Sense cap altra pretensió que proporcionar una drecera, facilito des d'aquest apunt l'entrada a quatre centres amb recursos per a l'aprenentatge o l'autoaprenentatge de diverses llengües. Un és l'Enllaça! (directori d'enllaços) dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que dóna recursos per a l'aprenentatge del català, el francès, l'italià i l'anglès (a banda recursos de sociolingüística, diccionaris, criteris, etc.). Un altre és el de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, amb recursos d'alemany, anglès, castellà, català, francès. El tercer: els recursos de l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes (Barcelona), per mitjà del seu Centre d'Autoaprenentatge (en basc, alemany, anglès, àrab, català, coreà, castellà, francès, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus, xinès). El quart espai de recursos per aprendre llengües ens l'ha proporcionat un lector d'aquest bloc: és el web de recursos de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, “Arma't de recursos: idiomes on-line” (alemany, anglès, àrab, català, castellà, francès, italià). Doneu-hi un cop d'ull.
13.10.08
[111] Recursos en línia per aprendre idiomes
Sense cap altra pretensió que proporcionar una drecera, facilito des d'aquest apunt l'entrada a quatre centres amb recursos per a l'aprenentatge o l'autoaprenentatge de diverses llengües. Un és l'Enllaça! (directori d'enllaços) dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que dóna recursos per a l'aprenentatge del català, el francès, l'italià i l'anglès (a banda recursos de sociolingüística, diccionaris, criteris, etc.). Un altre és el de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, amb recursos d'alemany, anglès, castellà, català, francès. El tercer: els recursos de l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes (Barcelona), per mitjà del seu Centre d'Autoaprenentatge (en basc, alemany, anglès, àrab, català, coreà, castellà, francès, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus, xinès). El quart espai de recursos per aprendre llengües ens l'ha proporcionat un lector d'aquest bloc: és el web de recursos de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, “Arma't de recursos: idiomes on-line” (alemany, anglès, àrab, català, castellà, francès, italià). Doneu-hi un cop d'ull.
[110] Lingu@net
Els espais amb recursos per a un bon aprenentatge de llengües a la xarxa són molt diversos. Deixem constància en aquest apunt de l'autèntic centre multilingüe per a l'aprenentatge de llengües que és Linguanet, projecte Socrates Lingua elaborat amb fons de la Comissió Europea, que conté enllaços a més de 3.800 recursos. El projecte garanteix que la selecció dels recursos s'ha fet amb criteris de qualitat. La Secretaria de Política Lingüística de Catalunya és un dels col·laboradors associats de la iniciativa. Linguanet dóna accés a recursos d'autoavaluació i proves de nivell; a enllaços sobre maneres d'aprendre (estils d'aprenentatge, consells per als aprenents, casos d'èxit); a espais de xat, fòrums, blocs, etc. Les llengües dels recursos són: alemany, anglès, búlgar, català, danès, castellà, estonià, finès, francès, gallec, grec, islandès, italià, lituà, neerlandès, polonès, portuguès, suec. Paga la pena fer-hi un tomb.[109] Validar l'aprenentatge no formal i informal
La validació de l'aprenentatge no formal i informal és un objectiu de molts països europeus. Institucions com l'European Centre for the Development of Vocational Training (Cedefop) treballen amb aquesta finalitat des de fa més de quinze anys. Si als anys noranta aquesta qüestió era d'un interès molt reduït, posteriorment ha anat creixent molt. El canvi és motivat per la importància cada cop més gran del paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida, que s'ha estès en gran mesura darrerament a tot Europa. La validació avança a velocitats diferents segons els països europeus. Ara: un nombre creixent emfasitzen ja la importància de fer visible i que tingui el valor apropiat l'aprenentatge produït fora de l'educació formal i les institucions d'ensenyament (el lloc de treball, per exemple, o el temps de lleure). Recomano la publicació del Cedefop Validation of non-formal and informal learning in Europe: a snapshot 2007 (Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities, 2008), que fa una completa instantània de la situació a Europa sobre aquesta qüestió. Aquest informe comenta el procés fins a la validació dels aprenentatges, un procés complex, i els mètodes que s'hi utilitzen: tests i exàmens, mètodes declaratius, observació, simulació i evidència extrets de la feina, o mètodes basats en l'ús dels portafolis (“The portfolio is particularly relevant to validation of non-formal and informal learning. It allows the individual candidate to contribute actively to collecting evidence and offers a mix of approaches strengthening the overall validity of the approach. This is confirmed by many countries introducing the portfolio as a central element in their validation systems”). La publicació conté, al final, un breu però interessant glossari de termes. Mentre es debat aquesta qüestió amb intensitat i avenços a Europa, i moltes persones es formen ja sobretot informalment o no formalment, les empreses continuen abocant muntanyes de diners en processos d'aprenentatge formal que sovint tenen una base viciada: ni se sap amb precisió què sap o què sap fer l'aprenent, ni hi ha la preocupació per fer visible aquest coneixement, ni se situa qui aprèn al centre del procés d'aprenentatge.12.10.08
[108] Aprendre amb anècdotes (i 3)
Reporto una d'aquestes anècdotes, d'una francesa a la Xina. La noia explica que a la seva arribada a la Xina, en una pastisseria, volia comprar dues pastes, i així ho indicava amb dos dits a la pastissera: “La dame prit un sachet et commença à le remplir de gâteaux. Vaguement inquiète, je lui montrai deux doigts en répétant bien «ces deux-là». La vendeuse eut un instant d’hésitation, regarda mes doigts et continua à remplir le sachet. «Non, non, non. Deux!», lui dis-je, en commençant à m’énerver et en agitant mes deux doigts devant mon visage. Elle me signifia qu’elle avait compris, prit un dernier gâteau et le mit dans le sachet, que je pris tout en essayant de lui expliquer que je n’en voulais pas tant. Ce n’est que plus tard que je compris que le geste que j’avais fait avec mes deux doigts (le pouce et l’index vers l’avant) signifiait huit [observeu els signes que designen els nombres xinesos a la imatge]. La plupart du temps, on essaie de se faire comprendre par les gestes quand on ne parle pas la langue. Dans ce cas précis, il faut reconnaître que les gestes n’ont été d’aucun secours. Bien au contraire!”. El llibre explica el projecte i les diverses implicacions del desenvolupament de la competència intercultural (desenrotllar la complexitat cognitiva davant nous entorns; obrir el camp de la coorientació afectiva a nous grups culturals; saber adaptar el comportament a la interacció amb altres grups socials). I explica, també, el mètode Storyline, utilitzat a les aules per desenvolupar la competència intercultural. Aquest mètode fa una localització de les anècdotes cercades, en el context d'un escenari triat, convida els alumnes a definir uns personatges i els fa establir una intriga entre ells. Es basa en la creació, doncs, d'una història que fa de coixí a les anècdotes. [107] Aprendre amb anècdotes (2)
Parlàvem a l'entrada 106 d'aprendre competència intercultural amb anècdotes. La publicació que explica aquest projecte reporta les paraules de Huber (2002): “on comprend toujours les langues… ce sont seulement les gens que, parfois, on ne comprend pas… L’une des préoccupations majeures dans le domaine de l'apprentissage des langues, actuellement et dans le futur proche, doit être… de donner aux apprenants les moyens de se faire comprendre et de communiquer de manière satisfaisante dans les sociétés complexes d’aujourd’hui, marquées par la diversité culturelle, linguistique, ethnique et sociale. C’est la raison pour laquelle il serait fort utile pour les enseignants et les apprenants d’imaginer, sous l’angle critique, certains événements interculturels en anticipant sur leurs éventuelles expériences futures.” L'autora de l'estudi sobre les anècdotes, A. Camilleri Grima, indica a la publicació que “Ce qui nous intéresse particulièrement ici est de savoir dans quelle mesure on peut préparer des apprenants à vivre en tant que membre actif dans une société plurilingue et multiculturelle, ou plutôt comment les enseignants en langue peuvent enrichir l’environnement pédagogique de manière à aider les apprenants à surmonter les situations de tension qu’ils sont susceptibles de vivre dans le cadre de la communication interculturelle.” Aquest és el repte del projecte, que va recollir casos de la vida real, anècdotes fornides per persones sensibles a la “cultura” i a les diferències culturals. En comentarem una.[106] Aprendre amb anècdotes (1)
Hi ha moltes vies de desenvolupament de la competència intercultural. Vull donar a conèixer un projecte europeu de fa uns quants anys, que s'explica a la publicació d'Antoinette Camilleri Grima, How strange! The use of anecdotes in the development of intercultural competence, o, en francès, Comme c'est bizarre! L’utilisation d’anecdotes dans le développement de la compétence interculturelle. El projecte té clara connexió amb la recollida de biografies lingüístiques que duem a terme actualment a la UAB (vols deixar-hi la teva?) per fomentar la competència intercultural d'autòctons i nouvinguts i fins i tot té una certa relació amb un subgènere de textos breus que hem treballat també al Servei de Llengües, d'un abast més reflexiu i menys vivencial, el micromonòleg multilingüe:
El projecte europeu a què ens hem referit va consistir a recollir anècdotes significatives des del punt de vista de la competència intercultural i a construir una base de dades que pogués ajudar les persones que s'aproximaven a una altra cultura. L'objectiu del projecte era contribuir a
evitar en les persones la impressió “désagréable d’étrangeté” quan entren en contacte amb una altra cultura i “développer l'éveil culturel des apprenants”.
