tot un full de ruta (accediu al powerpoint de M. Rotta). Les comunicacions (UAB, UdG, UOC/UPF, UPC, amb excel·lents professionals com l'Anna Serra, l'Andreu Ayats, la Montserrat Marigó, la Fiona Kelso, l'Ester Tur, la Mar Anton, la Cristina Gelpí) van ser un bon mosaic d'experiències, complementàries, que ens van fer adonar que Argumenta és més viu que mai. Els grups de la tarda, un bon fòrum de treball per encarar bé el futur. Des d'aquí, el reconeixement personal a tots els participants, així com a l'Adriana Padoan (professora d'italià del Servei, que ens ha donat un bon cop de mà amb l'italià).

[91] Intercompréhension (i 2)

Llegim a Le Temps (mitjà de comunicació suís) d'avui l'article "Comprendre la langue du voisin", que parla amb esperança de la intercomprensió romànica, que és qualificada de "concept d'avenir": "Les promoteurs de l'intercompréhension rament donc à contre-courant. Mais ils ont un argument choc: on peut, disent-ils, communiquer entre locuteurs de langues voisines après quelques dizaines d'heures d'apprentissage seulement: chacun exploite ses connaissances pour comprendre la langue de l'autre et continue à s'exprimer dans la sienne. Les instances européennes appuient ces pionniers, car l'intercompréhension pourrait bien constituer une stratégie providentielle pour sauver le plurilinguisme européen". L'article, d'Anna Lietti, fa referència a la publicació recent S'entendre entre langues voisines: vers l'intercompréhension. (direction: Virginie Conti et François Grin. Ed. Georg, 407 p.). El text de Le Temps incorpora, d'altra banda, una entrevista a François Grin, «Retrouver un plurilinguisme vivant, juste et soutenable», en què es qüestiona l'hegemonia imparable de l'anglès: "C'est comme une schizophrénie collective. Il y a une banalisation de l'omniprésence de l'anglais qui a un effet de légitimation de cette langue, et les pays européens, par bien des décisions, alimentent ce mouvement. Mais dans le même temps, le discours officiel continue de célébrer les beautés du plurilinguisme. L'anglais est une langue que j'utilise tous les jours avec plaisir et je suis très favorable à son apprentissage. Mais je le considère comme un élément d'une mosaïque, une partie de la solution, et non comme l'alpha et l'oméga pour tous."

[90] Gramàtica de l'espanyol: 2009

Els (i les) ensenyants de castellà podran comptar aviat amb una nova eina imprescindible. La Vanguardia anuncia avui en un article que a final del 2009 apareixerà la Nueva Gramática d'aquesta llengua, obra que es preveu "monumental". Han elaborat el text les vint-i-dues acadèmies de la llengua existents, al llarg d'onze anys. La publicació pretén reflectir l'espanyol "total". Aquesta gramàtica serà útil per a tots els hispanoparlants i, en especial, per als periodistes, perquè "se estudia hasta el más mínimo problema gramatical y porque, como suele decirse, se barre debajo de la alfombra: todas las cuestiones controvertidas de la lengua están en sus páginas". Consulteu l'article citat per a una informació àmplia.

[89] iTunes U

Quan el 2007 va aparèixer iTunes U, dedicat a les universitats (americanes), ens vam poder adonar de l'enorme potencial i les possibilitats d'aplicació d'iTunesStore. A iTunes U hi ha en diversos formats (àudios, vídeos...) tota mena de classes, pràctiques, lliçons i esdeveniments universitaris de diverses institucions d'ensenyament superior dels EUA (hi trobem un centenar d'universitats, en una consulta ràpida, entre les quals Stanford, Berkeley, Boston University, University of Washington, Duke University, el MIT, etc.). Així, des d'iTunes U es poden descarregar gratuïtament a l'iPod o al PC classes, conferències, ponències i continguts acadèmics de tota mena i gaudir-ne en tot moment. Aquesta és una interessant iniciativa massiva d'alliberament de coneixement, que ha de fer pensar les institucions que protegeixen amb zel el saber que generen, acumulen i no volen compartir. L'individu queda situat, lluny de l'aula, al centre del procés d'un aprenentatge ubicu. Només em queda la reserva de pensar que l'aprenentatge no es pot basar, és clar, en la descàrrega del que algú altre ha dictat. On queda la interacció? On queda la dimensió social de l'aprenentatge?

