[728] Paraula africana

Acabo de llegir África en 10 palabras. Mi manual de supervivencia en la jungla de asfalto, de Jordi Serrallonga (Barcelona: Plataforma, setembre de 2011) i en deixo unes notes a Aprendre llengües. Es tracta de la reflexió sobre alguns contrastos culturals entre els habitants de certes zones de l'Àfrica i els habitants de la jungla de l'asfalt, des d'un partit pres a favor de les formes culturals africanes. L'autor, arqueòleg, naturalista, docent universitari i profund coneixedor de l'Àfrica posa de relleu per mitjà de deu paraules de la llengua franca swahili concepcions culturals marcadament diferents de les occidentals. El text ens interpel·la, és clar, en un segle caracteritzat perquè els individus pertanyem a diversos codis culturals dels quals a diari posem a prova la flexibilitat a partir de l'exercici de la nostra competència intercultural. Serrallonga ens parla amb passió d'una civilització que sap agrair, a diferència de la nostra (amb el mot asante del swahili, 'gràcies'), d'una civilització que se sap saludar (amb el mot jambo, 'hola'), mentre que altres cultures conreen l'evitació social. D'una cultura que defuig dir-se adéu i opta per l'amical, intens i emotiu tutaonana ('A reveure'). Una cultura que, alhora, se solidaritza amb el sofriment dels altres i amb el seu esforç per sortir de la situació que el genera (pole, 'ho sento', ens dirien els maasai si veiessin que hem rebentat una roda i que fem mans i mànigues per canviar-la). L'autor també destaca mots com mama i mzee ('dona respectable' i 'home respectable'), formes que contribueixen a expressar la idea d'una experiència i una saviesa sense edat ni casta, mentre que sovint les nostres societats marquen el respecte, merescut o no, per la posició social o el càrrec. Jordi Serrallonga focalitza també en un altre mot en swahili que és siombaya ('no va pas malament'), per indicar-nos que la (una certa) mirada africana damunt la realitat és més aviat positiva (l'ampolla mig plena) que no negativa, mentre que la queixa i el plany són constants en societats com la nostra. Explica Serrallonga que davant la pregunta habari gani ('com estàs?'), ell mai no ha sentit a l'Àfrica una resposta negativa, mbaya sana ('molt malament'), sinó nzuri sana ('molt bé') o siombaya ('no va pas malament'). Un altre dels conceptes africans que l'autor troba a faltar a la jungla de l'asfalt és el que expressa el mot polepole ('a poc a poc'), que indica un ritme lent però continu, eficient i assossegat (que no té res a veure, és clar, amb la mandra o la inactivitat), als antípodes de l'estrès i la pressa en què nosaltres vivim. Serrallonga es promet a les pàgines d'aquest text singular respectar l'essència slow del polepole cada cop que retorni en safari ('viatge' en swahili) a la seva ciutat del món occidental.