evitar en les persones la impressió “désagréable d’étrangeté” quan entren en contacte amb una altra cultura i “développer l'éveil culturel des apprenants”.
11.10.08
[105] Fomentar el diàleg intercultural
Aquest bloc ha parlat repetidament de l'aposta que cal fer per ensenyar competències interculturals als aprenents de llengües o per propiciar l'existència d'espais i eines perquè s'adquireixin de manera compartida. L'ensenyament-aprenentatge de llengües és un àmbit clau per al foment i la difusió d'aquestes competències i de la ciutadania democràtica. El Consell d'Europa va llançar fa uns mesos, en el context del'Any del Diàleg Intercultural (2008), el “White Paper on Intercultural Dialogue”. El document defineix el diàleg intercultural com “an open and respectful exchange of views between individuals, groups with different ethnic, cultural, religious and linguistic backgrounds and heritage on the basis of mutual understanding and respect. It operates at all levels –within societies, between the societies of Europe and between Europe and the wider world”. Entre molts altres aspectes, el paper estableix que cal afavorir la comprensió mútua entre els ciutadans europeus i que cal respectar la diversitat cultural i lingüística. El document indica que “intercultural competences should be taught and learned; spaces for intercultural dialogue should be created and widened; and intercultural dialogue should be taken to the international level”. El document deixa clar (punt 4.3, cito ara la versió francesa: “Apprendre et enseigner les compétences interculturelles”) que “Les compétences nécessaires au dialogue interculturel ne sont pas automatiquement maîtrisées: elles doivent être acquises, pratiquées et entretenues tout au long de la vie. Les autorités publiques, les professionnels de l’éducation, les organisations de la société civile, les communautés religieuses, les médias et tous les autres prestataires du secteur éducatif, travaillant dans tous les contextes institutionnels et à tous les niveaux, peuvent jouer un rôle décisif à cet égard, dans la poursuite des objectifs et des valeurs fondamentales défendues par le Conseil de l’Europe, ainsi que dans le renforcement du dialogue interculturel.” Les institucions fan el paper decisiu que se'ls reclama? Les universitats, per exemple, s'aboquen decididament per mitjà d'espais o polítiques transversals, que arribin a tota la comunitat universitària, a fomentar el diàleg intercultural i la ciutadania democràtica?
[104] Parla & Argumenta
Ahir a la tarda vaig presentar l'Argumenta al Màster de Formació de Professors de Català per a Adults de la UB, convidat per l'organització. Hi vaig assistir representant el Servei de Llengües de la UAB, que ha impulsat des del primer dia aquesta iniciativa interuniversitària. Abans la companya Montserrat Montagut, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, havia fet la seva intervenció explicant el Parla.cat, que ha nascut aquests darrers dies (de moment permet la formació en els nivells bàsic i elemental) i al qual donem la benvinguda més entusiasta. Són dues empreses, el Parla i l'Argumenta, amb objectius diferents i que responen a moments diferents també de l'evolució vertiginosa de l'e-learning, però que tenen alguns punts de contacte evidents. El principal: la voluntat de servei als aprenents i als formadors de llengua catalana amb uns recursos amplis, actuals i de qualitat. Ahir els dos productes van ser presentats com a recursos complementaris a la disposició dels formadors de català per a adults. Aquest col·lectiu diposa, així, de dues eines útils per incidir en la formació en llengua general, d'una banda, i en destreses comunicatives i gèneres discursius de nivell universitari, d'una altra. Agraïm la confiança de l'organització del Máster i de la Secretaria de Política Lingüística, que ha donat suport incondicional a l'Argumenta des del primer dia.
10.10.08
[103] Aprenentatge informal
Quan l'aprenentatge es fa en centres docents estructurats, que lliuren alguna mena d'acreditació dels estudis fets, es parla d'aprenentatge formal. L'aprenentatge no formal, d'altra banda, és aquell que es desenrotlla complementàriament a l'educació formal. No proporciona cap tipus de reconeixement formal o acreditació, però no és pas fortuït, sinó intencional. Es pot produir, per exemple, al lloc de treball. L'aprenentatge informal, d'altra banda, cada vegada més valorat, és aquell que s'adquireix de manera atzarosa i espontània en les accions de la vida quotidiana (lleure, família, feina). No té cap mena d'estructuració (ni objectius, ni una durada establerta) i normalment no genera cap acreditació, per bé que el reconeixement de l'aprenentatge informal cada cop és més una realitat. Molt sovint l'aprenentatge informal és aleatori o fortuït. Un dels experts en aprenentatge informal és Jay Cross. Recomano que mireu el vídeo que incorporo a continuació, en què Cross respon algunes preguntes clau sobre la qüestió: què és l'aprenentatge informal?; és purament teòric o es pot dur a la pràctica?; les xarxes socials intervenen en l'aprenentatge informal?; com pot una organització intervenir en aprenentatge informal?; quin és el rol de la xarxa en l'aprenentatge informal? Si hagués de destacar una sola frase de l'explicació de Cross seria la següent: “The most powerful instructional technology ever invented is human conversation”.9.10.08
[102] Multilingüisme: pont o barrera?
