Avui vull escriure unes línies
sobre la jornada de reflexió, que estableix la llei orgànica
5/1985. Veig aquesta imposició d'un determinat silenci un dia abans
d'una contesa electoral com una romanalla del passat, com un
ritual comunicatiu d'una altra època. Quan els emissors dels
missatges polítics eren pocs (els mitjans de comunicació tradicionals i els
altaveus polítics), podia arribar a tenir algun
sentit establir un període de vint-i-quatre hores de silenci
respecte a algunes qüestions i deixar tranquils una estona els
electors (la paternalista invitació a la reflexió, amb tot, ja
era tremendament ofensiva i desafortunada). Ara que la comunicació
no depèn d'un qui, un aquí i un ara tan restringits, tan escassos,
una jornada d'un cert silenci és ridícula. És ridícula perquè els
missatges electorats són a la xarxa, amb perennitat, en forma de
tota mena de discursos i en tota mena de modalitats a l'abast de qui
vulgui llegir-los, veure'ls o escoltar-los. És ridícula perquè els
opinadors no són limitats (i, doncs, potencialment silenciables),
sinó incomptables i descentralitzats, i les seves audiències són,
a més, fetes de persones que opinen i volen fer-ho i de
connexions que repliquen viralment les opinions d'una banda a l'altra
sense cap voluntat restrictiva. Molts rituals comunicatius s'han de replantejar
urgentment: no els podem perpetuar com si res no hagués canviat si
no volem dissociar certes pràctiques socialment imparables d'unes
lleis o disposicions que continuen ancorades en el passat.
