[38] Centre de redacció universitària de la UPF

La Universitat Pompeu Fabra té a disposició dels seus estudiants i del públic en general un Centre de Redacció virtual que es defineix com un "web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica", que considero de consulta interessant. El Centre de Redacció vol ajudar a millorar les habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics. Vol ajudar, també, a resoldre dubtes apareguts en elaborar un treball de classe (cerca d'idees, organització de les idees, estructuració dels apunts, etc.). I també a resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no solucionen els diccionaris (com escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball, etc.). El web del Centre de Redacció vol donar, igualment, models de textos que orientin els aprenents, permet fer exercicis i dóna accés a recursos i bibliografia. El web, en construcció, es planteja amb una doble entrada, una que s'adreça als documents acadèmics en general i una altra als documents jurídics i té versió en català i en castellà. La part més interessant, des del meu punt de vista, és la de "tècniques d'escriptura" (planificació, textualitzacíó, revisió). Els textos que tracta el Centre, d'altra banda, són els següents: resum, comentari de text, apunts, fitxes, examen, treball acadèmic, test, informe, memòria, article d'investigació, currículum, protocol. Té seccions dedicades, també, a l'argumentació, la descripció, la narració i l'explicació.

[37] Indicador europeu de competència lingüística

A començament de 2009, finalment, la Unió Europea mesurarà el nivell d'idiomes dels joves comunitaris de 14 a 16 anys en les dues llengües estrangeres que hagin après (les més ensenyades a Europa són anglès, francès, alemany, espanyol i italià). Ho farà per mitjà d'un examen que determinarà el nivell d'idiomes en les quatre destreses i ajudarà a establir les estratègies d'aprenentatge més eficaces i a elaborar un indicador europeu de competència lingüística. La decisió d'establir l'indicador es va prendre l'any 2002 a Barcelona, en una reunió de caps d'Estat i de govern en la qual es va determinar també la idoneïtat que els europeus aprenguessin com a mínim dues llengües estrangeres. La Comissió Europea organitzarà l'examen amb la col·laboració dels Estats membres. Cada Estat podrà elegir els dos idiomes de què vol realitzar l'examen, que s'administrarà a no menys de 5.000 alumnes per Estat. Les puntuacions es basaran en les escales del Marc europeu comú de referència, i l'examen europeu cobrirà els nivells A1 a B2. Em semblen interessants les opinions del professor Artur Noguerol (UAB) sobre l'indicador, en una entrevista de fa un temps. Afirmava que l'indicador "Me parece del todo necesario para poder articular políticas educativas coherentes. Pero también creo que se tendrá que ser muy sensible a los datos que se toman para elaborarlo. Creo que olvidar que se trata de una competencia plurilingüe (algo más que la suma de competencias monolingües) puede llevar a resultados que falseen la realidad. No se trata solamente de saber escuchar, hablar, leer y escribir, se trata también de saber interaccionar y mediar (aspectos que aparecen rara vez reflejados). No se trata del dominio de cada lengua, sino también de ver las capacidades para enfrentarse a lenguas no conocidas, a hablantes de lenguas próximas, a personas de otras culturas…".

[36] Els videocurrículums

Els estudiants universitaris necessiten saber fer un currículum. Des de programes com Argumenta se'ls ensenya a fer-ne d'adequats (vegeu la unitat sobre el currículum d'aquest material elaborat pels serveis lingüístics universitaris). La xarxa, però, imparablement, està proporcionant noves maneres de donar a conèixer la trajectòria acadèmica i professional. Una iniciativa relativament recent és la del videocurrículum. Un exemple el trobem a la pàgina TuMeVes, de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I de Castelló, que permet pujar a la xarxa un vídeo breu amb el currículum personal i un document adjunt explicatiu, si es vol. El web proporciona també una guia d'ajuda perquè la presentació sigui eficaç. El projecte posa en relació empresaris i treballadors, però també permet que les persones que hi han enviat els vídeos els introdueixin dins el seu currículum electrònic. Al costat d'aquesta iniciativa ja hi ha empreses professionals que elaboren el videocurrículum, com VideoCurriculumdigital. I si es vol optar per una fórmula més senzilla, sempre quedarà YouTube. Un exemple de videocurrículum en aquest darrer mitjà és el següent:

[35] Interaccions multilingües

Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).

[34] Autoaprenentatge d'italià (i 3)

També semblen interessants per a l'aprenentatge de l'italià els recursos següents: Eserciziario per corsi di lingua italiana introduttivi e medi (DIG-ITAL EDUWARE), pàgina amb exercicis de gramàtica autocorrectius de nivell inicial i mitjà; o els materials d'Iluss, o Matdid (Scudit. Scuola d'Italiano Roma). Destaquem també el curs d'italià per a immigrants Io parlo italiano o el recurs The Italian Electronic Classroom (Centro Studi Italiani), sobre els aspectes que solen resultar més difícils als aprenents. Com a recurs original, consignem Italia Italiano, revista didàctica bimestral que pretén ser "uno strumento didattico sul quale migliorare la propria conoscenza della lingua, e un ritratto del Paese la cui lingua si sta studiando".

[33] Autoaprenentatge d'italià (2)

A continuació ressenyem uns quants enllaços que poden ajudar a aprendre o autoaprendre l'italià. Destaquem, per la qualitat dels materials i recursos, els de la BBC i els de la RAI: La RAI per la lingua italiana, que és un excel·lent portal de suport a la divulgació de la llengua i la cultura italiana. Al mateix web de la RAI hi ha les Lezioni d'Italiano (recull d'eines per a l'aprenentatge de l'italià). I també de la RAI (Rai International Online) és molt remarcable: Dentro l'Italiano 4.0. Corso Elementare. Conté gramàtica, exercicis autocorrectius i diccionari visual i fraseològic. És interessant l'opció de triar la modalitat d'aprenentatge per situacions, per funcions lingüístiques o a partir d'una narració, segons l'estil d'aprenentatge o la preferència de l'aprenent.