El 10 de setembre el comissari europeu per al multilingüisme, Leonard Orban, pronunciava a Brussel·les un discurs d'esperança per al multilingüisme en el marc del diàleg intercultural: “El multilingüisme, un pont per al diàleg intercultural o un obstacle?” (consulteu-ne la versió francesa o la versió romanesa). Hi defensava la diversitat lingüística europea com a riquesa, font de cohesió social contra la intolerància i l'extremisme i factor de prosperitat i s'hi mostrava partidari de la necessitat de superar els conflictes que genera. Orban s'hi declarava contrari a la reducció dràstica de llengües per al contacte intercultural (“Je ne suis pas convaincu par les arguments de ceux qui ne proposent qu’une ou deux langues comme seul moyen d’échange interculturel. Cette manière de procéder n’aurait pas seulement pour conséquence d’appauvrir notre société, elle serait aussi en contradiction avec la philosophie même du projet européen.”). I parlava també al discurs de la llengua com a eina d'integració de la immigració, i de la necessitat que les empreses fomentessin les competències lingüístiques. Recomano els vídeos següents (versions portuguesa, italiana, alemanya, francesa), en què s'entrevista Leonard Orban sobre la qüestió.Versió portuguesa:
Versió italiana:
Versió alemanya:
Versió francesa:
7.10.08
[101] Exposar-se a les llengües
Linguamón va organitzar el dia 26 de setembre unes classes minimalistes sobre diverses llengües, de ben pocs minuts, en les quals s'ensenyaven alguns conceptes bàsics i es podia sentir en directe un bon grapat d'idiomes. La iniciativa es va anomenar Aula Oberta de Llengües al carrer i va tenir lloc a unes quantes ciutats catalanes. Acostumar l'orella a la música d'altres llengües, encara que no s'entenguin, és una pràctica excel·lent per esdevenir receptius al gran nombre de llengües amb què convivim i, doncs, a la diversitat. Moltes persones defugen o detesten sentir a parlar llengües que no coneixen. Allò que no es comprèn sovint fa por... o fa riure. L'exercici d'exposar-se a les llengües és imprescindible per aprendre-les i també com una gimnàstica per al respecte. Trobem molt encertada, doncs, la iniciativa de Linguamón. Encara que si algú es vol exposar a una primera lliçó de qualsevol llengua, Internet és una veritable mina (voleu primeres lliçons de llengua thai, de coreà, de polonès?). Aquí en teniu una d'àrab:6.10.08
[100] Discórrer
Cent entrades al bloc. L'entenc com un entorn d'aprenentatge personal, un espai de construcció del jo digital, un punt de trobada de comunitats de pràctica, un projecte de lifelong learning i un recer contra la incertesa dels temps líquids baumanians. Un espai aquàtic dinàmic ("be water, my friend") a l'altre extrem de les aigües encantades puigiferreterianes, de la retòrica atomitzada i buida dels chunks de text deslligats, dels textos sense text. Un espai on discórrer: un discurs.
[99] Comunitats de pràctica
Anava a escriure una entrada sobre les comunitats de pràctica quan trobo una persona de la meva organització (servei lingüístic universitari), Marta Estella, que n’acaba de fer una sobre el mateix tema al seu bloc (aquesta és una comunitat de pràctica de base telepàtica!). Comparteixo els seus arguments. Jo prenia com a base l’article divulgatiu publicat a MATERIABIZ amb el títol "Comunidades de práctica, ¿qué son, para qué sirven y por qué son importantes?", de Fabiana Gadow, directora de recursos humans de Deloitte. En recomano la lectura (amb totes les seves ramificacions hipertextuals il·lustradores). Internet ens està servint, sens dubte, unes eines poderosíssimes per compartir interessos, problemàtiques, passions que solen trobar-se ocults a les empreses i que poden ajudar a impulsar-les. Altres principis fonamentals en una comunitat de pràctica són que tothom hi ensenya i hi aprèn; que la col·laboració és imprescindible; que tothom s’hi sent còmode i reconegut. Les comunitats de pràctica són, veritablement, eines poderoses per a la gestió del coneixement. Requereixen, però, un nivell de maduresa en les organitzacions que no és comú. Des del punt de vista de l’ensenyament-aprenentatge de llengües, el context universitari és un àmbit farcit de comunitats de pràctica amb llenguatges, terminologies, convencions formals, gèneres i subgèneres discursius específics. És el paradís, podríem dir, de les comunitats de pràctica presents o futures. Si les comunitats (o les xarxes, si voleu) ja existeixen, i allò que és més difícil, justament, és crear-ne de noves, d’artificials (ho deia M. Rotta a la seva conferència de divendres), i la llengua i la comunicació són, precisament, alguns dels trets que les configuren, caldria incidir-hi amb molta més fermesa des de la planificació de les activitats formatives dels serveis lingüístics universitaris (encara que no amb accions formatives "tradicionals", és clar!).[98] Biografies lingüístiques, encara (i 2)
S’estimula en aquest moment a [97] Biografies lingüístiques, encara (1)
Una autobiografia lingüística és un document en què una persona descriu les seves experiències relacionades amb les llengües i les cultures amb què ha entrat en contacte al llarg de la vida, tant en l’educació formal com més enllà (el conglomerat d'objectes personals que representa l'obra d'art d'Arman que incorporo al costat d'aquestes línies pot ajudar a visualitzar l'aiguabarreig d'ingredients que és una biografia lingüística). L’autobiografia lingüística pot incloure també un component de planificació de l’aprenentatge lingüístic personal i de reflexió sobre les característiques de l’individu com a aprenent de llengües. Les autobiografies lingüístiques no solen tenir una finalitat literària, sinó que més aviat tenen l’objectiu de reflectir, aplegar i sistematitzar una determinada realitat personal, la que afecta les llengües i les cultures. Les autobiografies lingüístiques segueixen la tendència actual que les persones parlin de si mateixes, cosa ben evident, per exemple, en el fenomen dels blocs a Internet. [96] Conversors de text a veu
Els conversors de text a veu que hi ha a la xarxa poden ser molt útils per als docents d'idiomes o, encara més, per als autoaprenents. Les llengües que són susceptibles de la conversió de text a veu són cada vegada més nombroses. Un bon recurs és l'Oddcast TTS (que incorpora el català) i un altre l'Acapela. Entre tots dos queden representades moltes llengües: anglès, basc, català, xinès, txec, danès, neerlandès, francès, gallec, alemany, grec, italià, japonès, coreà, noruec, polonès, portuguès, rus, espanyol, suec, turc, àrab, finès. Fins i tot, si es vol, en un dels dos recursos indicats es pot sentir la varietat occidental valenciana del català. Sovint es pot triar entre sentir un personatge masculí o femení. 5.10.08
[95] Eines per a la sostenibilitat lingüística (i 3)
Les taules per al calibratge de la competència intercultural que planteja el projecte INCA estableixen tres nivells per a cada indicador (bàsic, intermedi i ple), per a cadascun dels sis indicadors esmentats a l'entrada 94. Les taules també mostren un perfil general. Es pot consultar la taula que es fa servir en la formació de sostenibilitat lingüística del Servei de Llengües (assessor version). El projecte estableix també l'existència d' un altre marc, simplificat i més amigable, que redueix les sis competències a tres: 1) openness (que inclou “respect for otherness and tolerance of ambiguity”; 2) knowledge (que inclou “knowledge discovery as well as empathy”; 3) adaptability (“behavioural flexibility” i “communicative awareness”). INCA preveu que es treballi amb qüestionaris, escenaris i jocs de rol. I ha desenvolupat, d'altra banda, un portfolio de competència intercultural i una eina a la xarxa (no operativa en aquest moment). L'aplicació de la taula de sis indicadors que es fa a la UAB respon no tant a la voluntat de calibrar amb exactitud la competència intercultural de les persones (tasca veritablement complexa) com a la voluntat de motivar i dinamitzar l'ús de l'eina a fi que els estudiants puguin tenir orientació sobre el nivell aproximat que tenen en aquesta competència.[94] Eines per a la sostenibilitat lingüística (2)
El projecte INCA, com comentàvem, estableix un marc per al calibratge de la competència intercultural. Es pot consultar la teoria general d'aquest marc, inspirada en treballs de Byram, Nichols, Stevens, Kühlmann, Müller-Jacquier i altres autors. Aquesta teoria estableix sis indicadors per a l'anàlisi d'aquesta competència, que són els següents (en la versió anglesa): 1) tolerance for ambiguity (“the ability to accept ambiguity and lack of clarity and to be able to deal with this constructively”); 2) behavioural flexibility (“the ability to adapt one’s own behaviour to different requirements and situations”); 3) communicative awareness (“the ability to recognise different linguistic conventions, different foreign language skills and their effects on discourse processes, and to negotiate rules appropriate for intercultural communication”); 4) knowledge discovery (“the ability to acquire new knowledge of a culture and cultural practices and the ability to act using that knowledge, attitudes and skills under the constraints of real-time communication and interaction”); 5) respect for otherness (“is manifested in curiosity and openness, readiness to suspend belief about (the ‘naturalness’ of) one’s own culture and to believe in (the ‘naturalness’ of) other cultures”); 6) empathy (“the ability to project oneself into another person’s perspective and their opinions, motives, ways of thinking and feelings. Empathic persons are able to relate and respond in appropriate ways to the feelings, preferences and ways of thinking of others”). Continuarem. [93] Eines per a la sostenibilitat lingüística (1)
Al nostre kit d'emergència per a la supervivència personal i la sostenibilitat lingüística de l'entorn no hi pot faltar un recurs de calibratge de la nostra competència intercultural (hem parlat d'aquesta competència, ja en diverses altres entrades del bloc). Vull donar a conèixer, avui, un recurs que experimentem des d'una iniciativa de formació formal d'ensenyament de llengües la UAB. Es tracta del projecte INCA, un projecte europeu Leonardo da Vinci II. Aquest projecte ha desenvolupat un marc i diverses eines per a la comprovació del nivell de competència intercultural de les persones. S'hi han implicat tres països europeus, el Regne Unit, Txèquia i Alemanya (els materials es poden consultar en aquestes tres llengües). Tot i que el projecte s'ha concebut més aviat per a les necessitats de competència intercultural del món de la indústria i els serveis (“...employees are increasingly required to operate in a way which demonstrates sensitivity and competence in dealing with others from different cultural backgrounds...”), i va començar a ser experimentat en el sector de l'enginyeria, la traslació a l'àmbit universitari, genèricament, és perfectament possible. La definició que es proposa al web del projecte per a la competència intercultural és la següent: “Intercultural competence enables you to interact both effectively and in a way that is acceptable to others when you are working in a group whose members have different cultural backgrounds. The group may consist of two or more people including yourself. ‘Cultural’ may denote all manner of features, including the values and beliefs you have grown up with, your national, regional and local customs and, in particular, attitudes and practices that affect the way you work.” Avanço també el glossari de termes del projecte.Continuaré parlant del projecte INCA i de l'ús que en fem a la UAB.
