[717] El reialme dels formats

Una de les competències digitals en què no podem quedar enrere és, sens dubte, la que consisteix a conèixer els formats dels productes que es generen en la digitalitat. A l'epoca no tan reculada de les màquines d'escriure els formats de treball quotidià eren força senzills, ben sovint es reduïen al DIN-A4, el foli... i la llibreta. Amb la posterior variant esblaimada anomenada fotocòpia. Ara mateix la riquesa de formats que ens proporciona la xarxa, associat a eines poderoses que ajuden a crear productes amb un alt grau d'especificitat, és molt gran. Ens sentim en certa manera aprenents d'enòlegs que s'esgarrifen quan senten que algú demana, a la taula del costat, sense cap mena de matís: “més vi”. Ja no es pot considerar digitalment competent qui continua funcionant amb el senzill paquet constituït pel processador de textos, el programa de presentacions convencional i el de creació de fulls de càlcul. Una certa sofisticació és el senyal inequívoc d'alfabetització en la producció de textos o altres productes a la xarxa. Davant aquesta sofisticació digital en creixement permanent, els espais exteriors a la xarxa són ben sovint tan simples i explícits que fan somriure. Sembla que Bildu ha retirat el retrat del rei a l'Ajuntament de Villava, a Navarra, i que, per no desacatar la legalitat vigent, ha penjat una fotocòpia del monarca a la sala de plens. Una fotocòpia que, esclar, té la poesia de suggerir una monarquia vaporosa, que perd decididament identitat, presència, imperi. A la sala de plens virtual de l'Ajuntament de Villava, si existís, només tot un hacker hauria pogut fer possible una argúcia així, blocant l'aparició d'una sola de la infinitat d'imatges a l'abast del rei que hi ha en el món inexhaurible de la digitalitat, en formats gif, jpeg, png, bmp, tiff, pcx, tga, webp i tants altres.