[88] Intercompréhension (1)

LaDepêche.fr parlava abans-d'ahir d'aprenentatge de llengües: constatava que l'anglès arrasa a França i que el castellà ocupa el segon lloc de llengües més apreses. L'alemany, el rus i llengües “antigues” com grec i llatí clàssic van clarament de baixa. I, en canvi, “Les langues dites «rares» ont le vent en poupe. Le chinois en particulier qui, considéré comme un «excellent vecteur de promotion » bénéficie d'une attention toute particulière de la part de l'administration scolaire...” El pretext de LaDepêche per parlar de llengües era la trobada (I Encontre Euromania) que hi havia el 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tolosa de Llenguadoc promoguda per l'Institut Universitaire de Formation des Maîtres (l'IUFM) amb l'objectiu de traçar camins "pour une nécessaire éducation bi/plurilingue en contexte scolaire". Una notícia encoratjadora relacionada amb aquesta trobada i el centre que l'acollia és la presentació d'un manual escolar per a la intercomprensió romànica en sis llengües: “Un manuel scolaire d'apprentissage des langues à usage non pas national mais européen, et destiné précisément à une première initiation à six langues romanes” (occità, francès, italià, castellà, portuguès i romanès), un “outil pédagogique véritablement révolutionnaire”, concebut per Pierre Escudé i dirigit per l'IUFM en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l'Institut Politècnic de Leiria, el Ciid de Roma i l'editorial escolar romanesa Humanitas. La iniciativa ha estat un projecte Sòcrates Lingua 2, i ha estat finançat per la Comissió Europea. El pla del manual és senzill: “tout en respectant les programmes nationaux, nous souhaitons mettre en évidence les rapports qui existent entre toutes ces langues. De façon à ce que les élèves, en repérant des mots et leur sens, établissent entre elles autant de ponts et de passerelles”. No hem d'oblidar que les llengües romàniques són parlades per un 42 % d'europeus i per mil milions de persones al món. Darrere l'interès que els francesos demostren amb aquesta i altres iniciatives i posicionaments que estimulen (algun dia en comentarem alguns) la intercomprensió hi ha, sens dubte, una fórmula enginyosa de defensa de la francofonia davant un anglès cada cop més fort i percebut com una potent amenaça. No deixa de ser curiós que un Estat com el francès que ha asfixiat durant segles l'occità o el català ara encoratgi indirectament, amb les iniciatives per la intercomprensió, una certa renaixença d'aquestes llengües. El manual porta per títol Euromania. Tinc dos amics que llegeixen assíduament aquest bloc i van a París aquest cap de setmana...

[87] Entorns personals d'aprenentatge (i 2)

Parlàvem a l'entrada anterior dels entorns personals d'aprenentatge com a superació dels entorns virtuals d'aprenentatge. Una altra base dels PLE és que les fonts de l'aprenentatge són cada cop més diverses i esparses i arriben a les persones per múltiples canals (que lluny queda la classe magistral i unidireccional) i l'aprenentatge es produeix en tota mena de situacions. Una altra base, encara, dels PLE, fonamental, és l'emergència del software social, que permet que un individu satisfaci els seus interessos formatius amb una extraordinària flexibilitat (preguntant, a la xarxa, als qui poden respondre les preguntes, compartint amb els qui tenen els mateixos interessos, agrupant-se amb els que persegueixen la mateixa formació o informació... i sense trobar-se en espais d'arquitectura limitadora com eren les aules virtuals). L'aprenent té ara la responsabilitat enorme no tan sols de controlar el seu aprenentatge sinó la de crear-se la pròpia aula d'aprenentatge personal, un entorn a mida de les necessitats de formació individuals, fet de l'agregació dels serveis pertinents i dels canals i les portes obertes a les relacions socials que consideri més adequades per al seu aprenentatge. El canvi que insinuen els PLE pot ser radical. Afirma Attwell, amb contundència: “in a few years time we would no longer need the Virtual Learning Environment”. Les preguntes que planteja aquesta nova dimensió són de pes (encara més si es formulen des dels serveis que es dediquen a organitzar formació). Pregunta Attwell, per exemple: “what role teachers and institutions would play if learners themselves developed and controlled their own online learning environment”. La resposta és incerta, però l'increment de l'autonomia de les persones sempre ha de ser vist com un guany social. Acabo amb una altra citació del mateix autor, que arrodoneix la definició dels PLE: “Personal Learning environments are not an application but rather a new approach to the use of new technologies for learning. There remain many issues to be resolved. But, at the end of the day, the argument for the use of Personal Learning environments is not technical but rather is philosophical, ethical and pedagogic. PLEs provide learners with their own spaces under their own control to develop and share their ideas.” Observeu, per acabar (o per començar!) aquest vídeo de Jason Rhode.