4.10.08
[92] Jornada Interuniversitària Argumenta (i 2)
Ahir va tenir lloc la I Jornada Interuniversitària Argumenta, organitzada pel Servei de Llengües de la UAB. Argumenta és un material multimèdia interuniversitari adreçat a cobrir les necessitats de llengua i comunicació que es generen a les universitats, sobretot les dels estudiants. N'hem parlat, diverses vegades, en aquest bloc. Valoro molt positivament la Jornada, des de l'organització, que s'orientava a 1) a compartir experiències d'explotació del material a les diverses universitats catalanes que fan servir Argumenta, en un moment de canvis en la conjuntura universitària que situa el material al cor de les exigències de l'EEES; 2) a explorar el futur d'Argumenta, davant l'evolució vertiginosa de l'e-learning, en la línia de generar un material complementari inspirat en els principis de la intel·ligència col·lectiva i l'existència de xarxes socials (el web 2.0) i de tenir uns formadors que puguin respondre als nous usos i exigències de la xarxa; 3) a trobar la manera de col·laborar més estretament els nou serveis lingüístics universitaris que explotem el producte (UAB, UPC, UB, UOC, UPF, UdL, URV, UVic, UdG). La conferència inaugural, a càrrec de Mario Rotta, sobre l'e-tutor a l'era del web 2.0 va ser una lliçó molt ben valorada pels assistents, un discurs ple de matisos i de subtilitat sobre un tema complex, el dels rols del formador virtual. El mapa de les 19 funcions dels e-tutors que va traçar Rotta des de la seva experiència a Itàlia i en diversos projectes europeus és tot un full de ruta (accediu al powerpoint de M. Rotta). Les comunicacions (UAB, UdG, UOC/UPF, UPC, amb excel·lents professionals com l'Anna Serra, l'Andreu Ayats, la Montserrat Marigó, la Fiona Kelso, l'Ester Tur, la Mar Anton, la Cristina Gelpí) van ser un bon mosaic d'experiències, complementàries, que ens van fer adonar que Argumenta és més viu que mai. Els grups de la tarda, un bon fòrum de treball per encarar bé el futur. Des d'aquí, el reconeixement personal a tots els participants, així com a l'Adriana Padoan (professora d'italià del Servei, que ens ha donat un bon cop de mà amb l'italià).3.10.08
[91] Intercompréhension (i 2)
Llegim a Le Temps (mitjà de comunicació suís) d'avui l'article "Comprendre la langue du voisin", que parla amb esperança de la intercomprensió romànica, que és qualificada de "concept d'avenir": "Les promoteurs de l'intercompréhension rament donc à contre-courant. Mais ils ont un argument choc: on peut, disent-ils, communiquer entre locuteurs de langues voisines après quelques dizaines d'heures d'apprentissage seulement: chacun exploite ses connaissances pour comprendre la langue de l'autre et continue à s'exprimer dans la sienne. Les instances européennes appuient ces pionniers, car l'intercompréhension pourrait bien constituer une stratégie providentielle pour sauver le plurilinguisme européen". L'article, d'Anna Lietti, fa referència a la publicació recent S'entendre entre langues voisines: vers l'intercompréhension. (direction: Virginie Conti et François Grin. Ed. Georg, 407 p.). El text de Le Temps incorpora, d'altra banda, una entrevista a François Grin, «Retrouver un plurilinguisme vivant, juste et soutenable», en què es qüestiona l'hegemonia imparable de l'anglès: "C'est comme une schizophrénie collective. Il y a une banalisation de l'omniprésence de l'anglais qui a un effet de légitimation de cette langue, et les pays européens, par bien des décisions, alimentent ce mouvement. Mais dans le même temps, le discours officiel continue de célébrer les beautés du plurilinguisme. L'anglais est une langue que j'utilise tous les jours avec plaisir et je suis très favorable à son apprentissage. Mais je le considère comme un élément d'une mosaïque, une partie de la solution, et non comme l'alpha et l'oméga pour tous."[90] Gramàtica de l'espanyol: 2009
Els (i les) ensenyants de castellà podran comptar aviat amb una nova eina imprescindible. La Vanguardia anuncia avui en un article que a final del 2009 apareixerà la Nueva Gramática d'aquesta llengua, obra que es preveu "monumental". Han elaborat el text les vint-i-dues acadèmies de la llengua existents, al llarg d'onze anys. La publicació pretén reflectir l'espanyol "total". Aquesta gramàtica serà útil per a tots els hispanoparlants i, en especial, per als periodistes, perquè "se estudia hasta el más mínimo problema gramatical y porque, como suele decirse, se barre debajo de la alfombra: todas las cuestiones controvertidas de la lengua están en sus páginas". Consulteu l'article citat per a una informació àmplia.2.10.08
[89] iTunes U
Quan el 2007 va aparèixer iTunes U, dedicat a les universitats (americanes), ens vam poder adonar de l'enorme potencial i les possibilitats d'aplicació d'iTunesStore. A iTunes U hi ha en diversos formats (àudios, vídeos...) tota mena de classes, pràctiques, lliçons i esdeveniments universitaris de diverses institucions d'ensenyament superior dels EUA (hi trobem un centenar d'universitats, en una consulta ràpida, entre les quals Stanford, Berkeley, Boston University, University of Washington, Duke University, el MIT, etc.). Així, des d'iTunes U es poden descarregar gratuïtament a l'iPod o al PC classes, conferències, ponències i continguts acadèmics de tota mena i gaudir-ne en tot moment. Aquesta és una interessant iniciativa massiva d'alliberament de coneixement, que ha de fer pensar les institucions que protegeixen amb zel el saber que generen, acumulen i no volen compartir. L'individu queda situat, lluny de l'aula, al centre del procés d'un aprenentatge ubicu. Només em queda la reserva de pensar que l'aprenentatge no es pot basar, és clar, en la descàrrega del que algú altre ha dictat. On queda la interacció? On queda la dimensió social de l'aprenentatge?[88] Intercompréhension (1)
LaDepêche.fr parlava abans-d'ahir d'aprenentatge de llengües: constatava que l'anglès arrasa a França i que el castellà ocupa el segon lloc de llengües més apreses. L'alemany, el rus i llengües “antigues” com grec i llatí clàssic van clarament de baixa. I, en canvi, “Les langues dites «rares» ont le vent en poupe. Le chinois en particulier qui, considéré comme un «excellent vecteur de promotion » bénéficie d'une attention toute particulière de la part de l'administration scolaire...” El pretext de LaDepêche per parlar de llengües era la trobada (I Encontre Euromania) que hi havia el 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tolosa de Llenguadoc promoguda per l'Institut Universitaire de Formation des Maîtres (l'IUFM) amb l'objectiu de traçar camins "pour une nécessaire éducation bi/plurilingue en contexte scolaire". Una notícia encoratjadora relacionada amb aquesta trobada i el centre que l'acollia és la presentació d'un manual escolar per a la intercomprensió romànica en sis llengües: “Un manuel scolaire d'apprentissage des langues à usage non pas national mais européen, et destiné précisément à une première initiation à six langues romanes” (occità, francès, italià, castellà, portuguès i romanès), un “outil pédagogique véritablement révolutionnaire”, concebut per Pierre Escudé i dirigit per l'IUFM en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l'Institut Politècnic de Leiria, el Ciid de Roma i l'editorial escolar romanesa Humanitas. La iniciativa ha estat un projecte Sòcrates Lingua 2, i ha estat finançat per la Comissió Europea. El pla del manual és senzill: “tout en respectant les programmes nationaux, nous souhaitons mettre en évidence les rapports qui existent entre toutes ces langues. De façon à ce que les élèves, en repérant des mots et leur sens, établissent entre elles autant de ponts et de passerelles”. No hem d'oblidar que les llengües romàniques són parlades per un 42 % d'europeus i per mil milions de persones al món. Darrere l'interès que els francesos demostren amb aquesta i altres iniciatives i posicionaments que estimulen (algun dia en comentarem alguns) la intercomprensió hi ha, sens dubte, una fórmula enginyosa de defensa de la francofonia davant un anglès cada cop més fort i percebut com una potent amenaça. No deixa de ser curiós que un Estat com el francès que ha asfixiat durant segles l'occità o el català ara encoratgi indirectament, amb les iniciatives per la intercomprensió, una certa renaixença d'aquestes llengües. El manual porta per títol Euromania. Tinc dos amics que llegeixen assíduament aquest bloc i van a París aquest cap de setmana...30.9.08
