[527] Català a Istanbul

Passo uns dies a Istanbul. Desconec del tot la llengua turca (excepte alguns manlleus elementals com ara la paraula cafè). Me n'informo una mica. És, en el meu cas, una d'aquelles llengües amb les quals pots disfrutar, amb temps i una canya, provant de fer deduccions gramaticals. Un terreny, doncs, interessant per explorar. Passejant pel basar de les espècies tinc la sorpresa enorme de veure que els catalans som prou coneguts en terres turques: els venedors, que són molt murris, en tenen prou de parar l'orella per saber quina llengua parles. Em sobta molt el repertori de frases de contacte per a la venda que arriben a saber també en la nostra llengua. I no parlo d'un cas isolat, d'un dependent catalanòfil. En una estona els venedors d'espècıes em diuen, per exempe, orgullosos de saber-ho dir, "camines xino-xano" i "què passa nen?". De seguida que em desinteresso per adquirir algun producte es despengen, amb una estranya seguretat d'haver-la encertat, amb l'afirmacio que els catalans som uns tacanos o tacanyos. M'impressiona molt un xicot turc molt espavilat, en una de les parades, que domina tots els temes i girs per a la venda a un catala i que no te cap dubte, per exemple, a anomenar amb precisió l'envasat del te. Em diu: "envasat al buit", per si jo no ho sabia. Imagino que tants catalans de pas pel basar de les espècıes el deuen haver alliçonat. Alguna lliçó política deu haver rebut també, perquè fa una curiosa equivalència: "Catalunya? Montilla-PSC i abans Pascal (sic) Maragall". No puc reprimir el somriure en imaginar l'exalcalde i exministre Joan Clos, ara en missió diplomàtica a Turquia, comprant espècies sense perdre el temps al basar d'Eminönü.