 |
Catalunya fa molt de temps que mira cap
al Quebec, un territori de característiques relativament similars
(en el qual, per cert, ja s'han fet sense cap tragèdia dues consultes sobiranistes
aquests darrers anys) on la llengua
francesa lluita per sobreviure davant el puixant i omnipresent anglès americà. És des d'aquell
país que l'Office québécquois de la langue française, juntament
amb la xarxa Realiter, han elaborat el Vocabulari panllatí de la bicicleta, una obra multilingüe amb lèxic comú i en bona part també específic
de la bicicleta que em sembla una autèntica delícia. L'obra
presenta els termes en català (amb participació del TERMCAT),
castellà, francès, italià, romanès, gallec, portuguès i també
anglès. Cada iniciativa conjunta que té en compte les llengües
neollatines és una aventura estimulant. Cada publicació, estudi,
jornada o projecte que considera alhora aquestes llengües tan
lligades al nostre origen ens obre enormement els horitzons i ens
retorna al nostre àmbit lingüístic natural, a la nostra essència.
Un àmbit que no té res de resclosit, precisament, perquè la família
de les llengües romàniques ens obre la porta de la comunicació amb
mig món. Tots els ciutadans de la Catalunya del futur han de sentir
com a pròpies les llengües romàniques, si més no des del punt de
vista receptiu. Catalunya no pot viure més temps en l'estèril
dialèctica lingüística del català i el castellà, sota el foc
incendiari de qui vol fer creure obsessivament que s'exclou el
castellà del sistema educatiu. La hispanitat castissa de sempre ens
sembla ja completament reduccionista i provinciana. És moment de trobar
continents que ens acullin; la llatinitat és una
pàtria que no exclou, sinó que eixampla.