[87] Entorns personals d'aprenentatge (i 2)
Parlàvem a l'entrada anterior dels entorns personals d'aprenentatge com a superació dels entorns virtuals d'aprenentatge. Una altra base dels PLE és que les fonts de l'aprenentatge són cada cop més diverses i esparses i arriben a les persones per múltiples canals (que lluny queda la classe magistral i unidireccional) i l'aprenentatge es produeix en tota mena de situacions. Una altra base, encara, dels PLE, fonamental, és l'emergència del software social, que permet que un individu satisfaci els seus interessos formatius amb una extraordinària flexibilitat (preguntant, a la xarxa, als qui poden respondre les preguntes, compartint amb els qui tenen els mateixos interessos, agrupant-se amb els que persegueixen la mateixa formació o informació... i sense trobar-se en espais d'arquitectura limitadora com eren les aules virtuals). L'aprenent té ara la responsabilitat enorme no tan sols de controlar el seu aprenentatge sinó la de crear-se la pròpia aula d'aprenentatge personal, un entorn a mida de les necessitats de formació individuals, fet de l'agregació dels serveis pertinents i dels canals i les portes obertes a les relacions socials que consideri més adequades per al seu aprenentatge. El canvi que insinuen els PLE pot ser radical. Afirma Attwell, amb contundència: “in a few years time we would no longer need the Virtual Learning Environment”. Les preguntes que planteja aquesta nova dimensió són de pes (encara més si es formulen des dels serveis que es dediquen a organitzar formació). Pregunta Attwell, per exemple: “what role teachers and institutions would play if learners themselves developed and controlled their own online learning environment”. La resposta és incerta, però l'increment de l'autonomia de les persones sempre ha de ser vist com un guany social. Acabo amb una altra citació del mateix autor, que arrodoneix la definició dels PLE: “Personal Learning environments are not an application but rather a new approach to the use of new technologies for learning. There remain many issues to be resolved. But, at the end of the day, the argument for the use of Personal Learning environments is not technical but rather is philosophical, ethical and pedagogic. PLEs provide learners with their own spaces under their own control to develop and share their ideas.” Observeu, per acabar (o per començar!) aquest vídeo de Jason Rhode.[86] Entorns personals d'aprenentatge (PLE) (1)
Aquesta és, sens dubte, una realitat emergent d'una força enorme en el món de l'ensenyament, que augura una autèntica revolució. Després que la formació virtual, en un acte reflex de pur mimetisme amb allò que s'esdevenia en el món físic (el del ciment i les aules de vegades encara sense ordinadors ni canons), s'hagi bastit durant anys damunt els constructes anomenats EVA (entorns virtuals d'aprenentatge) o VLE (virtual learning environment) o plataformes LMS (de learning management system) o, més simplement, campus virtuals, tot sembla indicar ara que, amb el detonant i l'impuls de les darreres i tan diverses aplicacions basades en la tecnologia (el web 2.0), l'aprenentatge virtual pot deixar per fi d'estar supeditat a la realitat física, de ser-ne una rèplica forçada i inconsistent. Com? Amb els entorns d'aprenentatge personal (els PLE, o personal learning environments), que, com indica Graham Attwell a l'article “Personal Learning Environments – the future of eLearning?” (no us el perdeu!) poden ser la forma del futur de l'aprenentatge a la xarxa. Una de les bases dels PLE és que l'aprenent és el centre del procés d'aprenentatge (naturalment!). Pot semblar una obvietat, però l'EEES nascut de la Declaració de Bolonya ha hagut de recordar-ho amb lletres de motlle. Una altra de les bases dels PLE és que l'aprenentatge formal és només una petita part de l'aprenentatge d'una persona: és decisiu en la formació de cadascú tot allò que s'aprèn informalment (i que ni tan sols es considera, sovint, aprenentatge). Una altra noció que és a la base dels PLE és que cada cop s'estén més el paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida. Continuarem. Doneu un cop d'ull, però, mentrestant, a la presentació següent:29.9.08
[85] Sensibilitzar els docents per a la formació CLIL/EMILE
Les universitats catalanes es troben davant el repte d'esenyar algunes matèries en llengües que no són la catalana ni la castellana, sobretot l'anglès. Així ho reconeix, per exemple, l'Estudi sobre les mesures adequades per aconseguir una millor integració i presència de la llengua anglesa en l’activitat acadèmica del sistema universitari català, dirigit per Miquel Berga, que parla d'introduir la metodologia AICLE/CLIL/EMILE gradualment, en quatre fases a les aules universitàries. També el Pla de llengües de la UAB (consulteu l'entrada 39) marca com un objectiu específic de l'àmbit de la docència “Promoure el suport al personal docent que incorpori l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua” i estableix com una de les seves actuacions “Oferir formació i programes de suport personalitzats al personal docent que vulgui incorporar l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua...”. La metodologia CLIL/EMILE és una línia educativa en la qual es fa servir una llengua suplementària per a l'aprenentatge alhora de la matèria i de la llengua. Vull donar a conèixer avui un projecte en aquesta línia coordinat per David Marsh que s'ha traduït en una eina molt interessant, la matriu EMILE/CLIL (proveu-la!), que té l'objectiu de sensibilitzar els ensenyants pel que fa a la seva competència en l'àmbit de la integració de la llengua i els continguts. La matriu EMILE/CLIL (consulteu el fullet explicatiu del projecte) ajuda els docents a examinar les seves competències i coneixences per a una integració de llengua i continguts de qualitat i és una eina que els permet mesurar si estan a punt per impartir una docència CLIL/EMILE. L'usuari ha de respondre 80 preguntes interactives (en una hora aproximadament). La matriu s'articula en quatre paràmetres clau en la formació CLIL/EMILE (Contingut, Llengua, Integració i Aprenentatge). Aquests quatre elements es relacionen amb un grup de quatre paràmetres més (Cultura, Comunicació, Cognició i Comunitat). Tot plegat genera una matriu de 16 indicadors que permeten a l'ensenyant determinar en quina mesura pot ensenyar de manera eficaç en CLIL/EMILE.