[86] Entorns personals d'aprenentatge (PLE) (1)

Aquesta és, sens dubte, una realitat emergent d'una força enorme en el món de l'ensenyament, que augura una autèntica revolució. Després que la formació virtual, en un acte reflex de pur mimetisme amb allò que s'esdevenia en el món físic (el del ciment i les aules de vegades encara sense ordinadors ni canons), s'hagi bastit durant anys damunt els constructes anomenats EVA (entorns virtuals d'aprenentatge) o VLE (virtual learning environment) o plataformes LMS (de learning management system) o, més simplement, campus virtuals, tot sembla indicar ara que, amb el detonant i l'impuls de les darreres i tan diverses aplicacions basades en la tecnologia (el web 2.0), l'aprenentatge virtual pot deixar per fi d'estar supeditat a la realitat física, de ser-ne una rèplica forçada i inconsistent. Com? Amb els entorns d'aprenentatge personal (els PLE, o personal learning environments), que, com indica Graham Attwell a l'article “Personal Learning Environments – the future of eLearning?” (no us el perdeu!) poden ser la forma del futur de l'aprenentatge a la xarxa. Una de les bases dels PLE és que l'aprenent és el centre del procés d'aprenentatge (naturalment!). Pot semblar una obvietat, però l'EEES nascut de la Declaració de Bolonya ha hagut de recordar-ho amb lletres de motlle. Una altra de les bases dels PLE és que l'aprenentatge formal és només una petita part de l'aprenentatge d'una persona: és decisiu en la formació de cadascú tot allò que s'aprèn informalment (i que ni tan sols es considera, sovint, aprenentatge). Una altra noció que és a la base dels PLE és que cada cop s'estén més el paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida. Continuarem. Doneu un cop d'ull, però, mentrestant, a la presentació següent:

Personal Learning Environments

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: ple personallearningenvironm...)

[85] Sensibilitzar els docents per a la formació CLIL/EMILE

Les universitats catalanes es troben davant el repte d'esenyar algunes matèries en llengües que no són la catalana ni la castellana, sobretot l'anglès. Així ho reconeix, per exemple, l'Estudi sobre les mesures adequades per aconseguir una millor integració i presència de la llengua anglesa en l’activitat acadèmica del sistema universitari català, dirigit per Miquel Berga, que parla d'introduir la metodologia AICLE/CLIL/EMILE gradualment, en quatre fases a les aules universitàries. També el Pla de llengües de la UAB (consulteu l'entrada 39) marca com un objectiu específic de l'àmbit de la docència “Promoure el suport al personal docent que incorpori l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua” i estableix com una de les seves actuacions “Oferir formació i programes de suport personalitzats al personal docent que vulgui incorporar l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua...”. La metodologia CLIL/EMILE és una línia educativa en la qual es fa servir una llengua suplementària per a l'aprenentatge alhora de la matèria i de la llengua. Vull donar a conèixer avui un projecte en aquesta línia coordinat per David Marsh que s'ha traduït en una eina molt interessant, la matriu EMILE/CLIL (proveu-la!), que té l'objectiu de sensibilitzar els ensenyants pel que fa a la seva competència en l'àmbit de la integració de la llengua i els continguts. La matriu EMILE/CLIL (consulteu el fullet explicatiu del projecte) ajuda els docents a examinar les seves competències i coneixences per a una integració de llengua i continguts de qualitat i és una eina que els permet mesurar si estan a punt per impartir una docència CLIL/EMILE. L'usuari ha de respondre 80 preguntes interactives (en una hora aproximadament). La matriu s'articula en quatre paràmetres clau en la formació CLIL/EMILE (Contingut, Llengua, Integració i Aprenentatge). Aquests quatre elements es relacionen amb un grup de quatre paràmetres més (Cultura, Comunicació, Cognició i Comunitat). Tot plegat genera una matriu de 16 indicadors que permeten a l'ensenyant determinar en quina mesura pot ensenyar de manera eficaç en CLIL/EMILE.