28.9.08
[84] Blocs en l'ensenyament de llengües
Vaig parlar del Centre Europeu per a les llengües vives (ECML) a l'entrada 81. L'activitat que ha generat i genera aquesta entitat té un interès màxim. Em vull fixar ara en un resultat que correspon al seu programa d'acció 2004-2007. Es tracta d'un projecte de recerca i aplicació (que ha implicat 30 ensenyants, 600 alumnes, 23 països) dirigit per Mario Camilleri, sobre els blocs com a eina per a l'ensenyament de llengües (podeu consultar-ne un fullet amb la informació bàsica). Afirma aquest autor: “Les blogs ont été l’une des premières applications du Web 2.0 à jouir d’une popularité à grande échelle. Ils sont aussi la première qui ait eu un impact sur l'enseignement, le blogage éducatif constituant sans doute l’une des réussites les plus visibles du Web 2.0 de ces dernières années.” Els objectius del projecte eren examinar com els blocs es poden fer servir a classe de llengües per promoure el diàleg, sostenir una comunitat d'aprenents i oferir un públic real als escrits dels estudiants; formar ensenyants respecte a les diverses utilitzacions pedagògiques dels blocs i, també, crear una plataforma de redacció de blocs per a l'ensenyament de llengües. El projecte es va dur endavant i ha generat diversos resultats, entre els quals hi ha una interessant publicació (descarregable a Internet) que discuteix els fonaments teòrics del projecte, la qual pot interessar a tots els ensenyants que formen per mitjà de blocs. Es tracta de Blogs dans l'enseignement des langues vivantes (M. Camilleri, P. Ford, H. Leja, V. Sollars). La publicació aporta reflexions interessants: un article tracta de sobre la utilitat dels blocs a classe; altres del desenvolupament de la competència escrita per mitjà dels blocs en classes de llengua; un altre de les característiques de la plataforma de blocs dissenyada per al projecte... Hi trobo comentaris útils sobre com aglutinar una comunitat de persones a l'entorn dels blocs, sobre les estratègies per implicar-hi els aprenents, sobre l'actuació dels formadors davant l'eina. Perquè l'eina en si mateixa, sense una reflexió que correspon al formador (i als aprenents, és clar), no és més que un mitjà més. Mireu aquesta breu entrevista que proporciona el CELV sobre el projecte, on queda clara aquesta idea.27.9.08
[83] Capacitar treballadors en llengües estrangeres
Facilitar als treballadors de les empreses les competències en llengües estrangeres que necessiten no és tasca fàcil. Em vull fer ressò d'una iniciativa navarresa molt recent en aquesta línia. El conseller d'Innovació, Empresa i Ocupació d'aquesta comunitat, J. M. Roig, acaba de presentar Lingua Empresa un programa per impulsar la capacitació en llengües estrangeres per a treballadors i treballadores. Es tracta d'una iniciativa liderada pel Govern de Navarra per mitjà del Servei Navarrès d'Ocupació (SNE). El programa Lingua Empresa es desenvoluparà entre 2008 i 2011 i té el suport del Centre Europeu d'Empreses i Innovació de Navarra i el Centre Navarrès d'Autoaprenentatge d'Idiomes (CNAI). La novetat del programa és, segons afirma el conseller al Diario de Navarra, l'adaptació de la llengua al lloc de treball (qüestió delicada, certament, perquè de vegades s'oblida que cal tenir un bon nivell abans d'iniciar-se en modalitats específiques!): “La novedad del programa, añadió, es ofrecer a los trabajadores una formación práctica "y adaptada a sus necesidades". "No sirve de nada saber decir "mi sastre es rico" (bromeó) sino que cada persona debe saber aplicar el idioma a su puesto, que será diferente para un comercial que para un operario", insistió Roig. "Un operario de Volkswagen, por ejemplo, necesitará el alemán que le ayude a conocer las instrucciones de una máquina. Un directivo precisará otro nivel", insistió. Lingua Empresa, pel que veiem, farà una funció de mediadora: “Los responsables del programa Lingua Empresa intermediarán entre las academias de idiomas privadas interesadas (de momento unas 40) y las empresas que quieran seguir el programa. Ofrecerán formación a las academias sobre cómo impartir las clases y ayudarán a las empresas a analizar cuáles son sus necesidades de idiomas. Las clases se impartirán en las academias o los centros de trabajo, según lo que se precise en cada caso.” Llegim també en un altre article al Diario de Navarra : “El programa toma como ejemplo el Marco Europeo de Referencia para las Lenguas y el Portfolio Europeo de las Lenguas (PEL) que propugnan unos principios metodológicos basados en el plurilingüismo, el pluriculturalismo y un aprendizaje a lo largo de toda la vida, autónomo y enfocado a la acción.” La música, doncs, sembla que sona bé. Pot ser interessant seguir aquesta iniciativa.
26.9.08
[82] Perfil de l'ensenyant de llengua
Qualsevol pla de formació dels ensenyants de llengua d'un centre ha de tenir en compte, en un context com l'actual ple de transformacions, múltiples aspectes. Deixo constància, aquí, de dos documents que poden ajudar a perfilar les necessitats formatives d'aquests ensenyants. D'una banda, l'article de Montserrat Gimeno a Llengua i Ús (núm. 35, 1r quadrimestre de 2006), amb el títol "El seminari sobre el perfil de l'ensenyant de llengua...". L'autora hi reporta el treball fet a la Universitat de Vic l'any anterior per experts en l'ensenyament de la llengua de diversos nivells educatius. S'hi parla de diverses facetes de l'ensenyant: "l'ensenyant expert", "l'ensenyant pedagog", "l'ensenyant didàctic" i "l'ensenyant autònom" i s'especifiquen diversos aspectes per a cada faceta. Vull deixar constància, també, d'un document molt interessant, l'European Profile for Language Teacher Education. A frame of reference, d'M. Kelly i M. Grenfell, de la Universitat de Southampton. En voldria destacar els ítems següents, que em semblen aspectes fonamentals de la formació del formador en llengües. Pel que fa a estratègies i habilitats: “training in ways of adapting teaching approaches to the educational context and individual needs of learners”; “training in the critical evaluation, development and practical application of teaching materials and resources”; “training in methods of learning to learn”; “training in the development of reflective practice and self-evaluation”; “training in the development of independent language learning strategies”; “training in Content and Language Integrated Learning (CLIL)”; "training in the use of the European Language Portfolio for self-evaluation”. I pel que fa a valors: “training in social and cultural values; “training in the diversity of languages and cultures”; “training in the importance of teaching and learning about foreign languages and cultures”; “training in teaching European citizenship”; “training in team-working, collaboration and networking” i “training in the importance of life-long learning”. Tot un programa de formació.
25.9.08
[81] Centre europeu per a les llengües vives
El Centre Européen pour les Langues Vivantes (CELV) o European Center for Modern Languages (ECML), de Graz, és un punt de referència imprescindible a Europa per als ensenyants de llengües i els serveis lingüístics. Es tracta d'una institució creada pel Consell d'Europa el 1994 amb l'objectiu “d'encourager l'excellence et l'innovation dans l'enseignement des langues et d'aider les Européens à apprendre les langues de manière plus efficace”. Podeu accedir des d'aquí a un fullet explicatiu del Centre (en llengües de gran abast o altres com el català, el finès, l'armeni, el letó, l'islandès...). El Centre ajuda els estats que en són membres (actualment, 33) a dur endavant polítiques efectives per a l'ensenyament de llengües i té un interessant programa de projectes internacionals en el domini de l'educació lingüística. Aquest programa cobreix el període 2008-2011 i porta per títol “Valoriser les professionels en langues”. Incideix en quatre aspectes: l'avaluació, la continuïtat de l'aprenentatge de llengües, els continguts i l'educació lingüística i l'educació plurilingüe. El concepte de "valoració" s'ha de traduir en quatre objectius: 1) "améliorer les compétences professionnelles des enseignants en langues"; 2) "renforcer les réseaux professionnels et l’ensemble de la communauté des enseignants en langues"; 3) "permettre aux professionnels en langues d’exercer un impact plus fort sur les processus de réforme"; 4) "contribuer à une éducation aux langues de meilleure qualité en Europe". Continuarem parlant del CELV.
24.9.08
[80] Donant voltes a CercleS, encara
He parlat de diversos aspectes de la desena Conferència Internacional de CercleS a les entrades 58, 59, 63, 64, 65. A la 66 he explicat les línies generals de la meva intervenció. A la 75, d'altra banda, he fet una valoració d'un aspecte global de l'acte, l'ús quasi total de l'anglès. Reporto a continuació alguns aspectes que em van semblar interessants de l'esdeveniment. D'una banda, la comunicació “A Portfolio Approach to Assessing Intercultural Communicative Competence “, d'A. Bilotto. La iniciativa sorgida de la Universitat de Calàbria d'elaboració d'un portfolio que permet situar els estudiants en relació amb la seva competència intercultural. Provaré de posar-m'hi en contacte per si es pot compartir aquesta eina. Assisteixo també, amb interès màxim, a la taula rodona sobre el portfolio de CercleS. “The CercleS version of the European Language Portfolio 'has been specially designed for use in universities across Europe. It accommodates all levels of language proficiency from beginner (A1) to advanced (C1 and C2) and can be used by students who are learning one or more foreign languages (i) as their main focus of study, (ii) as a subsidiary part of their study, or (iii) in order to give added valued to their study. It can also be used by students who are not currently learning a language but who wish to gather evidence of their language proficiency in order to support applications for study or work'."(Extracte de la Introducció al CercleS European Language Portfolio). Els ponents de la taula rodona dibuixen l'estat de la qüestió del PEL de CercleS. Constaten la idoneïtat del producte, la seva flexibilitat, la prolongació del MECR que representa, les traduccions que se n'han fet (txec, alemany, italià, eslovac, castellà, finès) i l'èxit de les trobades relacionades amb aquest instrument d'aprenentatge i avaluació. Amb tot, indiquen que l'ús del PEL augmenta amb lentitud (2006-2007: 1.700 estudiants; 2007-2008, 2.700 estudiants) i que caldria que fos més interactiu i menys feixuc. Es comenta també la necessitat de convertir-lo en un e-PEL, descarregable des del web de CercleS, i que hi pogués haver una comunitat d'usuaris en línia vinculats amb el portfolio. Es manifesten dubtes també sobre l'espai docent on implantar el PEL (cursos de llengua, espais extracurriculars...) i es parla de fórmules per estendre'n l'ús entre els formadors. Des de la taula rodona, en un moment determinat, es fa referència a l'interès d'iniciar traduccions a altres llengües (procés que no és senzill). Potser seria oportú que algun servei lingüístic català (de Catalunya o del País Valencià) s'impliqués en la traducció del PEL de CercleS. És una empresa assumible?23.9.08
[79] Conèixer eines 2.0 per mitjà de vídeos
Des d'aquesta entrada volem donar accés ràpid a cinc utilitats fonamentals per al professorat de llengües. Molts docents ja estan avesats a aquestes eines, però altres potser no, perquè hi ha molts ritmes en l'aproximació al fenomen 2.0. Del que es tracta, al capdavall, és que no ens engoleixi la fractura digital. Què són els blocs? Què és Twitter? Què és Google Docs? Què vol dir sindicar un contingut (RSS)? Què és el podcast? Hem triat cinc recursos explicatius d'aquestes eines. Sobre Twitter “O que é Twitter” (subtitulat en portuguès); sobre Google Docs “Google Docs in plain English"; sobre la sindicació, “RSS in plain English” (subtitulat en castellà); sobre el podcast, “Podcast em portugues claro”. I sobre blocs, finalment, “Blogs in plain English” (en italià). A aquest vídeo hi donem accés des d'aquest bloc mateix:[78] Un wiki no és un kiwi
Wikiwiki és una paraula de la llengua hawaiana que significa 'ràpid' (l'origen de la paraula kiwi ja l'hem explicat en una altra entrada!). El (o la) wiki és una de les eines de l'anomenat web 2.0 que des de fa uns quants anys es fa servir amb finalitats col·laboratives a la xarxa. És un sistema molt simple que permet crear, publicar i esmenar continguts a Internet. El terme wiki va ser reconegut oficialment com una nova paraula en anglès l'any 2007. Avui dia tothom ha sentit a parlat, és clar, dels (o de les) wikis. Tots els internautes, a més, consulten a diari el projecte basat en un wiki de més abast, l'anomenada Viquipèdia, fruit de la intel·ligència col·lectiva. Hem detectat, però, que no tantes persones han fet servir wikis amb plena satisfacció. Penso que si de vegades costa engegar-ne i treballar-hi no és tant perquè siguin difícils de crear o de gestionar (vegeu diverses adreces de wikis gratuïts al final del vídeo de més avall), sinó perquè aquesta eina, com altres eines del web 2.0, es basa en uns pressupòsits que no són viscuts o compartits per tots els usuaris que es llancen a fer-la servir. Un wiki és una eina fonamentalment democràtica. En un wiki hi participen sempre companys o persones que col·laboren d'igual a igual (no hi ha res més absurd i contradictori, en aquest sentit, que un wiki jeràrquic!) i amb llibertat de criteri. Un wiki pressuposa que les opinions de tots els membres tenen el mateix valor i que hi ha una confiança molt gran entre les persones que hi participen, de manera que un pot esmenar la plana, tranquil·lament, a un company. No tan sols es pot esmenar la plana a un company, sinó que s'ha d'esmenar la plana al company, si cal: un dels comportaments erronis freqüents als wikis és proposar canvis en lloc de fer-los. Els wikis no són per proposar: són eines dinàmiques, d'acció, que es basen en la confiança i la gosadia del canvi. El respecte ja es pressuposa en l'elecció dels companys del projecte col·laboratiu. Tinc la impressió que si els wikis es resisteixen encara a ser utilitzats en alguns àmbits és perquè pressuposen uns equips de treball molt sòlids, el valor igualitari de les opinions dels qui hi participen i una veritable voluntat de compartir. Tot això, és clar, no ho ha inventat el web 2.0... Encara que potser pot contribuir a desenvolupar-ho. Us recomano que doneu un cop d'ull a aquest vídeo "Wikis in plain English", útil per la seva senzillesa i claredat:22.9.08
[77] Construir el jo digital
El jo digital dels individus és una realitat que ha emergit amb una força extraordinària. Ja són moltes les persones que no són (només) el vessant físic i intel·lectual que en coneixem a la realitat no virtual, sinó que són entitats molt més complexes, amb una mena de doble vida en la digitalitat. Hem llegit, darrerament, Genís Roca, parlant de la necessitat de la “gestió del jo digital”. Afirma: “En apenas 10 años la realidad digital de las personas, empresas y ciudades se ha convertido en algo que debemos aprender a gestionar, tanto si somos ciudadanos, empleados, políticos o empresarios.” I diu molt més: “Lo interesante es cuando los primeros gestores y responsables empiezan a ver que la realidad cuenta con esos múltiples planos y lo toman en consideración para su toma de decisiones. Cuando el responsable de selección de personal de una compañía se preocupa por conocer el yo digital de los candidatos; cuando el jefe no quiere sólo el tiempo de oficina de su empleado y se empieza a interesar por su conocimiento y quiere saber donde guarda sus enlaces favoritos por si pudieran ser de interés corporativo...”. La construcció del “jo digital” requereix una reflexió i, també, uns coneixements tècnics i de llengua, comunicació i imatge. Perquè a l'exterior sabem perfectament triar la roba, afaitar-nos (o no), posar-nos desodorant, per on podem i no podem circular i quins comportaments verbals són dolços o agressius. Però, en canvi, els topants de la digitalitat són encara escàpols per a molts. Qui donarà els utillatges lingüístics que permetin tenir un jo digital consistent? S'atreviran els serveis lingüístics universitaris a contribuir professionalment a construir els jos digitals dels membres de la comunitat universitària des del vessant de la llengua i la comunicació?
[76] Pecha Kucha: nou estil de presentacions
Aquests dies he assistit a una presentació de les anomenades Pecha Kucha (o també Pecha Kucha Night), que sembla que s'estenen arreu. Es tracta d'un format de presentació creat el 2003 per Astrid Klein i Mark Dytham, que pretén reduir el temps d'exposició d'un tema a 6 minuts i 40 segons, que es corresponen a 20 diapositives que es projecten en 20 segons cadascuna. En aquest temps i amb la paraula i vint impactes visuals, s'ha de poder donar idea d'un projecte, un concepte, un producte. Les presentacions Pecha Kucha estan especialment indicades quan diverses persones han de presentar els seus projectes o idees. Ofereixen un marc pactat, idèntic, concís al màxim, minimalista, que permet mantenir l'interès dels qui escolten al llarg d'una vetllada. Després de les exposicions Pecha Kucha hi ha la possibilitat de fer preguntes a qui l'ha realitzada. Les nits Pecha Kucha, iniciades al Japó i que s'han estès ja a més de setanta ciutats del món, solen ser esdeveniments que concentren catorze presentacions. Sembla que aquesta tècnica va néixer vinculada als àmbits de la fotografia, el disseny, l'arquitectura o l'art i que ha passat ja al món dels negocis. S'estendrà, també, a l'àmbit acadèmic universitari? Les modes són tan imprevisibles com imparables. Són les presentacions Pecha Kucha un suport a la claredat i la síntesi, o un reflex de la irremeiable fragmentació i descomposició del discurs, una seqüela de la falta de temps, del ritme trepidant dels temps moderns? Substituiran els Pecha Kucha les presentacions clàssiques en powerpoint, ja molt gastades? Si us animeu a fer una presentació Pecha Kucha, visiteu aquest web (si us espanta el japonès, feu cllic a la bandereta anglesa!), on trobareu una colla de consells molt útils. Si el que voleu és veure una presentació Pecha Kucha, doneu un cop d'ull a aquest vídeo (o a tants d'altres que circulen per la xarxa):20.9.08
[75] En anglès, francament
Retorno del Congrés de CercleS, que duia per lema "Language centres for a plurilingual future in Europe": 300 participants, procedents de tot Europa (CercleS representa uns 300 serveis d'idiomes universitaris del continent) i a la pràctica 1 sola llengua, l'anglès, com si es tractés d'un congrés internacional qualsevol, com si la reflexió del Congrés no fos, precisament, sobre el plurilingüisme. Hem hagut d'esperar una intervenció d'un dels assistents, en el torn de preguntes posterior a la conferència final, de Neus Figueras, per sentir posar en evidència l'enorme contradicció que hem viscut a Sevilla. Hi ha hagut alguns aplaudiments de suport a la denúncia del monolingüisme salvatge practicat. La conferència de Neus Figueras duia per títol "Using the CEFR in Europe and Beyond. Plurilingual competences or english as lingua franca?" Pura retòrica: la resposta són els fets. Hauria calgut, indubtablement, que l'organització del Congrés estimulés i encoratgés la presència de la diversitat lingüística. No ha estat suficient, en aquest sentit, que es permetés tímidament l'ús de qualsevol llengua mentre quedés garantit l'ús de l'anglès en les diapositives de presentació. Pràcticament tothom s'ha decantat per la lingua franca. Feia angúnia, fins i tot, veure com alguns ponents espanyols havien de justificar-se per usar el castellà (a Sevilla) i, encara més, presenciar com diverses persones del públic abandonaven les sales quan descobrien que la comunicació d'algun arriscadíssim ponent no era en anglès (encara que ho fos el text del powerpoint i la comprensió, per tant, quedés assegurada!). A les aules, mentrestant, es parlava amb gran solemnitat de competència plurilingüe, de competència intercultural, de portfolios europeus de les llengües... Nosaltres continuem creient en les interaccions multilingües i en la necessitat de desplegar, amb la imaginació de qui lluita per sobreviure, totes les estratègies i recursos necessaris perquè les llengües franques de comunicació no esborrin les altres del mapa. Tenim, però, molt mala peça al teler. Podeu llegir més impressions de la trobada de CercleS.18.9.08
[74] Aprendre a aprendre
Els centres d'autoaprenentatge de llengües fa molt de temps que creuen i han cregut en la necessitat que els seus usuaris facin una reflexió a fons sobre allò que representa "aprendre a aprendre". La reflexió sobre l'autoaprenentatge és, sovint, dura per a l'aprenent, i s'ha de dosificar i requereix la intervenció d'un professional que ajudi a administrar-la. Altrament, pot esdevenir un empatx reflexiu indigerible. Darrerament, a les universitats, sobretot arran del procés de Bolonya, és parla més que mai d'"aprendre a aprendre": l'aprenentatge autònom és una de les competències bàsiques, transversals, que han de tenir els nous estudiants universitaris. Les reflexions d'anys dels centres d'autoaprenentatge de llengües instal·lats al bell mig de les universitats tal vegada poden ser, en aquest moment, d'utilitat. El que sembla una obvietat, que "aprendre a aprendre" és una competència fonamental en un món com l'actual, exposat a un canvi constant i a una obsolescència també constant de coneixements, va ser posat en dubte, amb un to provocatiu, per Salvador Cardús, en un article corrosiu, adreçat a aixecar polèmica i somoure l'obvietat, titulat "Aprendre a aprendre... què?" (Hi llegim: "la qüestió no és limitar-se a aprendre a aprendre, que això només és el mètode, sinó aprendre alguna cosa valuosa"). En recomano la lectura a tots aquells que estan interessats en l'autoaprenentatge. No és un article nou, però és perfectament vigent. I també són interessants l'escrit de rèplica de Montserrat Castelló/Climent Giné. I la resposta de Salvador Cardús "Més sobre aprendre i saber".
17.9.08
[73] Com aprendre les llengües?
El Consell d'Europa va publicar fa un temps una guia amb uns consells excel·lents per reeixir en l'aprenentatge d'una llengua. Es tracta d'un senzill fullet que ajuda els aprenents o futurs aprenents de llengües a reeixir en el seu procés. La guia prova de desmuntar tota mena de tòpics i prejudicis sobre l'aprenentatge de llengües, convida a reflexionar sobre allò que es vol poder fer en la llengua objecte d'aprenentatge; fa pensar sobre el com i l'on i sobre els mètodes i els materials més idonis per a cada persona; sobre el lloc des del qual fer la formació (al país, a l'estranger, virtualment). I dóna criteris, també, per saber escollir un curs adequat. Aquest material dóna també tota una colla de consells pràctics, desmitificadors, relacionats amb les quatre destreses lingüístiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)